Un Bar?a en mans dels empleats

L es parts m¨¦s ocultes d'una hist¨°ria es descobreixen a vegades de la manera m¨¦s inversemblant. Se sabia que l'agost de 1936 l'esclat de la Guerra Civil va agafar per sorpresa al FC Barcelona i que la r¨¤pida reacci¨® d'un grup de treballadors va evitar la confiscaci¨® del camp de Les Corts i, com a conseq¨¹¨¨ncia, la possible desaparici¨® del club. Per¨° fins que l'historiador de Salamanca Policarpio S¨¢nchez no va descobrir, entre les moltes carpetes expropiades al club per les forces de Franco i dipositades als arxius de Salamanca, la documentaci¨® sobre aquest fet, ning¨² havia aconseguit encara posar noms i cares a aquelles set persones que varen permetre que el Bar?a es convert¨ªs en el que ¨¦s ara.

D'aix¨° en fa ben poc. En Policarpio ¨¦s de fet llicenciat en dret, per¨° ¨¦s un estudi¨®s de la hist¨°ria del cinema en els temps de la guerra espanyola. Estava revisant els arxius quan va descobrir un document que feia refer¨¨ncia al Bar?a. La seva condici¨® de cul¨¦ el va esperonar a anar tibant aquell fil, fins que va trobar els carnets del sindicat del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comer? i la Ind¨²stria) d'aquells set homes an¨°nims que varen salvar el club. "Vaig haver de mirar 26.000 carnets i 141 caixes d'expedients personals abans de localitzar aquests empleats del Bar?a", confessa l'advocat de Salamanca.

Tot va comen?ar a mitjans d'agost d'aquell 1936, quan un encara jove ?ngel Mur —despr¨¦s fisioterapeuta hist¨°ric del Bar?a— va descobrir un cartell amena?ant a la porta del camp de Les Corts, que anunciava la confiscaci¨® de l'estadi per part del sindicat anarquista CNT. Veure aquella gent col.locant aquell cartell, amb crits contra el feixisme i proclames contra la burgesia, va provocar una r¨¤pida reacci¨® en Mur, que va avisar immediatament els empleats del Bar?a que es trobaven llavors a les oficines del carrer de Consell de Cent, 331. No hi havia temps de reacci¨®. La directiva estava de vacances i s'havia d'actuar amb urg¨¨ncia. Llavors, el grup d'empleats que era a l'oficina va decidir crear un comit¨¨ de treballadors per evitar l'expropiaci¨® del camp. Rossend Calvet, en aquells moments secretari general del club, Josep Farr¨¦ i Josep Pujol varen ser escollits per formar un primer comit¨¨, que despr¨¦s va celebrar una primera reuni¨® a la qual varen assistir tamb¨¦ Josep Oliv¨¦, Josep Cubells, Mari¨¤ Pellegero i Manuel Bassols. L'acci¨® s'havia portat a terme d'acord amb alguns membres de la junta directiva, amb la intenci¨® d'evitar el desmantellament del camp i del club.

El 20 d'agost, el comit¨¨ es va reunir amb els jugadors per demanar-los ajut, i l'acceptaci¨® d'una reducci¨® dels sous. I el 31 d'agost, aquell grup es va ampliar amb la incorporaci¨® de tres nous membres que representaven els socis, per¨° que al mateix temps —i sense delatar-ho— formaven part de l'¨²ltima junta directiva: Francesc Xavier Casals, Agust¨ª Bo i Paul¨ª Carbonell.

D'alguna manera, la seva incorporaci¨® permetia retornar el club a la directiva i recuperar una normalitat impossible, perqu¨¨ poc despr¨¦s es va saber que el president Josep Sunyol havia estat afusellat. El Bar?a tenia llavors 15 empleats, uns 7.000 socis i un pressupost d'un mili¨® de pessetes. L'equip va continuar competint al Campionat de Catalunya i a la Lliga Mediterr¨¤nia. I quan la guerra ja havia portat Catalunya a una situaci¨® desesperada, el Bar?a va haver d'inventar-se una gira a M¨¨xic per evitar la mobilitzaci¨® dels jugadors. Salvats aquells moments, el comit¨¨ va creure que ja no hi havia motius per continuar actuant i va decidir retornar la direcci¨® del club a la junta directiva. Tot ja havia estat legitimat. I aquells treballadors varen convertir-se en an¨°nims fins enguany.