"He llan?at petards tota la vida"

Arriba al bar Bauma en una motocicleta de 125 c.c. i sembla que encara no n'hagi baixat i ja s'est¨¤ prenent una cervesa i xerra, tot a la vegada. Joan Font continua sent una for?a de la naturalesa. Amb 62 anys i revitalitzat (!) per una filla de tres anys, segueix semblant una versi¨® catalana, encanudida i aviciada, de l'entremaliat Puck shakespeari¨¤, tot un remol¨ª, l'home. Font porta a sota del bra? un nou treball que ha fet amb els Comediants, Pers¨¨fone (variet¨¦s mortals), un espectacle sobre la mort que s'estrenar¨¤ el 19 de juliol a Moscou (Tereza Durova's Teatrium na Serpukhovke, en el marc del festival Ch¨¦jov) i despr¨¦s de l'estiu es podr¨¤ veure a Madrid (Teatro Mar¨ªa Guerrero, 1 de novembre) i a Barcelona (Lliure, 15 de desembre). Amb la canya a la m¨¤ i despr¨¦s de fer tot un repertori de ganyotes per al fot¨°graf, el director passa revista a la seva traject¨°ria a una velocitat vertiginosa i observa, gamberro: "He llan?at petards tota la vida". Cal afegir-hi un altre leitmotiv: "Un dia em vaig dir: actuar¨¦ al carrer perqu¨¨ aix¨° ¨¦s el que toca els nassos" (al poder).

Va venir a Barcelona quan tenia 17 anys de la seva Olesa de Montserrat natal on s'havia curtit en passions, pastorets, reis i el que fes falta, amb 600 pessetes a la butxaca —"tota la meva her¨¨ncia"—. El 1972 va n¨¦ixer Comediants, que l'any vinent ja comen?aran a celebrar el quarant¨¨ aniversari. Sembla mentida que puguin fer-se grans els Comediants, li dic. Em mira com si no pogu¨¦s entendre la paraula "gran".

Per¨° la mirada de Font no t¨¦ res d'ing¨¨nua. Quan mira enrere, qu¨¨ hi veu? "All¨° ja no tornar¨¤. ?s una ll¨¤stima que sigui tan radical el canvi, per¨° hi ha una manera d'entendre la vida i el teatre que s'ha acabat. No ho dic amb nost¨¤lgia, s'ha de mirar endavant. Tamb¨¦ es va morir el teatre que representaven el Living Theatre, la Mamma, Bread and Puppet... El teatre de companyies com l'enten¨ªem, com a concepte de grup, com a forma de crear col¡¤lectiva, s'ha acabat. Tots pengem d'un fil, la Fura dels Baus, La Cubana, Comediants —grups que som un patrimoni i que probablement s'hauria de conservar com a tal—. S'han de trobar noves maneres".

Pers¨¨fone, assenyala, ¨¦s l'¨²ltim muntatge d'un tipus de format, "no ¨¦s el final d'una manera de fer teatre per¨° s¨ª una mirada sobre el final".

Els nous temps i el 15-M suggereixen a Font que cal comen?ar de nou, tornar a mirar el que ens ha tocat viure, adaptar-se als canvis i a les convulsions. Apunta que s'ha d'involucrar la gent jove, aprofitant la mem¨°ria i el capital d'all¨° que s'ha fet.

No ha tingut mai carnet de partit, recalca, per¨° es reconeix com a votant d'esquerra. Ent¨¦n la r¨¤bia —mai la viol¨¨ncia— de la gent que se sent apartada mentre prosperen els que no tenen escr¨²pols i els saquejadors refinats. "En aquest m¨®n sembla que hagin desaparegut els valors de la generositat, l'honestedat, la paci¨¨ncia i la tendresa".

Joan Font estava una mica desaparegut ¨²ltimament. "Perqu¨¨ m'he dedicat a l'¨°pera, de fet no he parat ni un moment", assenyala, i el creus. "A l'octubre estrenar¨¦ El barber de Sevilla a Houston. L'¨°pera ¨¦s un m¨®n que m'agrada molt. Per¨° vull tornar al teatre. De l'¨²ltim, El gran secret, sobre l'amor, ja en fa quatre anys...".

La mort sembla un tema allunyat de la mirada optimista i vital, na?f i acolorida, de Comediants. "Sempre vam voler fer alguna cosa sobre la mort. Ara ¨¦s el moment, per tancar el cicle, per quedar nets amb vista als 40 anys i comen?ar amb una nova mirada". La mort, desdicha fuerte!, que deia Calder¨®n. "S¨ª, som energia, somni, amor... per¨° desapareixem. Aquesta ¨²ltima evid¨¨ncia est¨¤ molt oculta en la nostra societat, no ens han ensenyat a tenir-hi un di¨¤leg obert. A trav¨¦s del mite grec de Pers¨¨fone, provem d'explorar-la en escena, de reflexionar-hi, sempre des d'un punt de vista l¨²dic; mirem l'ombra com abans vam mirar la llum i el sol. Amb m¨¤scares, miralls, personatges meravellosos, molt de ball i molt¨ªssima m¨²sica. I m¨¤gia".