Trepitjant bassals

UNA TERRA SOLIT?RIA

Bel Olid

Emp¨²ries

118 p¨¤gines. 16 euros

Mala d¨¨ria la de parlar de tot una mica —per¨° lleument—, en poc espai (no ens fatigu¨¦ssim!) i sense que s'hagi d'escarrassar gaire qui l'ha d'escriure. Aix¨ª va caient una pedregada de novel.les on la perip¨¨cia dels personatges es diu de forma sum¨¤ria i indirecta, sense deixar que el lector pugui ficar-se en l'esdevenir de l'acci¨®. Al que segueix una narraci¨® devaluada, un di¨¤leg esquifit i una descripci¨® quasi desapareguda.

Tot un seguit de bassals que tamb¨¦ trepitja Una terra solit¨¤ria, primera novel.la de Bel Olid, que ha rebut el Premi Documenta 2010. L'obra s'aixeca sobre un prop¨°sit ambici¨®s, com ¨¦s el de combinar tres narracions simult¨¤nies que divideixen en tres seccions cada cap¨ªtol: una en qu¨¨ la protagonista Maria explica la pr¨°pia infantesa i adolesc¨¨ncia (anys 70-90), l'altra en qu¨¨ es narra la migraci¨® de la seva ¨¤via des d'un poble andal¨²s cap a Matar¨® (anys 50) i la darrera en qu¨¨ la mateixa Maria, ja adulta, conta la seva relaci¨® amorosa amb una noia (actualitat). Un tr¨ªptic molt proper al de la novel.la Les hores (1998) de Michael Cunningham, on tres dones en tres moments del segle XX desenvolupen una viv¨¨ncia en paral.lel.

L'estretor dels cap¨ªtols fa dif¨ªcil que 'Una terra solit¨¤ria' agafi gruix com a novel.la

Per¨° l'est¨ªmul d'aquesta tr¨ªada s'esgota aviat perqu¨¨ no s'hi permet cap variaci¨®, ni es produeix cap enlla? entre els relats. Fet que s'agreuja amb l'extrema brevetat de cada cap¨ªtol (24 per a 118 p¨¤gines), que obliga que les tres seccions per cap¨ªtol es redueixin a un lapse de pocs par¨¤grafs. Tanta estretor impedeix a cada fil narratiu desplegar-se amb consist¨¨ncia, entretallant la lectura i fent-la dif¨ªcil d'enfilar. Tot i l'equilibri de l'estil, tamb¨¦ angost en el fraseig com en el l¨¨xic, que prometia despuntar m¨¦s.

Tampoc l'ajuden les q¨¹estions de qu¨¨ tracta: que si a la protagonista li agraden les dones (explicitant les apet¨¨ncies sexuals sempre que pot), que si la seva fam¨ªlia va emigrar del sud (amb la gran cosa del biling¨¹isme de per mig) i al damunt de tot, que quan era menor va patir abusos d'un familiar. Sovint es pensa que cal pitjar les tecles d'uns determinats temes perqu¨¨ floreixi una novel.la per si sola. Per¨° conv¨¦ no voler tocar-les totes i quan se'n premi una, caldr¨¤ fer-ho amb una certa motivaci¨®.

Del contrari es pot caure en laxituds com les que caracteritzen l'¨¤via emigrada de la protagonista, quan pensa en el futur amb l'apoteosi d'un gran pron¨°stic: "Els seus n¨¦ts seran catalans" (p¨¤gina 90). Del que despr¨¨n un sil.logisme espaterrant que ¨¦s pur sarcasme: "Per¨° d'alguna manera, molt al fons de l'¨¤nima, li sap greu saber que els seus fills s¨®n xarnegos, que no seran mai catalans de veritat" (p¨¤gina 91). I encara caldr¨¤ afegir la impertin¨¨ncia de la Maria quan es despenja dient que la seva escola estava: "en ple barri de devastadora majoria immigrant" (p¨¤gina 62), quan tothom sap que l'¨²nica devastadora majoria ¨¦s la de l'estupidesa.

Aquestes maneres es prolonguen en la resta de temes original¨ªssims, que de tant voler-los mostrar normalitzats acaben assenyalant-se com a extraordinaris. Doncs amb homosexualitat, erotisme, immigraci¨® i biling¨¹isme passa exactament el que deia Joan Fuster sobre el sexe: "desinfectat de neguits ancestrals, ¨¦s una cosa ¨°bvia. I, com totes les obvietats, trivial." (Diccionari per a ociosos, p¨¤gina 177). De manera que confiar la sort d'una narraci¨® a la simple presentaci¨® reiterativa de temes obvis ¨¦s com abandonar el lector enmig d'un bosc de trivialitats.