Catalunya i Tx¨¨quia

Va ser una ll¨¤stima que l'arxiduc Carles d'?ustria es desentengu¨¦s —en part, per culpa dels anglesos, i m¨¦s encara quan va ser nomenat emperador del Sacre Imperi— de la guerra de successi¨® espanyola del primer quart del segle XVIII, perqu¨¨, si hagu¨¦s preparat una bona ofensiva militar i no hagu¨¦s abandonat Barcelona a la seva sort, almenys Catalunya —que era el territori que m¨¦s els importava a ell i als aliats a causa de la producci¨® d'aiguardent en terres de Tarragona— hauria rom¨¤s austr¨ªaca... potser fins al final de la primera guerra mundial. La mala pata hist¨°rica que arrosseguem des de fa cent¨²ries va voler que tot el regne d'Espanya pass¨¦s a mans dels borbons francesos, i aix¨ª va quedar la cosa, fins ara, amb les excepcions, interregnes i rep¨²bliques escadusseres que sabem.

"El llibre d'Ivan Kl¨ªma d¨®na una idea de com seria Catalunya si els austr¨ªacs haguessin guanyat la guerra"

Si almenys nosaltres hagu¨¦ssim continuat austr¨ªacs —com ho van ser molts pa?sos de Centreuropa, tots amb una autonomia que fa enveja, i no la que tenim—, ara tindr¨ªem una altra concepci¨® de la nostra situaci¨® en el si d'un Estat, i potser ser¨ªem tan independents com ho s¨®n Hongria, Eslov¨¨nia o B¨°snia. Haur¨ªem vist passar per casa nostra —despr¨¦s d'haver-hi vist, antigament, grecs, ibers, cartaginesos, romans, jueus, moros i cristians—, forces i poblacions franceses, angleses, holandeses, espanyoles i de l'Imperi d'?ustria. Per¨° el fet de quedar-nos sense pa¨ªs "propi" arran de la vict¨°ria dels francesos i el fet, igualment malastruc, que Llu¨ªs XIV no vagi aconseguir unir la corona espanyola amb la francesa, cosa que desitjava i que tamb¨¦ ens hauria anat la mar de b¨¦, ens ha fet lamentar-nos sempre contra un "enemic" que no podem considerar com un aiguabarreig de nacions, sin¨® com un Estat presidit per all¨° que anomenem, equivocadament, Castella, i de vegades solament "Madrit".

Tot aix¨° se'ns ha acudit arran de la lectura d'un llibre magn¨ªfic: Ivan Kl¨ªma, El esp¨ªritu de Praga, Barcelona, Acantilado, 2010. L'autor, que va n¨¦ixer l'any 1931 i recorda, doncs, directament o indirectament, les dues guerres mundials, l'Imperi Austrohongar¨¨s, la Rep¨²blica de Masaryk, l'ocupaci¨® sovi¨¨tica —manu militari a partir de 1968—, la "revoluci¨® de vellut" de l'any 1989 i la dissoluci¨® de Txecoslov¨¤quia l'any 1993, Kl¨ªma, d¨¨iem, ha viscut durant tants anys en la provisionalitat pol¨ªtica i territorial, que, abans de pl¨¤nyer-se per les humiliacions imperialistes, aprecia totes les virtuts que posseeixen les terres que ja no se sap ben b¨¦ de qui s¨®n, ni de qui eren, ni de qui seran. En aquest punt afloren, llavors, uns altres valors que, essent com s¨®n menys seculars, tenen m¨¦s a veure amb el que sempre va importar a un bon intel.lectual: viure en el saeculum amb dignitat i ajudar els seus conciutadans a un mateix fi.

Hi ha dos articles especialment lluminosos (tots ho s¨®n) en aquest llibre: "La tra?ci¨® dels intel¡¤lectuals", en qu¨¨ l'autor repassa les defeccions de la dita intelligentsia de l'¨°rbita sovi¨¨tica en temps de Lenin i de Stalin, i "Les fonts d'inspiraci¨® de Franz Kafka". De la lectura encreuada de l'un i l'altre arribem a la conclusi¨® que les causes pol¨ªtiques sempre s¨®n m¨¦s err¨¤tiques —malgrat que siguin m¨¦s eficaces— que les causes de l'intel¡¤lecte (d'on es despr¨¨n el corol¡¤lari, avui m¨¦s just que mai, que la classe pol¨ªtica t¨¦ l'intel¡¤lecte prim). En el primer dels articles citats, Kl¨ªma acaba dient que "la tra?ci¨® de la classe intel¡¤lectual ¨¦s el cam¨ª cap a la barbaritzaci¨® de tot". A l'altre, per¨°, adduint l'exemple de Kafka, l'autor arriba a la conclusi¨® que la millor aportaci¨® dels intel¡¤lectuals a la vida p¨²blica acaba consistint —aix¨° no passava en temps de Cicer¨®, per cert— en un crit, com el d'Edvard Munch, que ressona en el buit m¨¦s impalpable. Kafka podria haver vinculat perfectament la seva literatura a una situaci¨® que ja es trobava molt a la vora del naixement de Kl¨ªma; per¨° la seva obra, malgrat que els exegetes l'han considerat, en part, com una premonici¨® del feixisme, despr¨¨n un aire d'impermeabilitat davant els avatars de la hist¨°ria, que admira avui com fa cent anys.