L'art, arma de guerra

Un estudi inventaria la convulsa vida del patrimoni cultural catal¨¤ entre 1936 i 1939

E l 21 de juliol de 1936 feia ja dos dies que el conseller de Cultura Ventura Gassol i el seu ajudant Melchor Font no sortien de la conselleria situada al Palau de la Generalitat. Suats i esgotats, intentaven organitzar grups de voluntaris per salvar el m¨¤xim d'objectes d'art de la destrucci¨® que es va desencadenar despr¨¦s del frac¨¤s de l'aixecament militar del 18 de juliol a Barcelona. Als voluntaris se'ls donava un salconduit signat pel conseller que no sempre protegia ni era acceptat per les patrulles, fidels als seus sindicats i partits pol¨ªtics m¨¦s que a la Generalitat. Servia per accedir a l'interior dels edificis que cremaven per la ciutat i per visitar els propietaris de col¡¤leccions amb la intenci¨® de conv¨¨ncer-los perqu¨¨ cedissin les obres a la Generalitat. Entre tant de desordre, el risc que corrien els voluntaris era molt alt. Tant, que van detenir i afusellar Rafael Fuster i Enrique Alexandrino, despr¨¦s de ser confosos per saquejadors.

La revolta va servir perqu¨¨ la Generalitat augment¨¦s les col.leccions p¨²bliques

Els b¨¦ns culturals catalans van viatjar a Ginebra per imposici¨® de Juan Negr¨ªn

La Rep¨²blica no va poder canviar l'opini¨® internacional sobre la destrucci¨® de l'art

Al Palau, convertit en un formiguer de gent que buscava ajuda, es van comen?ar a amuntegar, desgavelladament, objectes recuperats de la destrucci¨®. Entre els primers que hi van arribar, hi havia peces d'orfebreria trobades a l'interior d'una caixa forta de Santa Maria del Pi, oberta per la for?a, i reliquiaris i cust¨°dies de l'esgl¨¦sia de Sant Just, a part d'un bon grapat de feixos de bitllets de banc. Gassol havia enviat gu¨¤rdies armats per protegir la catedral, Montserrat, el Palau Episcopal i el Palau de Pedralbes.

Aquest era l'ambient que es vivia a la ciutat de Barcelona i, pr¨¤cticament, a tot Catalunya, durant les primeres hores despr¨¦s de l'aixecament militar del 18 de juliol i la virulenta reacci¨® dels grups armats que havien assaltat els arsenals abandonats per l'ex¨¨rcit. La ira de la revoluci¨® es va dirigir a tot el que representava l'esgl¨¦sia, per¨° tamb¨¦ a la relaci¨® que la Rep¨²blica havia tingut amb aquesta. L'objectiu preferit dels incontrolats va ser el patrimoni religi¨®s.

A la premsa, els anarquistes exposaven els motius de la seva actuaci¨®: "Ens hem apoderat d'all¨° que ens podia ser ¨²til per als fins revolucionaris i la despesa financera de la revoluci¨® i despr¨¦s hem incendiat els edificis religiosos, que s¨®n la vergonya del poble, per deixar-los redu?ts al no-res, d'on no haurien d'haver sorgit" (Solidaridad Obrera, 25 de juliol de 1936).

La Generalitat, que des de l'Estatut de 1932, s'havia dotat de legislaci¨® per protegir i salvaguardar el patrimoni, va haver de reaccionar immediatament per detenir aquesta inesperada revoluci¨®. Amb m¨¦s voluntat que mitjans, al llarg de tres anys, des del cop militar fins al final de la guerra, un grup redu?t de persones van portar a terme una labor encomiable posant, de vegades, la pr¨°pia vida en risc. "Les col¡¤leccions actuals dels museus catalans no serien el que s¨®n sense una labor que no ha estat prou reconeguda", asseguren Francisco Gracia i Gl¨°ria Munilla, autors del llibre Salvem l'Art! La protecci¨® del patrimoni cultural catal¨¤ durant la guerra civil (La Magrana), que avui surt a la venda.

