"Estem en una guerra mundial"

Ana Maria Moix (Barcelona, 1947) ha fet una immersi¨® en la quotidianitat per explicar els problemes de la gent d'avui, com viuen i qu¨¨ senten. El resultat ¨¦s Manifiesto personal (Ediciones B), un llibre a estones furi¨®s, d'altres nost¨¤lgic, pessimista i apocal¨ªptic.

"?s la situaci¨® la que ¨¦s apocal¨ªptica. Estem en guerra, en la III Guerra Mundial. ?s la guerra dels financers i especuladors i dels seus portaveus contra la resta del m¨®n. No ¨¦s una guerra de sang, per¨° el capitalisme feixista s'apodera de tot. Qui consumir¨¤ perqu¨¨ el capitalisme segueixi creant capital?".

"Quina casualitat que els pa?sos m¨¦s amena?ats siguin Gr¨¨cia i Espanya, que tenen governs d'esquerres. De Portugal, des que va guanyar la dreta ja no se'n parla".

"La gent se sent estafada i est¨¤ desconcertada. No crec que Zapatero s'hagi tornat de dretes, per¨° l'any 2008 hauria d'haver dit la veritat. Per¨° com podia dir: 'Se'ns han menjat els financers?'". "Els pol¨ªtics han perdut el poder. Impera la mediocritat intel.lectual i pol¨ªtica i, dels sindicats, ja no en parlem."

Per a Moix, l'¨²nica esperan?a ¨¦s que ho arreglin els partits d'esquerres i els ciutadans del carrer. "El PSOE ja ha fet seves algunes de les propostes de la gent del 15-M. S¨®n ells qui han d'encap?alar la resurrecci¨® moral i ¨¨tica".

"Potser s¨®c massa innocent, per¨° crec que primer hem de votar esquerres i despr¨¦s exigir". Est¨¤ radicalment en contra del vot en blanc. El votant d'esquerres est¨¤ irritat, rebotat, amb desitjos de venjan?a, per¨° Moix reivindica el vot i recorda el que va passar a Fran?a el 2002, quan van castigar a Jospin i despr¨¦s van haver de votar a Chirac perqu¨¨ no guany¨¦s Le Pen.

Denigra el "vot vil", el que busca el Partit Popular atiant contra els immigrants. "Ja s¨¦ que Al¨ªcia S¨¢nchez Camacho personalment ¨¦s incapa? de matar una mosca, per¨° que facin un joc per ca?ar immigrants ¨¦s terrible". "?s f¨¤cil de dir que l'immigrant ¨¦s l'enemic i que ens ho prendran tot. L'enemic s¨®n els financers i els especuladors".

Manifiesto personal no nom¨¦s se centra en la situaci¨® econ¨°mica i pol¨ªtica, sin¨® que parla de tots els espectres de la societat. Hi barreja testimonis i an¨¨cdotes d'amics, ve?ns, parents i experts, amb breus pinzellades de la seva autobiografia. El viatge que va fer a Belchite amb Jos¨¦ Antonio Labordeta i Colita, per exemple. O una an¨¨cdota impagable de Carlos Barral: va passar a Calafell quan era senador pel PSOE.

Uns espavilats homes vestits de negre, d'aquests de la bombolla immobili¨¤ria, sabedors que estava a la Comissi¨® de la Llei de Costes, li van oferir un Mercedes Benz i un xec en blanc si els feia cam¨ª per construir entre Calafell i Segur de Calafell. Barral, furibund, va demanar les seves espases (les col.leccionava) per fer fora els que atemptaven contra el seu honor... fins que la seva dona, Yvonne, li va recordar que estaven a la casa de Barcelona. Els especuladors no el van poder comprar.

La conclusi¨® del llibre ¨¦s que vivim pitjor, molt pitjor, que fa uns anys i no tan sols des del punt de vista econ¨°mic, social o laboral.

Els analfabets multiculturals, els illetrats, que saben llegir per¨° que no entenen el que llegeixen; l'abdicaci¨® dels pares que crien, per¨° que no eduquen els fills; l'onada de conservadorisme que pateix Occident; l'estafa a Hisenda com a esport nacional; la marginaci¨® dels vells... s¨®n alguns dels temes que tracta Manifiesto personal.

"El nivell cultural ha baixat molt¨ªssim i aix¨° ve d'anys i anys... Ja no es parla de literatura als ambients literaris". "Ara tot ha de ser original, divertit i curt".