La Trieste de Magris

El Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona ¨¦s conegut avui com CCCB en perdre la primig¨¨nia denominaci¨® de "Casa de Caritat"; per¨° aquesta denominaci¨® es conserva en la mem¨°ria de molta gent, entre altres raons perqu¨¨, en aquests moments, oferir a la ciutadania una cultura de qualitat ¨¦s fer-los una caritat que no t¨¦ preu. Josep Ramoneda ha convertit aquest centre en el focus m¨¦s din¨¤mic d'alta cultura de Barcelona —ai! si no fos pel festival S¨°nar, despietat amb les orelles dels assistents i dels ve?ns—, i mai no li agrairem prou tanta intel.lig¨¨ncia, mesura, equanimitat i generositat en la gesti¨® d'aquest lloc.

Ja fa uns quants anys que, de tant en tant, el Centre ofereix mostres de cultura urbana vinculada a grans figures de les lletres —Joyce, Kafka, Pessoa—, totes mod¨¨liques. Ara s'hi afegeix una nova mostra, que es pot visitar fins al 17 de juliol, dedicada a Claudio Magris i la ciutat de Trieste. La novetat d'aquesta exposici¨® resideix b¨¤sicament en dues coses: 1) La ciutat triada va ser hist¨°ricament, i ¨¦s encara, una cru?lla de civilitzacions —l'austr¨ªaca, l'hongaresa, l'eslovena, la dels pa?sos balc¨¤nics i la italiana, i m¨¦s i tot—, cosa que li ofereix un dinamisme i un car¨¤cter internacional o metanacional ins¨°lit, i 2) L'home de lletres triat per a l'ocasi¨® ¨¦s Claudio Magris, un dels m¨¦s grans intel.lectuals viu de l'Europa dels nostres dies.

'El m¨¨rit d'aquesta exposici¨® ¨¦s que s'hi dialoga amb el vivent d'un home'

Quant al primer punt, l'exposici¨® no s'oblida de cap aspecte de la mixti¨® ling¨¹¨ªstica, religiosa, pol¨ªtica i cultural de la ciutat de Trieste, i hi apareix des del "boro" —el b¨°reas dels grecs, la tramuntana a Catalunya— freda, seca i a r¨¤fegues, fins a les m¨¦s v¨¤ries circumst¨¤ncies de qu¨¨ ha estat escenari la ciutat: Trieste com a "non luogo" (no-lloc); l'¨²s de lleng¨¹es tan distintes com l'alemany, l'itali¨¤, el croat, el rut¨¨, l'eslov¨¨, el polon¨¨s, el fri¨¹l¨¤, el txec o l'hongar¨¨s; el moviment antipsiqui¨¤tric de Mario Basaglia, director que fou de l'Hospital de San Giovanni, tancat l'any 1977; l'amistat que hi van practicar Italo Svevo i James Joyce; el cartellisme de Marcello Dudovich; el caf¨¨ San Marco —companyia i est¨ªmul de bona part de l'obra de Magris—; la llibreria antiqu¨¤ria d'Umberto Saba —del qual poden escoltar-se textos magn¨ªfics en tres lleng¨¹es a trav¨¦s de tel¨¨fons de baquelita, res d'auriculars moderns—; el riu Danubi —del qual Magris en va fer una hist¨°ria cultural prodigiosa (Editorial Anagrama); i la figura de la primera dona de Magris, l'escriptora Marisa Madieri (1938-1996).

Quant al segon punt, l'encert enorme d'aquesta exposici¨® consisteix a haver agafat un autor viu, com ja s'ha dit. Quan una "mostra" d'aquestes caracter¨ªstiques s'arrapa a la vida pr¨°piament dita d'un autor es fonen d'una bursada tots els fetitxismes, tota tend¨¨ncia a la "monumentalitat" i tota idolatria. Llavors el visitant ja no t¨¦ la sensaci¨® que passeja entre la runa m¨¦s o menys devastada, m¨¦s o menys reconstru?da, del passat, sin¨® entre els batecs d'un intel.lecte, d'una ¨¤nima i d'una exist¨¨ncia en tota la seva complexitat, fragilitat tamb¨¦. Llavors ja no ens quedem aclaparats per la celebritat, l'aur¨¨ola o la fama d'un difunt, sin¨® immergits, ben misteriosament, en all¨° que se'n diu el "vivent" d'una persona: ell, el seu m¨®n circumdant, els seus amors, els seus amics, les seves excursions amb motxilla, els diaris de lectura quotidiana, la biblioteca i l'amuntegament de fotos —totes vinculades a un record ben viu— que l'autor t¨¦ parades damunt de la tauleta de la sala d'estar.

Tot plegat no es podria resumir m¨¦s b¨¦ que amb les paraules que acompanyen una de les sales: "Veure les pertinences que acompanyen una vida humana, la de l'autor, fa afectiu all¨° que en abstracte fa un llibre: l'establiment d'un di¨¤leg". El perill de tota museografia ¨¦s que nom¨¦s "escoltem" una mat¨¨ria morta; el m¨¨rit d'aquesta exposici¨® ¨¦s que s'hi reflecteix una vida, i s'hi parla, i ella ens d¨®na m¨¦s vida a nosaltres mateixos.