Un hotel amb vistes a la guerra

La guerra civil espanyola va ser un aut¨¨ntic reclam per als intel.lectuals de la d¨¨cada de 1930. Pablo Neruda, Ernest Hemingway, John Dos Passos, George Orwell, Andr¨¦ Malraux o Alejo Carpentier, per citar-ne alguns, es van deixar caure per un pa¨ªs "peculiar i a?llat", que s'havia convertit en el s¨ªmbol d'una lluita global perqu¨¨ encarnava les q¨¹estions pol¨ªtiques fonamentals de l'¨¨poca. Aquesta gent i els corresponsals de guerra van escriure sobre les grans batalles, sobre l'heroisme dels combatents i sobre les vel.le?tats de la pol¨ªtica.

Alguns, en canvi, hi van arribar per raons que no tenien res a veure amb la Hist¨°ria amb maj¨²scules, i es van trobar atrapats pel remol¨ª. El seu testimoni ¨¦s diferent, per¨° molt revelador. ?s el cas de Nancy Johnstone.

"Una de les millors coses de la vida a Tossa ¨¦s que no hi ha consci¨¨ncia de classe"

Tres vegades els van oferir abandonar el pa¨ªs en un creuer brit¨¤nic i s'hi van negar

L'estiu del 1934 Nancy i el seu marit Archie varen decidir abandonar Londres i muntar un petit hotel en un poble de la Costa Brava. Ell era periodista del News Chronicle, el diari de l'esquerra brit¨¤nica d'aquell moment i a ella li interessava l'escriptura. Trien Tossa de Mar, probablement, perqu¨¨ ja hi ha una notable col¨°nia d'artistes estrangers que busquen el parad¨ªs perdut o b¨¦ fugen de l'inquietant ascens del nazisme a Alemanya. S¨®n hedonistes, volen viure b¨¦ i barat, la qual cosa sembla molt possible per a molts europeus en l'Espanya d'aquell moment. Per¨° nom¨¦s arribar ja tenen el primer ensurt: el 6 d'octubre el president Companys proclama l'Estat catal¨¤. Els Johnstone segueixen els esdeveniments des de Tossa mentre construeixen el seu hotel i veuen com ben aviat torna la tranquil¡¤litat. No passa res, es diuen i ho repeteixen als seus clients. Per¨° s'equivoquen. Les eleccions de 1936 donen la vict¨°ria al Front Popular i a l'estiu esclata la guerra civil. Tossuts, els Johnstone es neguen a abandonar el seu parad¨ªs malgrat els vaixells brit¨¤nics que venen a buscar-los.

Nancy escriu sobre la seva aventura. El 1937, Faber & Faber, l'editorial que dirigeix T. S. Elliot, li publica Hotel in Spain, que abasta fins al final de l'estiu de 1936, quan des de la id¨ªl¡¤lica terrassa de l'hotel contemplen, mig fascinats mig horroritzats, el bombardeig de Roses pel Canarias. El segon llibre: Hotel in flight: arriba fins a la retirada republicana. Ara, Miquel Berga ha recuperat aquest cl¨¤ssic que mai va haver de caure en l'oblit i Tusquets l'ha publicat amb el t¨ªtol d'Un hotel a la costa. Tossa ja acollia una col¨°nia internacional formada per artistes, molts jueus o gent d'esquerres que fugien del nazisme, en un cert paral.lelisme amb l'Eivissa que, aleshores, girava entorn de Walter Benjamin. De fet, el 1934, la revista Art dedica un n¨²mero especial a aquesta col¨°nia d'artistes entre els quals figuren des de Georges Bataille —s¨®n els seus anys m¨¦s canalles a Barcelona— o Arthur Cravan, fins a pintors com Marc Chagall, Andr¨¦ Masson, Oskar Z¨¹gel o la mateixa Dora Maar.

Nancy no exerceix d'intel.lectual, ¨¦s la mestressa de l'hotel i una excel.lent narradora que, sota el format d'un diari, escriur¨¤ un text ir¨°nic i morda?, prec¨ªs i d'una amabilitat extrema amb els ind¨ªgenes. Pregunta sobre tot el que passa, recull els costums locals, les festes i el xiuxiueig de les dones i els pescadors, tot amb una intenci¨® pedag¨°gica envers els seus compatriotes.

Un hotel a la costa ¨¦s clau perqu¨¨ explica la guerra civil des d'un prisma ins¨°lit, des de la quotidianitat d'un petit poble de pescadors que es va transformant i deteriorant conforme avan?a la guerra; un crescendo magistral que acaba amb la fugida cap a la frontera en el cami¨® replet de nens que els Johnstone han adoptat i han de deixar, una vegada ja a Fran?a, a Perpiny¨¤, nom¨¦s per retrobar-los uns mesos despr¨¦s en un convent de Besan?on.

