Un cartell que enganxa

Si, hi ha crisi i s'han redu?t escenaris i actuacions, per¨° les festes de la Merc¨¨, patrona de Barcelona, d'enguany mantenen un bon cartell. En sentit literal i en el figurat. "Els cartells de la festa major sempre tindran futur", diu Catalina Estrada, autora de la imatge d'enguany i que passa a nodrir una notable traject¨°ria gr¨¤fica que repassa aqu¨ª ?amb totes les seves llums i ombres? Ignacio Vidal Folch.

La dissenyadora utilitza un estil farcit d'elements populars, que arriben a la gent, el mateix que destil¡¤la la programaci¨® musical i esc¨¨nica, l'altre cartell, que convida amb la seva riqu¨ªssima oferta a envair el carrer, malgrat la que est¨¤ caient.

?s la festa major de la capital catalana, per¨° potser la reducci¨® de les seves dimensions, deixant-la una mica una festa major menor com apunta amb intenci¨® en aquestes planes Agust¨ª Fancelli, la facin m¨¦s humana i m¨¦s propera. Pel cartell, no quedar¨¤. El de la Merc¨¨ ¨¦s un cartell que enganxa.

Els cartells de la Merc¨¨, on un destacat art¨ªfex en el camp de la imatge condensa una idea optimista de la ciutat, han contribu?t a perfilar i fortificar el projecte de la 'nova Barcelona'

A Nazario encara avui li demanen exemplars de la seva proposta de 1999, tant pol¨¨mica pel retret que li va fer el bisbe Ricard Maria Carles per no reflectir els or¨ªgens cristians de la festa

Com a propaganda pol¨ªtica i com a reclam comercial, falta poc perqu¨¨ el cartellisme es converteixi en un anacronisme. Per¨°, com sol passar amb els anacronismes quan no s¨®n de mem¨°ria especialment feridors, resulta simp¨¤tic. ?s un objecte, un mitj¨¤, un sistema de comunicaci¨® que ja ¨¦s conegut i, per tant, es pot veure amb la benevol¨¨ncia amb qu¨¨ s'aprecien les coses perdudes en un temps recent i, conseg¨¹entment, al¡¤lusives a la joventut que hem viscut o a l'aventura vital dels nostres pares, avis i recent avantpassats. Alfons Mucha i les seves dones arrodonides i els seus arabescs, anodins i encantadors; Toulouse-Lautrec i les seves caricatures, aquell canallisme cabareter innocent.

El cartellisme, de fet, es correspon al temps dels tramvies, els tel¨¨fons de baquelita, els cotxes que treien fum com si fossin cafeteres i et deixaven penjats a entrada de fosc, en una carretera de la Manxa. Quina olor que feia el camp solitari i crepuscular! Aquells ginys, que en un primer moment se'ls havia observat amb estupor i desconfian?a, i fins i tot com un signe infaust dels temps que havien d'arribar, despr¨¦s potser s'observen amb una nost¨¤lgia entendrida i una dol?a perviv¨¨ncia o resurrecci¨®.

De ben segur que el gran moment del cartellisme va tenir lloc durant el constructivisme de R¨²ssia i el fotomuntatge, al llarg de les primeres d¨¨cades de la revoluci¨® bolxevic. Despr¨¦s, en plena Guerra Freda, el cartellisme polon¨¨s va reunir diverses generacions d'artistes amb molt de talent, que van generar una incessant producci¨® de cartells gr¨¤cies a una formidable imaginaci¨®. Uns cartells que de vegades eren angoixants i reveladors tant d'un patrimoni art¨ªstic fabul¨®s com d'una psique nacional torturada, tenebrista i marcada pels malsons kafkians.

A banda d'aquestes dues grans ¨¨poques, cal tenir en compte, ¨¦s clar, els per¨ªodes b¨¨l¡¤lics durant els quals per tot arreu es va afilar l'enginy per aconseguir maridatges de tipografia i imatges d'un gran impacte proselitista per a les masses.

?s evident que quan l'Ajuntament de Barcelona va tenir la idea d'anunciar la festa patronal amb cartells distintius, encarregant-los als artistes pl¨¤stics i als dissenyadors m¨¦s en voga, la gran ¨¨poca del cartellisme ja havia passat, i la publicitat institucional disposava de vies m¨¦s contempor¨¤nies i eficients per difondre's. ?s cert que el cartell encara mant¨¦ una certa entitat, una particular sintonia, en l'¨¤mbit de les festes populars.

