Divertim-nos fins a aprendre

FUNIVERSITY

Llu¨ªs Pastor

Universitat Oberta de Catalunya

144 p¨¤gines. 21 euros

El primer que ve al cap ¨¦s Neil Postman. El te¨°ric de la comunicaci¨® ja li va cantar les absoltes a l'assumpte el 1985: Divertim-nos fins a morir (publicat en catal¨¤ el 1990 per Llibres de l'¨ªndex). Aix¨° de la televisi¨®, dels mitjans moderns, el professor de la Universitat de Nova York no ho veia gaire clar. No creia que poguessin transmetre coses profundes, rigoroses, cr¨ªtiques, de qualitat. La televisi¨® es convertia en el boc expiatori de la d¨¨cada del diner f¨¤cil, dels yuppies de Wall Street amb cl¨°nics a tot el planeta. Pel deixeble de Marshall McLuhan la petita pantalla ¨¦s el gran espai on es banalitza la cultura, l'educaci¨®, la pol¨ªtica... Tot. Postman fa pensar: "El problema no ¨¦s riure en comptes de pensar, el problema ¨¦s que no sabem de qu¨¨ riem ni per qu¨¨ hem deixat de pensar".

B¨¦, un quart de segle despr¨¦s Llu¨ªs Pastor, director dels Estudis de Ci¨¨ncies de la Informaci¨® i la Comunicaci¨® de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), vindria a dir tot el contrari: divertim-nos fins a aprendre.

Funiversity va a l'arrel de tot: el m¨®n ha canviat, els estudiants han canviat, per¨°... la universitat no ha canviat. Per Pastor, la universitat continua igual des que va n¨¦ixer fa deu segles a Bolonya. Per¨° un moment. La veritable not¨ªcia est¨¤ en un altre lloc: m¨¦s que en la societat de la informaci¨® vivim en la societat de l'entreteniment. S¨ª, aqu¨ª no hi ha divisi¨® entre treball i oci. Audi¨¨ncia total i l'objectiu de l'entreteniment ¨¦s atrapar l'atenci¨® del p¨²blic. Per tant, l'entreteniment ¨¦s l'eix del nou paradigma de la comunicaci¨®. L'entreteniment ¨¦s l'aire que respirem.

Expirem. Pastor planteja dues premisses: s'apr¨¨n mitjan?ant els mitjans de comunicaci¨® i els mitjans s¨®n agents claus per a l'assimilaci¨® de continguts. Ara, una observaci¨® palpable: aquests estudiants que en ple segle XXI estan a les universitats del segle XX estan acostumats a aprendre i formar-se a trav¨¦s dels mitjans de comunicaci¨®, de les pantalles. Aix¨ª doncs, la proposta: per qu¨¨ la universitat d'avui no s'espolsa els dos principis cl¨¤ssics sobre el que sustenta el seu poder (aula i despatx) i passa a tenir les mateixes funcions que els mitjans: informar, formar i entretenir. A veure.

No ¨¦s teoria. ?s pr¨¤ctica. I s'ha fet. Durant els dos darrers anys, nou programes d'assignatures diferents han aplicat la doc¨¨ncia amb les t¨¨cniques del periodisme (journalism-based learning). ?s la proposta feta realitat. Equips multidisciplinaris (professors experts en la mat¨¨ria i professionals del periodisme) han convertit material docent en, per exemple, un magaz¨ªn de r¨¤dio. Aix¨ª, el llibre t¨¦ la part pr¨¤ctica i exposa dos casos. Tot el que estan acostumats a sentir en un programa de r¨¤dio: sintonia, entradeta presentador, convidats, r¨¤fegues musicals, seccions... Aqu¨ª apareix fet gui¨® mentre circulen els dos temes, les lli?ons, com a eix central de cada programa: La propietat intel.lectual i La invenci¨® de la ret¨°rica. A partir d'aqu¨ª, les possibilitats s¨®n immenses, variades.

Hi ha molt a dir, a comentar, per¨° r¨¤pidament pot venir al cap: suggeridor, oport¨², incisiu. Funiversity t¨¦ aire i forma de manifest (de fet, hi ha un manifest) i est¨¤ pensat per llegir-se de glop (144 p¨¤gines). Realment, com la proposta. Una primera part est¨¤ rumiada perqu¨¨ el lector es grati el cap davant la suggesti¨® de canviar-ho tot. De cop, la segona, ja li ensenya all¨° que li feia picassor. Ho veu. No t¨¦ per qu¨¨ estar-hi d'acord. El que graten aquestes desenes de p¨¤gines d¨®na per un sine die d'opinions. Per¨° avui, el debat, a la universitat, est¨¤ m¨¦s obert que mai. I si una cosa necessita la instituci¨® nascuda a Bolonya que va del segle X al XXI ¨¦s pensar-la. I el llibre fa pensar.