Chac¨®n vol ser 'chachi piruli'

Duran i Lleida. Temps de maquillatge: una hora i 20 minuts; temps de perruqueria: zero minuts (naturalment). Paraules claus per a la imitaci¨®: parlar sempre amb les "e" tancades i jo vull ser ministre. Carmen Chac¨®n. Temps de maquillatge: una hora. Temps de perruqueria: 15 minuts. Paraules claus per a la imitaci¨®: maternal, esbojarrada i ser en tot moment chachi piruli, "Hosti... que chuli, no?, "El Jose!".

Aquestes dades no s¨®n cap secret industrial. S¨®n dos exemples de les fitxes que Pol¨°nia t¨¦ penjades al web sobre els personatges m¨¦s habituals i els recursos b¨¤sics de la imitaci¨®. La filologia explica que la paraula caricatura ve del llat¨ª carregar i aix¨° fan a Pol¨°nia, en el millor dels sentits, carregar el dibuix d'un personatge sobre uns trets molt clars, definitoris. El problema per al personatge de refer¨¨ncia es presenta quan l'espectador no pensa que la imitaci¨® se li assembla sin¨® que ¨¦s ell qui s'assembla a la imitaci¨®. Malgrat aquest risc, de bon grat o per for?a, tots els pol¨ªtics dom¨¨stics aplaudeixen Pol¨°nia i en la darrera precampanya tots els caps de llista van avenir-se a fer-hi un paperet. Memorable l'escena d'Artur Mas acariciant la taula de la sala del consell de Govern de la Generalitat. Ja s'hi veia. ?s saludable que els pol¨ªtics s¨¤piguen aguantar l'espelma. Si ¨¦s de bon grat, perqu¨¨ tenen sentit de l'humor i accepten les bastonades. Si ¨¦s per for?a, perqu¨¨ saben interpretar que Pol¨°nia agrada i conv¨¦. A m¨¦s, sortir a Pol¨°nia vol dir que s'est¨¤ a l'escenari. El drama, per a qui no vol abandonar la carrera pol¨ªtica, ¨¦s deixar de ser-hi. S¨ªmptoma que ja no compta.

Pol¨°nia ha tingut poques relliscades. Una va ser enlla?ar l'emisi¨® de l'aut¨¨ntic missatge de l'11 de setembre del 2009 de Montilla amb una par¨°dia seva. Era un subratllat massa directe, la te¨°rica solemnitat del missatge era anul¡¤lada immediatament per la brometa. Es va dir que era una falta de respecte. I era veritat perqu¨¨ TV-3 va ajuntar dos territoris: la pol¨ªtica i la conya sobre aquesta pol¨ªtica. El fabul¨®s poder contaminant de la s¨¤tira ha de tenir la seva g¨¤bia. De totes maneres, en aquest cinc anys ha rebut rebregades d'articulistes que els ha semblat que, uns o altres, tenien tracte m¨¦s dol? i reclam¨¤ven, com Sam Abrams, un "tracte igualitari per a totes les seves v¨ªctimes". De veritat es pot pensar que han estat m¨¦s indulgents amb Montilla que amb Carod o a l'inrev¨¦s? El cinqu¨¨ aniversari podrien celebrar-lo ampliant la minsa galeria internacional on han fet les excursions menys afortunades. Tan desconeguts s¨®n que no es poden imitar perqu¨¨ la gent no sabr¨¤ de qui es riu? Des del primer dia va ser molt clar com i qu¨¨ era Pol¨°nia. Darrerament hi ha hagut alguna encertada aventura en el gag visual, m¨¦s enll¨¤ de l'acudit verbal o de l'argument de l'escena (la gegantina difer¨¨ncia de volum entre el presentador d'?gora i el seu convidat, la majoria de vegades favorable al primer). ?ltimament hi ha una nova tend¨¨ncia pol¨ªtica: tirar-se per la finestra.

Cinc temporades ben aprofitades. I que per molts anys puguin fer obres semblants amb els mateixos manobres.