Tres guinees (i un conte de fades)

DONES EN SUSPENSI?

Colette Debl¨¦

Museu-Mol¨ª Paperer de Capellades Fins al 15 de juliol

REMARKS ON COLOUR 2

Juliao Sarmento. Galeria Joan Prats. Rambla de Catalunya, 54. Barcelona. Fins al 30 de juny

THE INTIMACY OF VIOLENCE

Isabel Rocamora. Galeria Senda. Consell de Cent, 337. Barcelona. Fins al 12 de juny

Una. En algunes cultures d'occident, encara s'avisa les dones que si no es comporten com els ¨¤ngels s'acabaran convertint en monstres, ¨¦ssers d¨¨bils i deformes que contrauen malalties considerades "femenines", com la hist¨¨ria, l'anor¨¨xia o l'agoraf¨°bia. Com temien els poetes rom¨¤ntics, un exc¨¦s d'imaginaci¨® pot ser perillosa per a qualsevol. I, en el cas de la dona, la cultura patriarcal sempre ha afirmat que la gimn¨¤stica mental i f¨ªsica t¨¦ unes conseq¨¹¨¨ncies desastroses. Per¨° l'imaginari femen¨ª ha fet ressuscitar definitivament per a l'art la "poeta morta que va ser la germana de Shakespeare" —recreaci¨® de Virginia Woolf a Una cambra pr¨°pia—, a trav¨¦s de contes de fades plens de narracions que tenen lloc en espais poblats de deesses. Unes deesses que es neguen a fer res que no sigui el m¨¦s que els ve de gust.

Isabel Rocamora reflexiona sobre els motius que porten un home a fer-se soldat

Dones en suspensi¨®, de la francesa Colette Debl¨¦, aplega dibuixos fets amb pintura aiguada que mostren representacions de cossos de deesses, nimfes, dames, verges i ancianes amb siluetes alliberades del fons pict¨°ric original: Leda, Diana, Magdalena o la Verge... Sense els vells, sense el cigne, sense Acte¨®, sense ¨¤ngels i sense infant. Al magn¨ªfic espai expositiu del Museu-Mol¨ª Paperer de Capellades, ballarines, contorsionistes i uns cossos sense atributs i en emerg¨¨ncia reviuen desposse?ts d'all¨° que un dia els havia cobert. Cada dibuix provoca una cita amni¨°tica (Derrida), un text renovat per l'aigua i que torna a ren¨¦ixer en un paisatge mental.

>> Dues. De la m¨¤ de Juliao Sarmento, uns altres espais tornen la dona a la plenitud andr¨°gina de la inf¨¤ncia. Hi habiten ¨¦ssers sense cara, sense cap, de vegades desmembrats (pits que s¨®n bulbs de flor, i aquests a la vegada s¨®n bombetes) o formes esborrades parcialment amb plantes arquitect¨°niques (dona-casa?), colors primaris (groc, vermell, blau) i imatges fotogr¨¤fiques d'edificis racionalistes (Silver Lake a Los Angeles) i serigrafiades sobre una superf¨ªcie blanca. A les sales de la galeria Joan Prats, l'obra de l'artista portugu¨¨s cura la ferida que simbolitza la imatge de la dona davant del mirall, la fragmentaci¨® que va comen?ar als contes infantils quan la van deixar sola per la cultura en la primera clausura fatal de la seva habitaci¨® de les joguines. >> Tres. Virginia Woolf va escriure Tres guinees (1938) en resposta a una carta en qu¨¨ se li demanava l'opini¨® sobre com calia evitar la guerra. Aquella an¨¤lisi sobre masculinitat i guerra, absolutament vigent, ¨¦s una reivindicaci¨® dels drets de la dona per rebre la mateixa educaci¨® (i remuneraci¨®) com a "base d'un m¨®n racional, integrat i just. Nom¨¦s llavors" —segons afirmava Woolf— "les dones podrem respondre a una pregunta com la que se'ns formula".

L'obra de l'artista barcelonina Isabel Rocamora planteja una reflexi¨® sobre els motius que porten un home a fer-se soldat. Ha creat, per a la galeria Senda, el v¨ªdeo Body of Guard, on assistim a una m¨ªnima i molt curosa escenificaci¨® de la repetici¨® constant —i en tempo lento— dels moviments de lluita Krav Mag¨¤ (una coreografia militar israeliana practicada pels ex¨¨rcits de tot el m¨®n). Rodada a les costes de N¨¦ville-sur-Mer (Normandia), sobre una pista d'aterratge i molt a prop dels b¨²nquers que encara s'aixequen a la regi¨® del desembarcament aliat, la pel¡¤l¨ªcula revela la brutalitat i la bellesa en el moment del combat cos a cos. La banda sonora —les veus d'aire medieval d'Arvo P?rt a C¨¤non del penediment (1997)— i els testimonis de quatre exsoldats de la guerra de l'Iraq i de B¨°snia contribueixen a elevar-nos des de dins dels l¨ªmits de la humana fal¡¤libilitat. Mentrestant, ens demanem, com ho va fer Woolf, que si sab¨¦ssim la veritat en all¨° referent a la guerra, la gl¨°ria no quedaria encongida ni esclafada, "reposant sobre les fulles de col podrides dels nostres prostitu?ts subministradors de realitats".