Kraus i el llenguatge

D ues publicacions d'enorme categoria ?Karl Kraus, "La Antorcha", a cura d'Adan Kovacsics, i Sandra Santana, El laberinto de la palabra. Karl Kraus en la Viena de fin de siglo, totes dues a Acantilado, Barcelona, 2011? v¨¦nen a omplir un buit quasi inexplicable en la bibliografia del pa¨ªs pel que fa a aquest escriptor (1874-1936), una de les figures m¨¦s destacades, a Viena, de la transici¨® entre el per¨ªode del modernisme i els anys d'entreguerres. Kraus va ser, b¨¤sicament, el redactor d'una revista fundada l'any 1899, Die Fackel (La torxa), que va durar fins a l'any 1933, de la qual en van ser redactors, primer, ell i una colla d'amics, per¨°, molt aviat, ell tot sol ?cosa gens excepcional en la hist¨°ria de les revistes europees comen?ant per The Review, de Daniel Defoe. Ser l'¨²nic redactor d'una revista li assegura a la revista una perfecta homogene?tat i a l'autor no haver de repartir dividends; d'aix¨° va viure Kraus.

'Dos llibres imprescindibles pels amants de les crisis culturals'

La Viena dels seus anys va ser, com la Berl¨ªn de la Rep¨²blica de Weimar, no sols escenari de grans transformacions hist¨°riques ?la Berl¨ªn de Weimar va desembocar en el r¨¨gim de Hitler; la Viena de Kraus va viure l'abans i el despr¨¦s de la liquidaci¨® de l'Imperi d'?ustria-Hongria? sin¨® tamb¨¦ una ciutat en qu¨¨ s'hi dirimien q¨¹estions que avui poden semblar menors, per¨° que han acabat dibuixant, en la hist¨°ria de la cultura i de les idees del continent, unes quantes de les proeses m¨¦s notables, m¨¦s perdurables i, en especial, m¨¦s prof¨¨tiques (aqu¨ª Kafka hi tindria, naturalment, tamb¨¦ el seu lloc). Kraus va comen?ar la seva "vida p¨²blica" en plena florida del moviment modernista de la Secessi¨® i de la Jove Viena, moviments que van pretendre desbancar l'art ensopit del per¨ªode Biedermeier, per¨° que van acabar posse?ts per uns tals excessos de floritura i de decadentisme, que no ¨¦s estrany que Adolf Loos, un arquitecte amic de Kraus, fes un enorme esfor? ?reeixit a mig termini? per acabar amb tanta extravag¨¤ncia. Aix¨ª, Loos va anomenar un dels seus m¨¦s famosos articles te¨°rics, "Ornament i delicte". (L'article, a Catalunya, no degu¨¦ arribar a temps d'aturar aquesta enorme pastisseria floral, equilibrista i lapid¨¤ria que ¨¦s la Sagrada Fam¨ªlia; enfrontada amb ella sempre es podr¨¤ assenyalar, a Barcelona, el Pavell¨® de Mies van der Rohe o l'Institut Antitubercul¨®s de Josep Llu¨ªs Sert, parents de l'obra d'Adolf Loos).

Aix¨° no vol dir que Kraus tingu¨¦s tirada a un llenguatge tan poc estilitzat com el d'Azor¨ªn, en castell¨¤, o el de Pla en llengua catalana: vol dir que el redactor de Die Fackel entrava en la llengua alemanya amb uns tals bra¨® i manca de miseric¨°rdia, que no ¨¦s cap exageraci¨® afirmar que ning¨², en tota la hist¨°ria d'aquesta literatura, no ha estat tan gosat amb la llengua ni l'ha fet servir m¨¦s b¨¦ per sacsejar amb efic¨¤cia la bella consci¨¨ncia adormida de la classe burgesa vienesa del seu temps, molt pr¨°xima a la blanesa dels cantaires tirolesos. Aquestes expressions que he fet servir poden semblar brutals, per¨° aquesta va ser la brutalitat de Karl Kraus, i per ella ?ustria va poder exhibir a la humanitat alguna cosa m¨¦s que els bombons mozartians que es compren a Salzburg o els valsos ensucrats de la fam¨ªlia Strauss que encara sentim per Cap d'Any.

Mala llet i una prodigiosa actuaci¨® sobre les categories del llenguatge ?al seu costat floririen, amb una mateixa obsessi¨®, els Freud i els Wittgenstein?, aquest ¨¦s el quid de la selecci¨® d'articles de La Torxa que ara ens presenta Acantilado, com ho ¨¦s del llibre te¨°ric de Santana, extraordin¨¤ria an¨¤lisi de l'element verbal en Kraus i ress¨°, al nostre pa¨ªs, de l'obra de Johnston, Schorske, Janik i Toulmin, Jacques le Rider o el nostre Josep Casals (Anagrama).

Canetti va descobrir Kraus el mateix dia que va con¨¨ixer la seva futura esposa, Veza, i va dir de la sessi¨® p¨²blica esdevinguda a la Grosse Konzerthaussaal, el 17 d'abril de 1924: "Kraus mai no s'equivocava. Tot el que al.legava era rigorosament exacte; fins en aquell moment no havia existit una semblant escrupolositat a la literatura". Dos llibres, doncs, que en fan un de sol, imprescindibles pels amants de les crisis culturals.