"Una de les coses m¨¦s fant¨¤stiques de la vida a Tossa ¨¦s que no hi ha consci¨¨ncia de classe", escriu Nancy, acostumada al sistema de classes angl¨¨s. I ¨¦s cert; des del primer moment els Johnstone s'integren en una comunitat que els obre les portes de bat a bat; des dels pr¨°cers locals, com l'alcalde o el propietari del principal hotel a qui no sembla importar-li la compet¨¨ncia, fins als pescadors o els qui desfilaran com a treballadors pel seu hotel.

El proc¨¦s de construcci¨® de l'hotel, els viatges a Barcelona per arreglar problemes burocr¨¤tics, les an¨¨cdotes locals revisades per l'escriptora ofereixen un divertid¨ªssim mosaic d'una Catalunya id¨ªl¡¤lica, que ella bateja com el parad¨ªs blau. L'arribada dels primers clients ¨¦s tota una festa pel poble. El que m¨¦s hi ha a l'hotel dels Johnstone s¨®n, ¨°bviament, periodistes, membres de la tribu de Fleet Street i del seu cercle personal i d'amistats. Carles Sent¨ªs escriu un reportatge per a L'Instant, l'estiu de 1935, on compta fins a una desena de col.legues.

Part d'aquesta visi¨® local ¨¦s la poca import¨¤ncia que, en el primer moment, Nancy li d¨®na a l'al?ament militar del 18 de juliol. Tenen penjat el cartell de complet i es preparen per rebre la primera onada important de turistes. El record de l'esc¨¤s impacte dels fets de 1934 els fa creure que no ser¨¤ m¨¦s que una tempesta passatgera. Les not¨ªcies que arriben de Barcelona i el soroll sord de les canonades del Canarias sobre Roses acaba imposant una inevitable solemnitat a la terrassa on tots prenen l'aperitiu contemplant el mar.

Els Johnstone es van negar tres vegades a abandonar Tossa. A cada ocasi¨® apareixia un creuer brit¨¤nic per oferir-los una tornada segura al seu pa¨ªs. Els oficials que baixaven fins a la platja arribaven conven?uts que trobarien els seus compatriotes terroritzats pels crims de "l'horda roja". Res d'aix¨°, els deia Nancy, pugi a l'hotel a prendre un aperitiu. Aix¨° no vol dir que no estigu¨¦s al corrent del que succe?a i al llarg del llibre s¨®n constants les cr¨ªtiques a la premsa conservadora de Londres. Archie va fer diversos viatges al front pel Chronicle, i ella descriu meticulosament com Tossa s'adaptava a les regles de la guerra.

No era f¨¤cil pels estrangers que, segons empitjorava el conflicte, passaven a ser m¨¦s i m¨¦s sospitosos o bocs expiatoris. A Fritz Marcus, l'arquitecte, li varen trobar a casa seva una llanterna i un comp¨¤s i el van empresonar; la llanterna, deien, servia per fer senyals a l'enemic i el comp¨¤s per dibuixar mapes. Quan el van posar en llibertat es va allistar a les brigades internacionals.

Al final, el relat de Nancy pren un biaix tr¨¤gic. Durant un temps acull a l'hotel una trentena de nens refugiats amb els quals empr¨¨n la retirada cap a Fran?a davant l'avan? de les tropes franquistes. L'episodi dels bombardejos a Figueres, instal¡¤lats al teatre Edison, ¨¦s especialment emotiu. Ja a Perpiny¨¤, es veuen obligats a deixar-los en mans de les autoritats, encara que ella tornar¨¤ a veure'ls quan s¨¤piga que s¨®n en un convent a Besan?on.

La hist¨°ria dels Johnstone, despr¨¦s de la seva sortida d'Espanya, es bifurca. Ella parteix cap a M¨¨xic on encara escriur¨¤ dos llibres m¨¦s: Sombreros are becoming i Temperate zone. La seva pista es perd a Guatemala el 1950, on t¨¦ un accident de cotxe amb la seva amiga Const¨¤ncia de la Mora, l'esposa del cap de l'aviaci¨® de la Rep¨²blica, Hidalgo de Cisneros, que mor. Miquel Berga ha intentat trobar el seu rastre i tot el que ha descobert ¨¦s que, possiblement, va contraure un segon matrimoni, la qual cosa explicaria la falta de rastres pel canvi de nom. Archie torna a Londres, i el 1947 s'incorpora a l'ambaixada brit¨¤nica a Moscou. Dos anys despr¨¦s decideix quedar-se, com altres esquerrans brit¨¤nics, i ho fa p¨²blic en un article a Pravda. Mor a la URSS.