Teca i veta

PLANTES D'INTERIOR

Borja Baguny¨¤

Emp¨²ries

304 p¨¤gines. 17 euros

El cuento es el mapa exacto de un asedio; la novela, un proyecto de vida". Ja ho deia Julio Cort¨¢zar: el conte t¨¦ una intensitat estrat¨¨gica diferent a l'extensi¨® vital de la novel.la. Des d'Edgar Allan Poe s'ha emprat especialment per explorar l'altre costat de l'escenari quotidi¨¤. Com ¨¦s el cas de Casa tomada del mateix Cort¨¢zar, on dos germans s¨®n perseguits i expulsats de casa per una for?a inefable. Aqu¨ª, a m¨¦s, l'acci¨® closa en un interior atorga valor a l'espai i als personatges que, enclaustrats i entotsolats, s'observen amb una especial densitat.

La pres¨¨ncia d'aix¨° sura en els tretze contes de Plantes d'interior de Borja Baguny¨¤ (Barcelona, 1982): la recerca enigm¨¤tica en el quotidi¨¤, els escenaris sempre interiors, els personatges estranys (des del noi gegant del primer relat fins a l'home ob¨¨s del darrer) i encara algun dels contes (Moviment perpetu) que recrea aquesta pe?a cortazariana. Com tamb¨¦ s'ensuma l'Al¨ªcia de Carrol en aquest gegant d'Una vida exemplar o el pare de La caiguda kafkiana en el de Casa de nines o la borgiana d¨¨ria de la ficci¨® sobre la ficci¨® a El llibre definitiu sobre Katherine Mansfield.

Experimentaci¨® formal que sempre gira al voltant del xoc entre el veritable i el fals

Aquests contes arriben pel cam¨ª desbrossat per Quim Monz¨®, que va posar a l'hora el conte en catal¨¤, donant-li un idioma ¨¤gil, ir¨°nic i imaginatiu. ?s aix¨ª com s'arriba a aquest discurs d'acurada composici¨® i travada continu?tat: integrant di¨¤legs en la narraci¨®, sorprenent el lector al mig d'uns fets i desplegant un prodigi d'analogies, met¨¤fores i simetries.

Aix¨ª s'escampen un seguit de s¨ªmbols i imatges que donen cos a l'enigm¨¤tic: com el forat a la paret d'un clau caigut (al.lusi¨® a un aforisme de Tx¨¨khov) o el formiguer tapat amb el cap d'una nina. Servint-se a m¨¦s de frases contundents ("tot el que pensava li va semblar pensat per primera vegada" p¨¤g. 261) i insuflant aquell "ritme" que tamb¨¦ buscava Cort¨¢zar: un batec, un swing... En ess¨¨ncia, un discurs en el qual operen tots els recursos que demana el llenguatge quan es vol elevar a art.

Per¨° la gran aventura del llibre ¨¦s la d'oferir una incansable provatura formal, tant d'estructura, de punts de vista, com d'arguments. Doncs tant pot capbussar-se en una consci¨¨ncia mig al.lucinada dins una festa, com relatar un fet tr¨¤gic manipulant l'ordre natural dels fets o usar les acad¨¨miques "notes al peu", confrontant una veu cr¨ªtica al relat principal.

Experimentaci¨® formal que sempre gira al voltant del xoc entre el veritable i el fals. Ja sigui en la confusi¨® entre la vida real i de ficci¨® d'un actor televisiu, com en l'adulteri de la vida quotidiana d'uns ve?ns en favor del turisme o en l'estat d'irrealitat en qu¨¨ viu un ob¨¨s postrat, aix¨ª com en la ficci¨® que acaba reflexionant sobre la pr¨°pia naturalesa liter¨¤ria.

?s cert que el malabarisme formal pot relliscar: en ocasions tanta abstracci¨® mental limita l'acci¨®, les notes al peu sovint embarbussen, tamb¨¦ sorgeixen complexos grumolls en el discurs i la reflexi¨® liter¨¤ria a vegades cau en l'onanisme. Per¨° s¨®n les l¨°giques excresc¨¨ncies d'un saludable atreviment.

La ruta iniciada amb Apunts per al retrat d'una ciutat (2004) i Defensa pr¨°pia (2007) —perseverant sempre en el macram¨¦ del conte—, s'obre ara a un altre laberint que mostra com va curant-se aquell estil, ja tan clar des del primer t¨ªtol. Aix¨ª que, apa: el llibre ¨¦s aqu¨ª, a l'abast, esperant ser trobat; hi ha teca i, sobretot, veta de futur.