Poemes en conflicte

POETES EN TEMPS DE REVOLTA

Barcelona, 1936-1939

Ferran Aisa

Lleonard Muntaner

272 p¨¤gines. 23 eurosEstem acostumats a veure en l'amor el principal afer po¨¨tic, per¨° la guerra tamb¨¦ ho ha estat sempre. La celebraci¨® de les matances ¨¦s anterior a la descoberta de la intimitat, i els homes devien reclamar als bards l'enaltiment d'uns herois molt abans que el relat d'un feli? acompliment del desig carnal. Molts segles de civilitzaci¨® ens han dut a creure que la guerra ¨¦s una situaci¨® que no es pot ni ignorar ni acceptar, en paraules de T. S. Eliot. No hi ha conflicte sense poemes que l'acompanyin i tractin d'explicar-lo; malauradament, tamb¨¦ generen una legi¨® de propagandistes que animen la tropa amb expressions efectistes i sentimentals, en forma de poema m¨¦s o menys ben assolit. Per¨° els tocs de corneta, per insubstitu?bles que siguin en el combat, no es poden comparar a una simfonia.

'Poetes en temps de revolta' falla en barrejar Lorca o Bartra amb versistes irrellevants

El gran defecte del llibre de Ferran Aisa (Barcelona, 1948) Poetes en temps de revolta. Barcelona, 1936-1939 ¨¦s posar en el mateix mostrador autors que s'hi van veure implicats —Lorca o Miguel Hern¨¢ndez, M¨¤rius Torres o Agust¨ª Bartra— i esfor?ats versistes del tot irrellevants en la hist¨°ria de la literatura. Aix¨° ¨¦s perqu¨¨ el seu prop¨°sit ¨¦s, sobretot, pol¨ªtic i propagand¨ªstic; no reuneix les condicions perqu¨¨ el puguem considerar un estudi seri¨®s. En primer lloc, li conv¨¦ un bon rep¨¤s formal —a vegades hom dubta si un vers citat ¨¦s coix per insufici¨¨ncia del poeta o per error de picatge—; un ¨ªndex onom¨¤stic hauria estat molt ¨²til; hi ha citacions amb refer¨¨ncia i altres sense; la bibliografia barreja fonts i estudis...

En segon lloc, m¨¦s que una an¨¤lisi de la l¨ªrica del moment, ¨¦s una antologia comentada de textos, principalment en castell¨¤, declamats en recitals po¨¨tics, uns recitals que, en aquesta Barcelona b¨¨l¡¤lica i revolucion¨¤ria, eren m¨¦s m¨ªting que altra cosa i als quals acudien poetes i intel¡¤lectuals compromesos amb la causa.

Tant o m¨¦s que l'esperit b¨¨l¡¤lic, el que els textos citats reflectien i alhora volien transmetre als seus oients ¨¦s l'entusiasme davant la idea d'estar bastint un nou ordre social a trav¨¦s de la unitat antifeixista i les col¡¤lectivitzacions, i ¨¦s aquest entusiasme que Aisa ens vol fer arribar amb la seva ¨¤mplia selecci¨®. Per aix¨°, abans que organitzar la documentaci¨® recollida i presentar-la amb un discurs elaborat, prefereix servir-nos-la a l'engr¨°s, esperant que ens faci profit. Una frase que cita de Le¨®n Felipe, "El poeta, hoy, es el pueblo, que escribe la p¨¢gina de la hist¨°ria m¨¢s grande con su heroismo", sembla impregnar tot el treball, per¨° aix¨° no disculpa, des d'un punt de vista hist¨°ric, fer abstracci¨® d'aspectes com la funci¨® de transmissor de consignes que els poetes hi assumien ni dels enfrontaments dins el b¨¤ndol republic¨¤, com no disculpa tampoc la incapacitat d'establir una jerarquia entre els autors seleccionats. El Si mi pluma valiera tu pistola d'Antonio Machado, dedicat a L¨ªster, no juga en la mateixa divisi¨® que el General de opereta. Gran man¨ªaco, d'un tal Antonio Esteban Mambrilla, dedicat a Queipo de Llano; moralment potser s¨ª, liter¨¤riament no.

I tanmateix el debat no escapava als m¨¦s avisats, com es pot comprovar en textos de ja llavors, igualment citats en aquest llibre. Aix¨ª, J. J. Domenchina ent¨¦n que amb t¨°pics i refranys entorn de la guerra es fa una mera poesia de circumst¨¤ncies inferior a l'aut¨¨ntica poesia, i Agust¨ª Bartra diu que "si el gran autor ha de sortir, sortir¨¤ quan la guerra pugui mirar-se de lluny, i amb perspectiva". Nom¨¦s cal afegir-hi el que diu Borges: que el millor lloc de l'espasa ¨¦s el vers.