Quan es parla de la labor de la Rep¨²blica per salvaguardar l'art durant la Guerra Civil es fa refer¨¨ncia als tresors del Museu del Prado i d'institucions com la Real Academia de la Historia a Madrid. Fins i tot, recentment, diverses exposicions i publicacions han reconegut el coratge i la labor tit¨¤nica d'alguns dirigents que van aconseguir que el conflicte no afect¨¦s aquestes obres.

Salvem l'Art!, el llibre dels professors Gracia i Munilla, fa ¨¨mfasi en l'actuaci¨® de la Generalitat i en les dificultats que va comportar el fet de salvaguardar el patrimoni catal¨¤. Deixen clar que, tot i que els fons, per la fatalitat del dest¨ª, van acabar units el 1939 durant la retirada dels republicans, el plantejament del govern de Madrid i del catal¨¤ era ben diferent respecte de la conservaci¨® del patrimoni.

Despr¨¦s de la destrucci¨® inicial, la Generalitat va acumular el material recuperat al Palau Nacional i va acabar dividint els treballs per inventariar-lo i conservar-lo en tres grups: arxius, biblioteques i monuments, que va assignar a Agust¨ª Duran i Sanpere, Jordi Rubi¨® i Jeroni Martorell, respectivament. La intenci¨® era aconseguir ser m¨¦s operatius i que les mil¨ªcies veiessin un canvi amb els organismes anteriors.

El setembre de 1936, la labor de salvament havia acabat, per¨° la situaci¨® no estava atenuada i es mantenia la por que els revolucionaris atentessin contra els fons dipositats a Montju?c. A m¨¦s, encara que la ciutat no havia estat bombardejada, els militars republicans sospitaven que en els plans de l'enemic hi havia el de fer servir l'aviaci¨® per llan?ar bombes sobre Barcelona (el primer va tenir lloc el mar? de 1937).

A l'octubre, Joaquim Folch i Torres va decidir traslladar tots els b¨¦ns a l'esgl¨¦sia de Sant Esteve d'Olot, lloc allunyat dels perills de Barcelona, per¨° ben comunicat. D'entrada, Pere Coromines, responsable dels museus, no va acceptar la proposta, per l'impacte que comportaria en la poblaci¨® la imatge de l'art abandonant la ciutat i el ress¨° a la premsa. Com va ser. A finals d'any, el 9 de desembre, s'autoritza Duran i Sanpere a traslladar a Viladrau (Osona) milers de documents reunits dels arxius, entre els quals hi havia l'Arxiu Hist¨°ric de la Ciutat, l'Arxiu de la Corona d'Arag¨® i el dip¨°sit del convent de l'Esperan?a. "Sens dubte, la tasca m¨¦s complicada, perqu¨¨ tant els b¨¦ns del Palau Nacional que van acabar a Olot com els del Museu Arqueol¨°gic que Pere Bosch Gimpera —responsable d'Excavacions el 1936— va traslladar a Agullana eren conjunts tancats, mentre que la documentaci¨® estava dispersa pel territori", expliquen Gracia i Munilla.

Segons els autors, la Generalitat i la conselleria de Gassol no van veure el proc¨¦s anticlerical sota una perspectiva del tot negativa. La revoluci¨® era ¨°ptima per als plans d'iniciar una gran reforma museogr¨¤fica comptant amb les col¡¤leccions requisades, que, sense l'aixecament militar, haurien continuat en mans privades.

Coromines, el 30 de juliol, s'encarrega de la instrucci¨® dels objectes requisats i no amaga els seus plans de no restituir o compensar els propietaris leg¨ªtims. Una mesura que es veur¨¤ refor?ada amb decrets com el del 5 de gener de 1938, en qu¨¨ tots els b¨¦ns mobles i immobles passen a ser considerats de propietat p¨²blica, encara que en aquell moment estiguessin en mans privades. "La Generalitat demostra un concepte avan?at i pioner d'usdefruit p¨²blic del patrimoni", expliquen. L'escriptora Caterina Albert (V¨ªctor Catal¨¤) va ser una de les m¨¦s perjudicades per aquesta mesura ja que li van requisar la col¡¤lecci¨® de material arqueol¨°gic d'Emp¨²ries, que no va poder recuperar ni quan els franquistes van prendre el poder. Avui, moltes de les seves peces segueixen lluint un "CA" a les vitrines del museu emporit¨¤.

