Flaubert i Sand

Sempre ¨¦s millor llegir-se el pr¨°leg d'un llibre havent-lo acabat, que no llegir-lo mai, per¨° en el cas que avui ens ocupa (Gustave Flaubert-George Sand, Correspondencia, Barcelona, Marbot Ediciones, 2010) ¨¦s millor no fer-ho en cap ocasi¨® perqu¨¨ el prologuista comen?a dient-hi una niciesa: "Aquest ¨¦s un dels llibres m¨¦s bells que conec". Ni ¨¦s un llibre, ni ¨¦s bell: s¨®n les cartes que van creuar-se Flaubert i George Sand, la qual cosa vol dir que, per part de Flaubert estan carregades de la intel.lig¨¨ncia i la mala baba que el caracteritzaven, i per part de la Sand estan plenes de candidesa —aix¨ª li ho diu el mateix Flaubert a la seva corresponsal—, d'esperit maternal, d'una bona dosi de cursileria, i, aix¨° s'ha de recon¨¨ixer, de molta amistat i bona fe.

'Aquesta correspond¨¨ncia ¨¦s la millor de Flaubert quant a contingut pol¨ªtic'

Flaubert i Sand s'havien conegut uns quants anys abans, per¨° no van comen?ar a cartejar-se fins al setembre de 1863: l'epistolari va quedar escap?at per la mort de l'escriptora, l'any 1876; ell moriria l'any 1880, exhaust. Fins avui s'havien fet, entre nosaltres, molt v¨¤ries edicions de la correspond¨¨ncia entre Flaubert i Louise Colet —amant de l'escriptor i de mig Par¨ªs—, summa de cartes lleugerament enutjosa pel fet que el de Normandia no hi fa altra cosa, atesa la mitjania de la corresponsal, que parlar de les enormes dificultats que va tenir en escriure Madame Bovary: ¨¦s una lectura que resultar¨¤ molt profitosa a qualsevol persona que un bon dia es llevi i es decideixi a escriure novel.les com qui bufa ampolles —cosa que passa sovint a casa nostra—, per¨°, com hem dit, excessivament iterativa. Aquesta d'avui, en canvi, posseeix la virtut d'abra?ar un dels per¨ªodes m¨¦s decisius de la hist¨°ria contempor¨¤nia de Fran?a: el final del Segon Imperi, la guerra francoprussiana, i els fets de la Comuna (1871). Aquestes cartes tenen, doncs, en m¨¦s gran mesura que la resta de la correspond¨¨ncia de l'autor, una dosi de reflexions pol¨ªtiques que s'agraeix, i que acaba constituint el rerefons imprescindible per entendre la passi¨® de Flaubert per la literatura, el seu man¨ªac perfeccionisme, la seva tirada a la vida mon¨¤stica i a la misog¨ªnia —en paraules seves— i la seva mala llet en mat¨¨ria de societat, dret i pol¨ªtica. Tot all¨° que traspua en molts dels seus llibres —clarament a Madame Bovary, Les temptacions de sant Antoni i Bouvard i P¨¦cuchet— es manifesta en aquesta correspond¨¨ncia amb una virul¨¨ncia i una sinceritat que ell mateix, com a bon novel.lista, no hauria mai exhibit, per dec¨°rum d'artista, en una obra liter¨¤ria.

Prou va molestar-li que els prussians ocupessin la seva casa de Croisset, per¨° encara van irritar-lo m¨¦s els esdeveniments de la Comuna. Sense ser per a res una mala persona —nom¨¦s cal llegir Un cor senzill, o Una bonif¨¤cia segons la perfecta traducci¨® del t¨ªtol de Narc¨ªs Oller, per adonar-se'n—, Flaubert va covar un menyspreu h¨¦naurme (en grafia seva) per la mediocritat burgesa de la Fran?a metropolitana i rural del per¨ªode de Napole¨® III, r¨¤bia que va esclatar violentament arran dels fets, com ja hem dit, del 1871. En aquest context Flaubert va escriure a Sand coses com aquestes: "Odio la Democr¨¤cia (almenys tal com ¨¦s entesa a Fran?a) perqu¨¨ recolza en la 'moral de l'evangeli', que ¨¦s la immoralitat mateixa perqu¨¨ ¨¦s l'exaltaci¨® de la Gr¨¤cia en detriment de la Just¨ªcia"; "L'¨²nica cosa raonable ¨¦s un govern de Mandarins, amb la condici¨® que els Mandarins s¨¤piguen alguna cosa, fins i tot que en s¨¤piguen moltes. El poble sempre ser¨¤ un menor d'edat [no "un miner", com diu la traducci¨® en el lloc de mineur], i sempre es trobar¨¤, en la jerarquia dels elements socials, a l'¨²ltim esgra¨®, perqu¨¨ ¨¦s nombre, Massa, l'il.limitat"; "La instrucci¨® gratu?ta obligat¨°ria no far¨¤ res m¨¦s que fer cr¨¦ixer el nombre dels imb¨¨cils [...] El que ens fa falta, sobretot, ¨¦s una aristocr¨¤cia natural, ¨¦s a dir leg¨ªtima [...] Tot el somni de la democr¨¤cia consisteix a elevar el proletariat al nivell d'idiotesa del burg¨¨s. ?El somni ja s'ha acomplert en part! Llegeix els mateixos diaris i t¨¦ les mateixes passions." No cal afegir-hi res. Que cadasc¨² en faci el judici que li sembli.