La vella (per¨° trencadora) tercera p¨¤tria del flamenc

Desinhibici¨®, flamenc que es contamina amb altres m¨²siques foranes amb tota naturalitat, evoluci¨® fins a crear alguna cosa nova... Paraules que no s¨®n alienes ni noves en l'ambient musical catal¨¤.

Cap a la meitat del segle XIX, el flamenc pren carta d'absoluta naturalitat a la ciutat de Barcelona, que es converteix, a imatge de la difosa afirmaci¨® tanguera, en la tercera p¨¤tria del flamenc. Els noms m¨¦s reputats de l'especialitat passen pels seus caf¨¨s cantants creant una escola que, simplificant-ho molt, aviat va tenir un nom propi: Miguel Borrull, guitarrista i patriarca d'una dinastia d'artistes catalans reconeguts a tota la Pen¨ªnsula.

No ¨¦s casualitat que l'artista Julio Romero de Torres ja plasm¨¦s el 1917 i en una de les seves obres m¨¦s representatives (Alegr¨ªas) la bailaora Julia Borrull, directora de la sala barcelonina Villa Rosa. Tampoc no ¨¦s atzar¨®s que poc despr¨¦s nasqu¨¦s al Somorostro Carmen Amaya (Barcelona, 1913—Begur, Girona, 1963), que, gr¨¤cies a la desinhibici¨® esc¨¨nica, trencaria tots els motlles del flamenc.

Cap a la meitat del XIX, el flamenc pren carta de naturalitat a Barcelona

Qui hauria imaginat que 'Toy Story 3' acabaria a ritme de rumba catalana?

A partir del punt d'inflexi¨® que va marcar el taconeo de Carmen Amaya, els horitzons s'eixamplen cada vegada m¨¦s i, en terres catalanes, el flamenc conviu i es relaciona d'igual a igual amb tota mena d'estils musicals. La batedora estava en marxa i, a mitjans del segle passat, sorgeixen els primers resultats veritablement nous, mestissos i desacomplexats: la rumba catalana o rumba de Barcelona.

M¨²sics barcelonins que s'estimaven el flamenc o que hi havien crescut per¨° que tamb¨¦ estaven interessats en la m¨²sica llatina a l'estil del cub¨¤ D¨¢maso P¨¦rez Prado o en el rock-and-roll primigeni d'Elvis Presley. El resultat, tan natural com no planificat, va posar a ballar mig m¨®n i, en ple segle XXI, encara sorpr¨¨n tothom. Trencant amb tots els t¨°pics, qui hauria imaginat que una de les pel.l¨ªcules nord-americanes de la d¨¨cada, Toy Story 3, acabaria a ritme de rumba catalana? Qui no surt del cinema taral¡¤lejant el Hay un amigo en m¨ª i picant de mans? El poder de la rumba ¨¦s immens.

"Es pot extrapolar el que passa actualment a Barcelona amb el que va passar amb la rumba", afirma Txarli Brown, nom de guerra del barcelon¨ª Carles Closa, incansable productor, DJ, m¨²sic i promotor de la rumba barcelonina. "Catalunya va ser l'¨²nica que va arrencar una branca del flamenc i la va convertir en un estil propi, i li va donar una personalitat molt determinada, amb caracter¨ªstiques particulars m¨¦s semblants al pop i creant un repertori totalment nou".

La rumba va n¨¦ixer mestissa per¨° no es pot estancar en aquest mestissatge inicial, ja ho va fer i va estar a punt de desapar¨¨ixer. "Els que s'ancoren en l'ortod¨°xia estan perduts, el present est¨¤ en partir d'aquesta ortod¨°xia i anar cap a altres camps", continua Txarli Brown amb paraules que serveixen tant per a la rumba com per al flamenc. "S'ha de mamar de tots els cl¨¤ssics i dir: aix¨° ja m'ho s¨¦, ara puc fer el que em vingui de gust. Els ho dic als m¨²sics que treballen amb mi: ja sabeu tocar rumba, ara oblideu-ho i comenceu a fer altres coses. No podem estar tocant La noche del hawaiano tota la vida". Txarli Brown ha demostrat que aquella evoluci¨® ¨¦s possible amb el seu projecte Achilifunk amb l'Original Jazz Orquestra del Taller de M¨²sics. Dem¨¤, de matinada, deixar¨¤ clara la seva ideologia musical punxant al hall del CCCB al Festival de Ciutat Vella.