El rondo

Des de fa un temps, el Bar?a est¨¤ de mudan?a, sobretot ara que mana Guardiola. A l'entrenador el mou un inter¨¨s integrador i d'aqu¨ª ve que hagi agrupat l'activitat esportiva a Sant Joan Desp¨ª, gens estrany sin¨® que ¨¦s com¨² als millors clubs. Futbolista viatjat i alhora personatge nostrat, el t¨¨cnic ent¨¦n que no hi ha res millor per al bon funcionament d'una empresa que els empleats es trobin amb el cotxe de l'amo a l'hora d'entrar i en sortir de la f¨¤brica. Guardiola hi ¨¦s sempre i els nens poden entrenar-se al costat d'uns ¨ªdols que fan vida a la Ciutat Esportiva.

El trasllat ha provocat, en contrapartida, una certa melangia. La Masia deixar¨¤ de ser la resid¨¨ncia del planter per convertir-se en la seu del club i el camp d'entrenament que hi havia al voltant passar¨¤ a ser un p¨¤rquing per als treballadors del club. Ning¨² no dir¨¤ res perqu¨¨ desaparegui un camp que no feia ni les mides reglament¨¤ries sin¨® que els 16 entrenadors que hi han passat des de 1978 l'han utilitzat perqu¨¨ no n'hi havia cap altre. El que passa ¨¦s que el seu valor no ¨¦s material sin¨® emocional, ja que ens reconcilia amb l'esperit del joc i ens remet al carrer i al pati de l'escola.

La seva grandesa estava en la seva precarietat. All¨¤ hi va n¨¦ixer el rondo, la base del joc del Bar?a. Amb molts pocs metres quadrats, Cruyff va generar l'ess¨¨ncia del dream team, pare de l'equip de Guardiola. El joc de posici¨®, la pressi¨® i velocitat de la pilota van sorgir despr¨¦s de repetir mil vegades aquell rondo. Un motiu de sobres perqu¨¨ d'alguna manera passi a formar part del patrimoni sentimental barcelonista i de la identitat col.lectiva. No pot ser que la ind¨²stria del totxo sepulti tamb¨¦ la cultura esportiva, i menys una expressi¨® futbol¨ªstica que fuig del culte a la personalitat per adular el joc. A vegades, per seguir el rastre, conv¨¦ marcar el lloc d'origen. Almenys que hi posin una estaca