De Pons a Pessoa
?s cert que la poesia catalana no ha assolit encara la projecci¨® internacional que mereixeria —en especial la de l'Edat Mitjana i la del segle XX— per manca de traduccions; per¨° no ¨¦s menys cert que una part important¨ªssima de la nostra poesia ha quedat intradu?da no per manca de coneixedors estrangers de la nostra llengua, sin¨® m¨¦s aviat perqu¨¨ sovint es tracta d'una mat¨¨ria verbal intradu?ble. Recordo amb pena aquell curs sobre "Poesia noucentista catalana" que vaig fer a la Universitat de Nova York l'any 1989 i que va deixar en la m¨¦s obscura, densa i impenetrable perplexitat els meus alumnes nord-americans: no ¨¦s que no sabessin res de res, en termes generals; va ser, m¨¦s aviat, que aquells nois i noies no podien de cap de les maneres, per molt d'inter¨¨s que hi posessin, entendre cosa d'un poema, per exemple, com "La tr¨¤gica mestressa" de Carner: "Qui no coneix aquella mestressa catalana / tota endolada, amb sentiments a dolls, / que emplena dos seients a la tartana / i amb son farcell va abassegant tots els genolls?" A l'estranger no entendran mai la instituci¨® nostra de la mestressa, ni que aquesta tingui "sentiments a dolls" —ells, que els tenen gota a gota, i amb vergonya. Si volem que la literatura catalana entri amb naturalitat entre els lectors d'arreu, estem obligats a satisfer una d'aquestes premisses: oferir primer un curs d'antropologia catalana als possibles lectors, o escriure una literatura de caire ad¨¦s basada en la mitologia cl¨¤ssica, ad¨¦s glosadora de l'heretada literatura universal, ad¨¦s de caire metaf¨ªsic: les tres darreres coses entren de ple en un cert anacronisme i atopisme solvents i entenedors.
Pon? Pons escriu una poesia que admet de continent la traducci¨® a d'altres lleng¨¹es
El menorqu¨ª Pon? Pons va publicar l'any 2003 un poemari intitulat Pessoanas en qu¨¨ retia homenatge, en quaranta-cinc poemes excel.lents, a un dels seus escriptors de culte. Aquest, o altres llibres, li van mer¨¨ixer premis molt importants atorgats a casa nostra, com el Premi Carles Riba, el Premi Nacional de Poesia, o el Premi de la Cr¨ªtica Serra d'Or. ?s clar que aix¨° no pot importar ni poc ni gens a un poeta que ha escrit, justament en el llibre de qu¨¨ parlem avui: "La passi¨® d'escriviure [menorquinisme] i llegir m'ha portat / dissident lluny del m¨®n literari i no vull / formar part de cap grup..." Tampoc els premis no deuen importar gens a un home que es guanya la vida donant classes en un Institut d'Ensenyan?a Mitja i dedicant el lleure, gener¨®s amb ell, a plantar llimoners, dre?ar una tanca de paret seca i, tamb¨¦ amb les pedres —com aquell poeta de qu¨¨ parlava Rilke, enterc— esdevenir ferm al ritme d'al?ar una cabana enmig d'un camp: el somni, jo diria, de qualsevol persona que es dediqui a l'art: "He acomplert el meu somni / de tenir un solitari / terreny verge en el camp". (Llegireu amb goig un llibre que s'acaba de publicar quant a aquesta mania: Caba?as para pensar, Ed. Maia, 2011).
No ¨¦s d'estranyar que Manuel de Seabra (prologuista) i Perfecto E. Cuadrado (traductor) hagin agafat aquell llibre de l'any 2003 i n'hagin fet una edici¨® biling¨¹e a Lisboa, Licorne Ediciones, 2011, que tamb¨¦ trobareu a les nostres llibreries. El llibre compleix dos dels requisits que hem apuntat m¨¦s amunt: s¨®n gloses o dedicat¨°ries a Fernando Pessoa, sovint en forma metricoepistolar, i els grans temes que s'hi vessen s¨®n m¨¦s aviat de caire metaf¨ªsic: "Escriure ¨¦s resistir"; "T'has perdut enyor¨®s pel cam¨ª de ser tants [refer¨¨ncia als heter¨°nims de Pessoa] que ja saps que fugir d'un mateix no du enlloc"; "Un dia ens morirem / entubats, plens d'enyor, / i ag¨°nics no sabrem / si el real ¨¦s all¨° que hem llegit o viscut"; "Hem de dar-li sentit a la vida fent art"; "Jo guard esbarts d'ocells que es refugien / aqu¨ª dels ca?adors i ser poeta / ¨¦s la meva manera d'existir". No ¨¦s estrany que els ant¨°legs, com Pons diu al pen¨²ltim poema del llibre, no s¨¤piguen on situar-lo: els d'aquesta mena solen ser els m¨¦s bons. Per¨° la seva poesia va n¨¦ixer ja amb tanta d'alenada, que tot ha ajudat a fer que els ve?ns de Pessoa el trobin ara, per a projecci¨® de la millor literatura nostra, a les llibreries de Lisboa.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.