Apollinaire, her¨¨tic
Amb goig saludem l'aparici¨® de la traducci¨® catalana d'un llibre espl¨¨ndid d'Apollinaire, L'H¨¦r¨¦siarque et Cie. (magn¨ªfica traducci¨® catalana d'Elisenda Galobardes, Martorell, Adesiara, 2010), el llibre de contes i de narracions m¨¦s solvent de l'autor, que va estar a punt, segons que llegeixo a l'edici¨® de La Pl¨¦iade, de guanyar el Premi Goncourt l'any 1910, premi que al final va guanyar un autor de setena fila, avui no llegit per ning¨², com passar¨¤ amb molts premis que s'han donat a Catalunya els darrers trenta anys. (La difer¨¨ncia, ¨¦s clar, ¨¦s que aqu¨ª es sol premiar l'original menys dolent, mentre que a Fran?a premien, de vegades, un llibre que s'ho mereixia menys que un altre. Deixem-ho c¨®rrer...)
'L'heresiarca' d'Apollinaire prepara el cam¨ª de les heretgies m¨¦s banals a qu¨¨ assistim avui dia
L'heresiarca i Cia. ¨¦s un llibre compost de setze narracions, unes quantes en diverses seccions, que hem de considerar hereu d'una tradici¨®, sobretot francesa, que abra?aria almenys autors com Quevedo, Voltaire, Diderot, Beroalde de Verville, Edgar Allan Poe i Villiers de l'Isle Adam: una mena de tradici¨® fant¨¤stica que es diferencia de la t¨ªpicament rom¨¤ntica per un ¨²s sempre al¡¤leg¨°ric de la fantasia, val a dir, unes segones intencions —pr¨¤cticament pol¨ªtiques— que cauen, acarnissades, sobre les creences m¨¦s habituals del que en diem el com¨². Destacar¨¦ entre aquestes narracions la que d¨®na t¨ªtol al llibre, L'heresiarca, i La ballarina (Salom¨¦), les dues —com d'altres— escrites amb irrever¨¨ncia sobre el rerefons de la B¨ªblia i l'hagiografia. (Quant a la segona, diguem-ho tot, Apollinaire incorre en l'error de creure que Salom¨¦ ¨¦s un nom b¨ªblic quan, de fet, no va ser batejada fins que Flavi Josep va escriure les Antiguitats judaiques. Al Nou Testament, la filla d'Herodias no t¨¦ nom; nom¨¦s se sap que era una "noieta", ni tan sols l¨²brica, com Oscar Wilde va imaginar, tamb¨¦ arbitr¨¤riament.)
No hi ha cap document que ens permeti pensar que el protagonista de L'heresiarca, un cardenal cat¨°lic anomenat Benedetto Orfei, vagi mai existir. El pare Orfei, "te¨°leg i gastr¨°nom, devot i gormand", hauria inventat una heretgia nova —el m¨®n n'¨¦s avui m¨¦s ple que mai, com veurem m¨¦s avall— que postulava que les tres persones que van ser crucificades juntes al G¨°lgota, Crist i els dos lladres, eren tres personificacions de la Sant¨ªssima Trinitat: el lladre de la dreta era D¨¦u pare, Crist era el Verb (aix¨° ¨¦s de dogma, cap problema), i el lladre de l'esquerra era l'Esperit Sant, o el Paraclet, l'Amor etern. Orfei s'entrevista amb el papa, aquest li aconsella d'oblidar tan grolleres fantasies, Orfei es conven? cada dia m¨¦s de la seva teoria, i al final ¨¦s excomunicat: mor al cap dels anys, no se sap si a causa de la seva golafreria o a causa de les nafres provocades pels ginys mortificadors que duia lligats al cos.
I ara em pregunto si Apollinaire no tenia al cap, en escriure aquest conte, la idea que el seu temps hist¨°ric corria ple d'anatemes i heretgies que ja no eren considerades tal cosa, per¨° que eren heretgies al capdavall. D'en?¨¤ que l'Esgl¨¦sia nom¨¦s es preocupa de conservar els fidels que li queden, i gens dels qui li giren l'esquena, les heretgies han proliferat m¨¦s que als segles paleocristians: rieu-vos dels gimnosofistes, dels arrians, dels adamites, dels convulsionistes o dels circumcel.lions: peccata minuta al costat de les heretgies, o de les creences vulgars elevades a la categoria de religi¨®, que ens assoten des de fa m¨¦s de cent-cinquanta anys. Qu¨¨ em direu del feminisme, una de les m¨¦s grans heretgies modernes, at¨¨s que Maria es va presentar a l'arc¨¤ngel com "esclava del Senyor"? Qu¨¨ hem de pensar de la bona gent catalana que s'adscriu a la causa tibetana, quan n'hi hauria prou en creure en la independ¨¨ncia de la Vall d'Aran? Qu¨¨ direm dels vegetarians estrictes si tenim present que Crist, a l'¨²ltima Cena, va demanar que meng¨¦ssim la seva carn com a memorial de la seva persona? Qu¨¨ dels que practiquen com una religi¨® la reflexologia als peus? Ai, segle XXI, el m¨¦s her¨¨tic que mai s'hagi vist, per ara, en els annals de la hist¨°ria!
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.