La indignaci¨®

S t¨¦phane Hessel, un home molt gran carregat de vitalitat juvenil, ha escrit un pamflet —Indigneu-vos!, traducci¨® de Maria Llopis, Barcelona, Destino, 2011— que sembla haver tingut certa influ¨¨ncia en els moviments socials que es produeixen, des de fa dues setmanes, arreu del pa¨ªs en sentit ampli. L'opuscle de Hessel ¨¦s un llibret lleugerament interessant des del punt de vista biogr¨¤fic, en especial pel que fa a la implicaci¨® de l'autor en causes tan nobles com la resist¨¨ncia francesa davant l'ocupaci¨® nazi, la participaci¨® en la lluita contra els alemanys, al costat del general De Gaulle, i la col.laboraci¨® en la redacci¨® de la Declaraci¨® Universal dels Drets de l'Home: tot molt lloable des del punt de vista del vell "comprom¨ªs pol¨ªtic".

'El llibre de St¨¦phane Hessel ha fet aflorar la part m¨¦s c¨¤ndida de la consci¨¨ncia juvenil'

Per¨° sembla que, d'aquest pamflet, els lectors francesos, espanyols i catalans nom¨¦s n'han retingut el t¨ªtol, certament atractiu, provocador i tot: Indigneu-vos! Hessel l'encerta quan localitza l'enemic n¨²mero u de les democr¨¤cies del present en la mercantilitzaci¨®, el consumisme i, especialment, la "finan?aritzaci¨® del m¨®n". Ara b¨¦: tota la resta de la seva an¨¤lisi de la situaci¨® pol¨ªtica a Occident i de la marxa de les democr¨¤cies est¨¤ tenyida d'un idealisme que fa patxoca, hereu de moviments resistents molt actius en el seu moment i for?a incardinats en la guerra, la brega pragm¨¤tica i l'aldarull —des de la resposta al r¨¨gim de Vichy fins als disturbis de Maig de 1968—, per¨° que cau en el m¨¦s pur platonisme quan es projecte sobre els nostres dies. Si la pol¨ªtica, almenys des de Maquiavel, ¨¦s el regne del possible i arrela en les situacions reals que la hist¨°ria presenta en cada moment de la seva marxa, llavors sembla clar que aquesta obreta no t¨¦ gaireb¨¦ res de pol¨ªtic, i tot de discurs pacifista carregat de bones intencions.

Com ja s'ha dit, Hessel ¨¦s realista quan diu que cal instaurar "una veritable democr¨¤cia econ¨°mica i social que suposi eliminar les grans feudalitats econ¨°miques i financeres de la direcci¨® de l'economia", i tamb¨¦ en assenyalar: "Quan alguna cosa t'indigna, com jo vaig estar indignat pel nazisme, llavors et tornes militant, fort i comprom¨¨s. Vas a parar al corrent de la hist¨°ria, i el gran corrent de la hist¨°ria cal que continu? gr¨¤cies a cada persona". En aix¨°, Hessel sembla fins i tot, en aparen?a, seguidor de la teoria de Marx esbossada al 18 Brumari de Llu¨ªs Napole¨® Bonaparte, on llegim que "els homes construeixen la hist¨°ria, per¨° no la construeixen segons el seu arbitri, sota circumst¨¤ncies triades per ells mateixos, sin¨® sota les circumst¨¤ncies amb qu¨¨ es troben directament, que existeixen i que transmet el passat". Per¨° Hessel cau obertament en la beatitud m¨¦s impr¨¤ctica quan, en nom de la bona fe i del pacifisme extrem, s'afilia (p¨¤g. 29) a les teories de Hegel, per al qual la llarga hist¨°ria de la humanitat nom¨¦s t¨¦ un sentit: la llibertat de l'home que progressa etapa rere etapa. Quin optimisme! Per reblar la seva bona fe, Hessel rebutja, immediatament despr¨¦s, la teoria de la hist¨°ria de Walter Benjamin, el qual ¨¦s considerat, en el llibre, com un pessimista sospit¨®s pel fet que entenia el desenvolupament hist¨°ric com una successi¨® de cat¨¤strofes.

Hessel conclou, contra la lli?¨® de Benjamin i potser tamb¨¦ contra la seva actitud en temps gloriosos, que "la hist¨°ria de les societats progressa i, al final, quan l'home ha assolit la seva llibertat completa, tenim l'Estat democr¨¤tic en la seva forma ideal". La conseq¨¹¨¨ncia de tot plegat ha estat col.laborar a la generaci¨® d'uns moviments pac¨ªfics que han arreplegat milers d'¨¤nimes belles (Hegel), bona gent, exaltats sense meg¨¤fon, okupes desocupats, sedentaris de l'acci¨® pol¨ªtica i amics dels miracles m¨¦s esdolce?ts. Tot el contrari del que proposava Flaubert quan les democr¨¤cies parlament¨¤ries ja havien ensenyat les seves vergonyes, despr¨¦s de la revoluci¨® de 1848: "De totes les coses relatives a la pol¨ªtica, l'¨²nica que entenc ¨¦s el mot¨ª." Amotinem-nos, doncs, o creiem, ciutadans indignats com el jueu Walter Benjamin, que no es pot esperar, del nostre temps hist¨°ric malastruc, res m¨¦s que l'arribada del Messies.