Qu¨¨ ¨¦s la hist¨°ria?

En una de les primeres seq¨¹¨¨ncies de la pel.l¨ªcula de Federico Fellini, E la nave va —que transcorre en plena Guerra Gran—, Orlando, "reportador de noves" i guia dels espectadors al llarg de tot el film, diu que es troba en aquell vaixell per narrar la hist¨°ria de tot el que hi succeir¨¤. Per¨° immediatament es pregunta: "Per¨°, qui sap all¨° que succeeix?" De manera semblant, tamb¨¦ a l'inici de la guerra del 14, Franz Kafka anotava als seus Diaris: "Alemanya ha declarat la guerra a R¨²ssia. A la tarda, escola de nataci¨®" —sense que la citaci¨® ens permeti suposar cap indifer¨¨ncia d'aquest autor respecte a aquell fet devastador i enormement hist¨°ric: l'an¨¨cdota i el gran fet s'agermanen misteriosament.

'Els 'reportatges' sobre la hist¨°ria acaben donant-ne una idea m¨¦s fidel que cap enfilall de gestes'

Centenars, milers d'an¨¨cdotes semblants es podrien adduir per donar a entendre que la construcci¨® del discurs hist¨°ric —ara s'ha posat de moda dir-ne "relat", aproximant la hist¨°ria a l'¨¤mbit de la ficci¨®— ¨¦s un acte que accepta moltes variants i en el qual intervenen moltes circumst¨¤ncies. Una frase oportuna va permetre Mirabeau fer progressar les intencions burgeses als ?tats g¨¦n¨¦raux de 1789; el nas seductor de Cle¨°patra, diuen, va fer canviar el rumb de la hist¨°ria de Roma; un catal¨¤ que va dir-se Mercader va anul.lar de soca-rel la possibilitat d'aturar l'estalinisme, a R¨²ssia, en clavar un piolet al crani resistent de Trotski; la mida escassa dels vaixells dels aliats va fer que els grecs poguessin encorralar l'armada de Xerxes, molt superior per¨° amb naus massa feixugues, llargues, entre el continent i les costes de Salamina; Judith devia haver fet molta gimn¨¤stica perqu¨¨, amb un sol cop de bra?, va segar el coll enorme d'Holofernes i va salvar Israel de la f¨²ria dels assiris. I aix¨ª tantes coses.

Cap d'aquestes "hist¨°ries" que acabem d'anotar no surt en el llibre magn¨ªfic dels historiadors Mart¨ª de Riquer i Borja de Riquer, que acaba de publicar Acantilado, dos volums bellament editats i encofrats, Barcelona, 2010: Reportajes de la Historia. Relatos de testigos directos sobre hechos ocurridos en 26 siglos. ?s igual, perqu¨¨ es tracta d'una de les possibles antologies dels fets que han jalonat la Hist¨°ria amb inicial maj¨²scula. Aquesta est¨¤ tan ben feta i ¨¦s tan completa com dif¨ªcilment se'n podrien trobar d'altres; i, segur, com no n'hi ha m¨¦s en la bibliografia hisp¨¤nica del moment. No hi surt la batalla de les Term¨°piles narrada per Her¨°dot —tan liter¨¤ria com ¨¦s, amb un historiador que infla la xifra dels medes fins als cinc milions de persones (xifra del tot inversemblant) contra aquells quants centenars d'homes capitanejats pel lleial i molt gosat Le¨°nidas—, per¨° s¨ª que apareix la narraci¨® de la pesta que assot¨¤ Atenes l'any 430 aC. Tit Livi no hi apareix, per¨° s¨ª els historiadors de Roma Polibi, Sal.lusti i C¨¨sar. L'Edat Mitjana hi est¨¤ ben representada, des de Gregori de Tours fins al descobriment d'Am¨¨rica. Surten les gestes de San Quint¨ªn i de Lepanto (ecos del cervantisme de Riquer, pare) i la irrupci¨® dels Borbons a la corona d'Espanya; s'hi parla de les revolucions franceses de 1789 i de 1830, menys sobre la de 1848; per¨° s'hi parla del Segon Imperi, que ¨¦s la darrera conseq¨¹¨¨ncia de les tres esmentades; la Comuna de Par¨ªs no aflora, per¨° s¨ª la igualment tumultuosa i urbana proclamaci¨® de la II Rep¨²blica espanyola. I aix¨ª, progressivament, fins que el llibre arriba a fets de tanta actualitat —hom pensaria que en tenen tanta com la caiguda de Jerusalem en mans romanes: tombs i revingudes de la hist¨°ria!— com la caiguda del mur de Berl¨ªn —a c¨¤rrec de Jaume Vallcorba—, l'atac aeri contra els Estats Units de l'11 de setembre del 2001 o la inacabada, per sempre inacabada guerra d'Iraq.

I el m¨¦s important de tot: la mera acumulaci¨® de "reportatges" —aix¨ª en el t¨ªtol del llibre—, contra la idea tradicional de narrar la hist¨°ria com un enfilall indefectible (?!) de causes i d'efectes fan d'aquesta extraordin¨¤ria antologia una de les millors maneres d'aproximar-se a la hist¨°ria d'Occident que avui pugui llegir-se. Me'l regalen?