Tel¨® de fum

Aquests dies fumejants de la pol¨¨mica pel tabac en escena em fan venir al cap la meva intensa ¨¨poca com a regidor d'escena al Teatre Lliure, fa m¨¦s de trenta anys. Me'n recordo perqu¨¨ aleshores preparava meticulosament coses perqu¨¨ els actors fessin el que no feien en la realitat, com ara menjar, beure, dormir, matar o morir.

A cada representaci¨® de Les tres germanes de Tx¨¨khov, dirigida per Llu¨ªs Pasqual i amb un muntatge en el qual jo havia fet d'ajudant de direcci¨®, m'encarregava de posar una coca de fruita falsa a l'escenari, omplir les licoreres d'alguna cosa molt menys espirituosa que el que se suposava que anaven a trascolar els personatges (Coca-Cola esbravada en comptes de conyac o vi, te en comptes de whisky —Rafael Anglada s'emborratxava magistralment amb els substitutius—) i carregar les pistoles amb bales de fogueig. Era una realitat virtual nom¨¦s a mitges: tamb¨¦ havia de fer els llits, tornar a col¡¤locar les cretones que les actrius feien volar amb l'entusiasme del primer acte, netejar cada setmana la plata de la fam¨ªlia, posar-li oli a la baldufa, tenir ben disposades les campanes que feia sonar jo mateix al tercer acte durant l'incendi... Com que preparar tot aix¨° em suposava molt de temps i l'endem¨¤ assaj¨¤vem una altra obra, tamb¨¦ al Lliure, em vaig acostumar a quedar-me a dormir a l'escenari, en un dels llits de l'escenografia. Era una manera d'arrodonir la jornada viscuda a l'illo tempore, com dirien Eliade i Pepe Sanchis, en el temps ritual, sagrat, esp¨¨s, del teatre. Sempre somiava coses estranyes.

El teatre ja t¨¦ prou poder d'intoxicaci¨® perqu¨¨ necessiti verisme

Quan em vaig adonar que descuidava petits objectes de la utilleria i algunes peces de vestuari per la meva cada vegada m¨¦s escassa vida a l'exterior, em vaig comen?ar a preocupar. D'acord, eren anys d'excentricitat i llibertat recentment adquirida, per¨° no era corrent que et passegessis amb una casaca russa de l'¨¨poca dels tsars i encara menys recitant versos de L¨¦rmontov...

El teatre, com veuen, ja t¨¦ prou poder d'intoxicaci¨® perqu¨¨ requereixi verisme. El fum de la pistola del capit¨¤ Soleoni, la boira d'Elsinor les nits que es passeja l'espectre o el n¨²vol d'encens de Canterbury, no necessiten ser reals per commoure'ns. Si a l'escenari no cal degollar genu?nament Jokanaan ni cuinar de deb¨° els fills de la reina Tamora, tampoc caldr¨¤, dic jo, fumar-se de veritat un cigarret.