Sota els fanals de Picadilly Circus

TRES GUINEES

Virginia Woolf

Traducci¨® i pr¨°leg de Marta

Pessarrodona

Angle Editorial

256 p¨¤gines. 18,50 euros

El 28 de mar? del 1941, Virginia Woolf es va posar l'abric, li va omplir les butxaques de pedres i amb aquest llast a la roba, i sens dubte amb un de molt m¨¦s pesat a l'¨¤nima, va caminar fins al riu Ouse, a Lewes, i s'hi va submergir per su?cidar-se. Havia nascut gaireb¨¦ seixanta anys enrere, a Londres, el 1882.

S'ha atribu?t al trastorn bipolar la decisi¨® de l'escriptora de treure's la vida, per¨° ¨¦s dif¨ªcil deixar de banda les circumst¨¤ncies en qu¨¨ va tenir lloc el dec¨¦s: Europa era camp de batalla de la Segona Guerra Mundial i la casa que l'autora tenia a Londres havia estat destru?da pels bombardejos de l'Alemanya nazi, uns bombardejos en qu¨¨ havien perdut la vida m¨¦s de 40.000 persones.

A 'Tres guinees', nou en catal¨¤, Woolf lliga de manera clara religi¨® i patriarcat amb feixisme

Tot just tres anys abans, el 1938, Woolf havia intentat contestar, en el seu assaig Tres guinees a la pregunta "Com evitar la guerra?" ?bviament, no va trobar la resposta adequada o, en qualsevol cas, no la van llegir tots aquells que la podrien haver impedit.

Tres guinees arriba ara a les llibreries, per primer cop en catal¨¤, i en una edici¨® que en podr¨ªem dir de luxe, tenint present que la traducci¨®, excel¡¤lent, i el pr¨°leg s¨®n d'una escriptora, Marta Pessarrodona, qui, a m¨¦s a m¨¦s, ¨¦s gran coneixedora del grup de Bloomsbury, al qual va pert¨¤nyer la Woolf. El llibre tamb¨¦ inclou un nutritiu ep¨ªleg d'Elena Grau Biosca.

Woolf, una de les veus m¨¦s interessants de la literatura anglesa del segle XX, ha estat reconeguda sobretot per les seves novel¡¤les —Orlando, Al far, Les ones, entre d'altres— o, si parlem d'assaig, per la seva obra Una cambra pr¨°pia, on defensava la necessitat que tenia una dona, si volia ser escriptora, de comptar amb diners i amb un espai per a ella sola. Sens dubte, Tres guinees t¨¦ importants elements en com¨² amb aquest conegud¨ªssim treball de la Woolf i s¨®n, b¨¤sicament, aquells que parteixen de la base que les dones han de ser independents per poder aportar la seva mirada i, en aquest cas, la seva influ¨¨ncia sobre la realitat —una influ¨¨ncia que no pot estar mediatitzada pel mascle i pel matrimoni perqu¨¨, si ha de ser aix¨ª, les dones preferim "senzillament dir-nos prostitutes i ocupar la nostra posici¨® sota els fanals de Picadilly Circus" (p¨¤gina 43). No en va, a Tres guinees Woolf relaciona d'una manera clara el patriarcat (i la religi¨®) amb el feixisme —l'autoritarisme en totes les seves manifestacions— i no t¨¦ p¨¨ls a la llengua a l'hora d'acusar els seus iguals de masclistes i de manipuladors.

Resulta trista i mobilitzant, la lectura d'aquesta obra. Trista, per la seva vig¨¨ncia absoluta —parla de la desigualtat de sous entre homes i dones quan fan la mateixa feina, proposa que les dones que es queden a casa amb els fills rebin un sou per la seva dedicaci¨®— i mobilitzant, perqu¨¨ arriba a la conclusi¨® argumentada que la guerra ¨¦s, sobretot, cosa d'homes i no de dones. I que els homes no semblen disposats a solidaritzar-se amb la situaci¨® desfavorida i injusta en qu¨¨ es troben les dones: "Vost¨¨s senten en pr¨°pia carn el que les seves mares sentien quan se les exclo?a, quan se les feia callar, perqu¨¨ eren dones. Ara vost¨¨s estan exclosos, els han fet callar, perqu¨¨ s¨®n jueus, perqu¨¨ s¨®n dem¨°crates, per la ra?a, per la religi¨®" (p¨¤gina 158). Un text intel¡¤ligent, d'una ironia fina, amb un llenguatge acurat i una argumentaci¨® irrebatible que ens recorda que el funcionament del m¨®n ¨¦s —o hauria de ser— cosa de tots. I de totes.