Disquisicions nuclears

RADIACIONS

Informe ap¨°crif sobre la Central At¨°mica Josep Pla

Enric Juliana i Juli¨¤ de J¨°dar Proa

112 p¨¤gines. 17,50 euros

Benvinguts, Enric Juliana i Juli¨¤ de J¨°dar, a la literatura dram¨¤tica catalana. Ja era hora que, en ple segle XXI, amb totes les malvestats que ens assetgen, alg¨² s'atrev¨ªs a parlar del m¨®n real i dur-lo a l'escena (tot i que nom¨¦s sigui, per ara, en pot¨¨ncia). Amb coneixement de causa, s'ent¨¦n. Cansa tant de teatre —en general— fatu, superficial o impostat, tant de textos —en general— presentistes i esquifits. Convenia, doncs, que dos escriptors que no s¨®n del gremi —un punt autosuficient— dels (post)dramaturgs gosessin escriure una pe?a, potser imperfecta en el g¨¨nere, per¨° carregada de carn liter¨¤ria i de p¨®lvora satiricocr¨ªtica.

Juliana i De J¨°dar s'allunyen del teatre fatu i porten el m¨®n real a 'Radiacions'

Ir¨°nicament, erigeixen Badalona en una meton¨ªmia de tota la naci¨®

Radiacions. Informe ap¨°crif sobre la Central At¨°mica Josep Pla pot llegir-se com una par¨¤bola de les relacions de poder. Dels mecanismes que perverteixen, ara i aqu¨ª, el sistema presumptament democr¨¤tic que regeix la vida p¨²blica. El di¨¤leg entre el periodista Lamban i l'advocat Salesa posa en evid¨¨ncia la xarxa perversa ordida pels "forjadors de mentalitats" i la classe pol¨ªtica per edificar colossals estafes col.lectives que beneficien els de sempre. Vells amics des de petits, procedents de fam¨ªlia humil, Lamban i Salesa es retroben en el badalon¨ª Pont del Petroli, lloc simb¨°lic per a tots dos, per fer balan? de les traject¨°ries respectives, recuperar antigues pugnes, retreure's febleses com punyalades i, sobretot, exorcitzar la seva "mala consci¨¨ncia" ideol¨°gica i social.

Com a resposta a la devastadora crisi immobili¨¤ria, com a alternativa per sortir de l'atzucac socioecon¨°mic, Salesa proposa a Lamban que s'ali?n per fer realitat un macroprojecte de futur que tornar¨¤ a "il.lusionar" els catalans decebuts i indignats: la construcci¨® d'una fastuosa central at¨°mica de darrera generaci¨®, anomenada —per a m¨¦s inri— Josep Pla. Acostumat a aquests tripijocs, el pol¨ªtic Salesa vol "teixir complicitats" i "aliances" entre el m¨®n financer, el bancari, els governants i les xarxes d'informaci¨® per fer viable aquest projecte mastod¨°ntic.

De manera incisiva, c¨ªnica i descarnada, el duel dial¨¨ctic entre els dos personatges porta a col.laci¨® el desgovern democr¨¤tic, les corrupteles del poder, els negocis bruts, els fraus de la mem¨°ria, els estralls de l'especulaci¨® urban¨ªstica, les pol¨ªtiques de disseny, els par¨¤sits de torn, les engalipades ecol¨°giques, la innocu?tat de la conya... Com a distensi¨®, en l'intermedi de les dues parts sim¨¨triques en qu¨¨ s'estructura l'obra, hi apareix el Guardi¨¤ del Pont del Petroli, personatge mig shakespeari¨¤, mig betuli¨¤, desferra del passat i veu del poble ras. Si els di¨¤legs s¨®n un punt ret¨°rics i redundants segons la dramat¨²rgia actual, m¨¦s minimalista, l'inter¨¨s de les disquisicions en compensa amb escreix les imperfeccions formals.

En qualitat de badalonins, J¨°dar i Juliana reten amb Radiacions el seu homenatge particular a la ciutat natal. Saben molt b¨¦ de qu¨¨ parlen quan situen l'acci¨® al bell mig del Pont del Petroli, baluard resistent de la mem¨°ria i la vergonya d'antany. O quan rememoren les transformacions radicals viscudes per aquesta faixa mar¨ªtima que s'est¨¦n a tocar de Barcelona. O, encara, quan erigeixen ir¨°nicament Badalona en meton¨ªmia de la naci¨®. No costaria gaire tampoc d'identificar pol¨ªtics reals que responen al retrat sat¨ªric que fan d'aquesta esp¨¨cie. El mateix projecte fabul¨®s de construir la gran central econuclear —una nova especulaci¨® delirant i embrutidora, com en el franquisme— no deixa de ser una met¨¤fora dels "miratges ideol¨°gics" que basteixen determinats partits per fer bullir l'olla nacional.