I ¨¦s que els dirigents de la Catalunya republicana veien el patrimoni com un element clau de discurs ideol¨°gic catalanista i burg¨¨s. Com a hereus del Noucentisme i la Renaixen?a, si protegien el patrimoni defensaven la identitat i la cohesi¨® social. "No ¨¦s d'estranyar que aquesta classe pol¨ªtica i social qued¨¦s impactada quan va veure que una massa social, de qui gaireb¨¦ s'ignorava que exist¨ªs, comen?ava una revoluci¨® atacant precisament els seus s¨ªmbols", asseguren Gracia i Munilla.

Des del comen?ament, s¨®n els funcionaris de la Generalitat els que es fan responsables del patrimoni, ja que el seu objectiu ¨²ltim era conservar i que no es dispers¨¦s tot el que identificava Catalunya. Tanmateix, segons la tesi del llibre, per al govern de Madrid, l'art i el patrimoni era un s¨ªmbol de representaci¨® que els legitimava en el poder de l'Estat davant dels enemics. Per aix¨° no van dubtar a fer que les grans obres del Prado viatgessin amb ells per Espanya (de Madrid a Val¨¨ncia, Barcelona i prov¨ªncia de Girona) mentre avan?aven els nacionals i acab¨¦s, com ells, "exiliats" a Ginebra. Quan el govern republic¨¤ de Juan Negr¨ªn arriba a Catalunya, mana que tots els b¨¦ns, entre els qual els del tresor art¨ªstic catal¨¤, viatgin a Su?ssa malgrat l'oposici¨® de la Generalitat. Per als professors no hi ha dubte que "aquesta decisi¨® va ser l'¨²ltim acte de preemin¨¨ncia del govern de la Rep¨²blica sobre la Generalitat".

El b¨¤ndol nacional va guanyar dues guerres. La del camp de batalla i la de la propaganda. Tot i que tard, els franquistes va reaccionar amb contund¨¨ncia despr¨¦s de comprovar que la destrucci¨® de l'art podia ser una arma tan decisiva com les bales al front. Les portades dels diaris amb imatges d'obres destrossades van tenir un impacte negatiu en les pot¨¨ncies estrangeres a la Rep¨²blica, ja que era impossible justificar l'ajuda a un govern que no podia controlar aquella barb¨¤rie. S'inicia un programa de propaganda i contrapropaganda Pirineus enll¨¤. Els republicans conviden sir Frederick Kenyon, exdirector del Museu Brit¨¤nic, i James G. Mann, de la Wallace Collection, per veure, sobre el terreny, l'estat de les col¡¤leccions i els monuments. Els seus informes positius els van donar un respir. El b¨¤ndol nacional comptava amb aliats com Pedro Muguruza, que va "bombardejar" amb articles contraris la premsa internacional, i el duc d'Alba, que va pressionar en el mateix sentit el govern de Londres. De res no va servir l'informe del conseller Carles Pi i Sunyer al Foreign Office, on assegurava que no s'havia massacrat la gent i que s'havia salvat el patrimoni.

Per Gracia i Munilla, ¨¦s impossible quantificar el que es va destruir, ja que no creuen que el c¨¤lcul fet per l'historiador de l'art Josep Gudiol —entre un 5% i un 10%— estigui fonamentat. Del que estan segurs ¨¦s que sense la decisiva intervenci¨® dels voluntaris agrupats per la Generalitat s'hauria perdut molt m¨¦s, i que mai no s'havia dut a terme una tasca de salvaguarda de patrimoni com la que va fer la Generalitat i la Rep¨²blica.

El costat negatiu ¨¦s que "els republicans no van aconseguir guanyar la batalla de la propaganda, i fins i tot encara avui la perden perqu¨¨, passats 75 anys, l'opini¨® ¨¦s que els rojos van destruir el patrimoni i que el govern franquista va impedir que s'espoli¨¦s l'art espanyol". Potser aquest llibre ajudar¨¤ a canviar-ho.