"Sempre aprenem de Mies"

Josep Maria Mir¨® i Gellida (Barcelona, 1969), responsable de l'estudi Nitidus, encara no havia constru?t res a Barcelona. Seu ¨¦s el teatre municipal de Palafrugell, l'IES de Santa Maria de Palautordera o l'escola infantil de Figar¨®-Montmany, per¨° el seu desembarcament a la capital ser¨¤ sonat. La seva proposta, presentada amb UTE amb l'empresa Betarq, ha resultat la guanyadora del concurs per a la Biblioteca P¨²blica de l'Estat a Barcelona. Ser¨¤ la m¨¦s gran que hagi constru?t mai el ministeri, amb un pressupost de 37,4 milions d'euros. Ara ja est¨¤ treballant amb el projecte executiu, que podria tenir acabat passat l'estiu i que incorpora algunes modificacions a all¨° conegut, i confia que l'any vinent podrien comen?ar les obres per acabar-la el 2015. Aix¨°, per¨°, dependr¨¤ de la disponibilitat pressupost¨¤ria del ministeri, que ara mateix no ¨¦s gaire. En tot cas, el seu projecte de tres cubs minimalistes escalonats, amb entrada a l'intercessi¨® del segon amb el tercer, i que t¨¦ diversos patis interiors, es convertir¨¤ amb emblema, silenci¨®s i sobri, de la ciutat.

'No hi ha res m¨¦s dram¨¤tic que projectar ¨²nicament amb el cor'

Pregunta. Aquest ha estat un concurs molt concorregut. S'esperaven resultar elegits? Qu¨¨ suposar¨¤ aix¨° en la traject¨°ria de l'estudi?

Resposta. Aquest va ser per sort, un concurs de proposta, an¨°nim i amb lema. Els concursos tan p¨²blics com privats s¨®n imprescindibles: s¨®n una barreja de duresa i satisfacci¨®. Qualsevol concurs ¨¦s per a nosaltres gimn¨¤stica mental, ¨¦s a dir, el veritable I+D del despatx. ?s dif¨ªcil de dir com afectar¨¤ al despatx perqu¨¨ la posici¨® de l'arquitecte, com sempre ha estat, ¨¦s molt fr¨¤gil i tot sembla a punt d'ensorrar-se en qualsevol moment. Els arquitectes aprenen a viure amb aquesta suor freda constant i ¨¦s el que t'impulsa a excel.lir sense defallir.

P. Quina ha estat la principal dificultat d'aquest projecte? El solar?, la ubicaci¨®?, la relaci¨® amb les restes arqueol¨°giques?

R. Les mateixes de sempre: prendre les decisions b¨¤siques correctes. Cada lloc, cada programa, porta intr¨ªnsecament per a cada arquitecte una coher¨¨ncia innata. Connectar amb aix¨° ¨¦s l'ess¨¨ncia. En aquest cas, decidir quina volumetria era l'adequada pel lloc i programa aix¨ª com decidir com s'entrava, van donar el to a la proposta.

P. Quins s¨®n els trets principals del seu projecte?

R. S'ha intentat prendre unes decisions que no suposin conseq¨¹¨¨ncies no desitjades. S'ha procurat que unes poques decisions puguin transmetre una coher¨¨ncia a tot el projecte.

P. Veient les diferents propostes del concurs, ¨¦s clar que hi havia moltes maneres d'abordar la biblioteca. Per qu¨¨ varen optar per un edifici longitudinal en lloc d'una torre? Les formes s¨®n rigoroses i clares, no volien fer cap gest ornamental?

R. Des del punt de vista del funcionament i de la gesti¨®, la millor biblioteca ¨¦s la que es desenvolupa en una sola planta; com que aix¨° aqu¨ª era impossible per la superf¨ªcie de solar i de programa, hem intentat fer el menor nombre de plantes.

P. Les formes s¨®n rigoroses i clares, no volien fer cap gest ornamental?

R. El pas del temps ¨¦s dur¨ªssim i els sentimentalismes formals es paguen cars. No hi ha res m¨¦s dram¨¤tic que projectar ¨²nicament amb el cor. Al final aquells edificis que envelleixen b¨¦ en tots els sentits s¨®n els que conjuguen abstracci¨® i construcci¨®.

P. Com ha plantejat la relaci¨® amb els ve?ns?

R. Hem intentat que sigui una oportunitat per qu¨¨ el parc de la Ciutadella i l'Estaci¨® es poguessin veure entre elles i el nostre edifici no molest¨¦s.

P. El tema de la sostenibilitat ¨¦s un element cada cop m¨¦s essencial. Com han plantejat l'estalvi de recursos en el seu projecte?

R. La sostenibilitat ¨¦s el dogma d'avui. Un dogma sol no porta massa coses interessants. La bona arquitectura sempre ha estat sostenible, sempre s'ha orientat b¨¦ respecte del sol, que ¨¦s l'¨¤nima de la sostenibilitat i sempre ha estat optimista. La biblioteca respon a les orientacions, utilitza la llum natural com a mat¨¨ria primera de projecte i procura donar un pes rellevant a les ventilacions naturals que col.laboren de manera significativa perqu¨¨ la climatitzaci¨® mec¨¤nica no sigui una llosa. Tot aix¨° fa que s'estalvi? molta energia.

P. Com definiria la relaci¨® interior-exterior de l'edifici?

R. La disposici¨® del programa pensant des de l'interior ha estat totalment intencionada perqu¨¨ no manquen referents: el parc de la Ciutadella, el mar i la pres¨¨ncia de les naus de l'Estaci¨® de Fran?a. A m¨¦s a m¨¦s, la biblioteca disposa d'una terrassa exterior que articula en secci¨® el projecte i a la vegada l'articula amb l'Estaci¨®.

P. Quin s¨®n els seus referents arquitect¨°nics?

R. Sempre estem aprenent de Mies van der Rohe. Per parlar de gent d'una certa edat o malauradament morts i de casa, penso en Francesc Mitjans, Enric Tous i Josep M. Fargas, Guillem Cosp, Xavier Busquets, L¨®pez-Subias-Gir¨¢ldez,... Arquitectura feta d'abstracci¨® i construcci¨® ambiciosa i honesta.

P. Hi ha un relleu generacional en l'arquitectura catalana?

R. No penso en generacions, crec en els arquitectes disciplinats, sacrificats i amb talent i confio totalment que gr¨¤cies a l'arquitectura el m¨®n ¨¦s millor.