"No ten¨ªem carreteres, per¨° s¨ª cineclubs"

Cecilia Mangini ¨¦s un cas extraordinari de vitalitat. Va ser la primera documentalista que va tenir el cinema itali¨¤. Petita i activa, amb una curiositat a prova de bombes, cr¨ªtica i alhora il.lusionada amb el que pugui fer l'esquerra del seu pa¨ªs, ha estat a Barcelona convidada per la 19? Mostra Internacional de Films de Dones.

Pregunta. Quan va comen?ar al cinema?

Resposta. Durant la postguerra. Llavors la dona era "l'¨¤ngel de la llar", per¨° jo em trobava m¨¦s c¨°moda a fora que a dins de casa. Els joves vam ser afortunats: no ten¨ªem carreteres, per¨° ten¨ªem cineclubs. I llavors van arribar Rossellini i Vittorio De Sica, que li van donar una nova identitat als italians. A principis dels anys 50 em vaig comprar una c¨¤mera fotogr¨¤fica. Feia una feina d'home, malgrat que mai he cregut que exist¨ªs un punt de vista mascul¨ª o femen¨ª. Fins llavors, el ministeri imposava els noticiaris que es passaven abans de les pel¡¤l¨ªcules. Era moda posar platges, turistes i coses aix¨ª davant dels films d'¨¨xit; els documentals m¨¦s compromesos els passaven al comen?ament de films petits. Per¨° just quan jo comen?ava, aix¨° va canviar. Alg¨² va veure les meves fotografies i em va contractar. Vam ser una generaci¨® de documentalistes que va poder mostrar el seu treball amb el dels mestres neorealistes. La preocupaci¨® per la veracitat va ser el gran regal que va fer-li el neorealisme a It¨¤lia.

P. Com va sorgir la idea per Ignoti alla citt¨¤?

R. Mussolini havia destru?t barris sencers per construir aquelles avingudes horroroses per les desfilades dels seus tancs. Jo em preguntava: on ¨¦s la gent que vivia aqu¨ª? Aix¨ª vaig arribar a la perif¨¨ria. Avui les difer¨¨ncies socials potser s¨®n m¨¦s fortes, per¨° llavors el que estava a sota era un desgraciat. Vaig decidir parlar dels fills dels despla?ats; d'aquella joventut miserable que es banyava en els bassals d'aigua bruta. Un cop vaig tenir muntat el film, vaig pensar en un jove poeta per posar-hi la locuci¨®. Es deia Pier Paolo Pasolini i vivia amb la seva mare, en un d'aquells suburbis plens d'emigrants del sud. Vaig trobar el seu tel¨¨fon a la guia i vaig quedar amb ell.

P. Com era Pasolini?

R. Una persona molt accessible, amable, culte. En dos o tres dies tenia el text. A Pasolini ja el perseguia l'Esgl¨¦sia i l'havien fet fora del PCI, per homosexual. Ignoti alla citt¨¤ va ser prohibida per obscenitat i fomentar el crim. Afortunadament, la van seleccionar per al festival de Ven¨¨cia i la vam poder estrenar.

P. Despr¨¦s va venir La canta delle marane, basat en la novel.la Ragazzi di Vita del propi Pasolini; i Stendal¨¬, impressionant document sobre un cant f¨²nebre en grec antic, que encara era interpretat a la regi¨® de la Puglia. R. D'aquests c¨¤ntics grecs me'n va parlar Pasolini; els va traduir i en va publicar una recopilaci¨®. Va ser una ll¨¤stima el que li va fer l'Estat itali¨¤: l'acusaren en 33 judicis, un m¨¦s estramb¨°tic que l'altre. El van assetjar tant, que es va convertir en un altre. Havia perdut els seus ragazzi di vita, i va esdevenir el seu enemic. La It¨¤lia que anunciava ja a Berlusconi es va alegrar molt que es mor¨ªs.

P. All'armi, siam fascisti! va ser un dels primers documentals sobre la hist¨°ria de Mussolini. Com era treballar un tema aix¨ª a principis dels anys seixanta?

R. Despr¨¦s dels aldarulls i les protestes pel congr¨¦s dels neofeixistes, el 1960 va arribar un govern de centre-esquerra. Malgrat el canvi, a la LUCE (la versi¨® italiana del NO-DO) ens van tancar les portes. Lino Del Fra va anar a Iugosl¨¤via, on ens van cedir els noticiaris enviats durant l'ocupaci¨®; en Miccich¨¨ an¨¤ a Alemanya i li van dir que el nazisme era un assumpte intern. Jo vaig anar a Fran?a, on els exiliats republicans ens van regalar molt de material. Quan es va estrenar, l'Esgl¨¦sia va intentar censurar-la: estaven esverats amb la quantitat de plans on es veien sacerdots fent la salutaci¨® feixista.

P. Crec que deman¨¤ xampany pels resultats de l'esquerra a les darreres eleccions municipals.

R. S¨¦ que aviat em decebran, per¨° ja era hora que els italians es despertessin del malson de Berlusconi. El nostre president ha provat d'eliminar la cultura, perqu¨¨ la cultura serveix per fer ciutadans que pensen. Si l'esquerra sap entendre aix¨°, potser tornarem a tenir un pa¨ªs com cal.