El cartellisme de les festes, i concretament el de la Merc¨¨, especialment els primers anys en qu¨¨ el consistori no disposava o no feia servir el recurs de les banderoles dels fanals que ara t¨¦ tan sovint com a suport per als missatges i campanyes d'imatge, en aquells anys en qu¨¨ els cartells tenien una efic¨¤cia comunicativa "perfectament descriptible", com se sol dir, el recurs al cartell responia a motius de car¨¤cter testimonial, rom¨¤ntic i, a la vegada, subliminal. En incorporar a la imatge corporativa de la ciutat els representants m¨¦s destacats, els m¨¦s famosos en cada moment, del grafisme, les arts pl¨¤stiques i de la il¡¤lustraci¨® i el disseny, la ciutat oficial no nom¨¦s assumia i defensava simb¨°licament l'exist¨¨ncia i la import¨¤ncia d'un col¡¤lectiu de la intelligentsia tan notori a la ciutat: tamb¨¦ en honorar-lo el feia c¨°mplice de l'optimisme oficial i de l'expectaci¨® d'alegria consistorial a les festivitats populars; i a m¨¦s es permetia un gest gratu?t, caprici¨®s, innovador, fresc i desimbolt, que costava molts pocs diners i en canvi llan?ava els considerables beneficis a qu¨¨ acabem de fer refer¨¨ncia. Es pot afirmar, per tant, que els cartells de la Merc¨¨, on a cadascun un destacat art¨ªfex en el camp de la imatge condensava o provava de condensar una idea, un concepte optimista de Barcelona, ha estat una iniciativa que ha contribu?t en una modesta per¨° certa proporci¨®, a perfilar i fortificar el projecte de la "nova Barcelona", que ha tingut tan ¨¨xit ?com ho proven els milions de turistes que cada any la visiten i que probablement l'han salvat del col¡¤lapse. En algunes ocasions, tot i que comptades, la imatge proposada per l'art¨ªfex triat ha estat, a m¨¦s, motiu de pol¨¨mica i fins i tot d'esc¨¤ndol, encara que sempre dins d'uns par¨¤metres redu?ts en qu¨¨ es pot produir l'esc¨¤ndol d'una imatge tan ef¨ªmera. Aix¨° ha estat l'ocasi¨® d'alguns vistosos titulars de premsa, i tema de conversa de sobretaula, molt adequat per a una ciutat entotsolada i narcisista.

Tamb¨¦ ¨¦s cert i indiscutible que a l'enc¨¤rrec de la Merc¨¨ s'hi ha incorporat cada any un artista de refer¨¨ncia, de manera que la col¡¤lecci¨® dels cartells ha acabat per configurar una llista gremial, o un nomencl¨¤tor amb l'afegit interessant del tema imposat, que revela les difer¨¨ncies d'enfocament, des de l'abstracte al folkl¨°ric i des del monocrom al bigarrat, del conceptual a l'impressionista i la singularitat en la manera de treballar de cadasc¨². Es presta, per tant, al joc malici¨®s de les comparacions. I potser un soci¨°leg, un antrop¨°leg o un especialista en psicologia social trobaria en el distingit rosari d'imatges de la Merc¨¨ els signes successius de la transformaci¨® de la ciutat i de la seva psique col¡¤lectiva. En resum: una iniciativa senzilla que ha llan?at beneficis considerables a la imatge de la ciutat.

Entre les propostes m¨¦s figuratives, senzilles i directes, la del fot¨°graf Manel Esclusa, a qui van encarregar el cartell l'any mir¨ªfic de 1992, l'any dels Jocs Ol¨ªmpics que van donar a la ciutat notorietat internacional i una bona dosi d'autoestima. Esclusa va proposar una imatge elemental i efectiva i elegantment monocroma d'explosi¨® festiva, un big bang afirmatiu, celebratiu, dels focs artificials que il¡¤luminen la nit amb llampecs i estr¨¨pits a les festes majors dels pobles del litoral mediterrani, d'Algesires a Istanbul.

Tot i que amb uns altres mitjans, per¨° estrat¨¨gia semblant, al cap de cinc anys, els germans Josep i Pere Santilari, bessons que formen part dels pintors realistes m¨¦s estimats que treballen a la ciutat, presentaven una s¨ªntesi entre la nova i la vella arquitectura barcelonina, amb una imatge que reuneix la silueta del monument a Colom, la torre Colom, i el que llavors era el nou pont del Marem¨¤gnum. Coronava el conjunt una garlanda de llums i papers pr¨°pia dels envelats i les places dels pobles els dies de festa major.

En aquells anys va tenir lloc una sintonia, un acord for?a estret entre les autoritats municipals, que eren d'esquerres i venien de l'antifranquisme, i els artistes i dissenyadors en voga, tamb¨¦ influ?ts de manera m¨¦s o menys expl¨ªcita pel rebuig a l'antic r¨¨gim i d'una pru?ja de modernitat i progr¨¦s o de progressisme. Per a molts d'aquests, el fet que se'ls encarregu¨¦s la imatge representativa de les festes de la ciutat suposava una gran satisfacci¨®, una sorpresa i un honor. A Perico Pastor, per exemple, li van encomanar el cartell de 1986, l'any de "And the winner is...". Ara, Pastor ¨¦s un pintor i un il¡¤lustrador molt conegut, per¨° aleshores els barcelonins l'acabaven de descobrir en una exposici¨® a la galeria Ren¨¦ Metras, que va tenir molt d'¨¨xit, i on proposava una figuraci¨® de contorns tous, amable, amb un lirisme c¨¤lid, intimista, una est¨¨tica i fins i tot uns procediments del tot innovadors.

Aquell ¨¨xit segurament va ser determinant perqu¨¨ reb¨¦s, a Nova York, on vivia, la trucada de l'Ajuntament: "Em va agafar completament per sorpresa. Va sonar el tel¨¨fon i vaig sentit una veu de dona molt agradable i simp¨¤tica, i va resultar ser Marta Tatj¨¦, cap del Servei de Festes i Tradicions. M'ho va proposar i vaig respondre:

??s un honor, ser¨¤ un plaer fer-ho. I quins s¨®n els emoluments?

?Doncs, el cas ¨¦s que no paguem res. No hi ha pressupost per a aix¨°.

?B¨¦, com a m¨ªnim pagareu un bitllet d'avi¨® perqu¨¨ vagi a Barcelona.

?D'acord, ens podem fer c¨¤rrec de les despeses del bitllet, per¨° tingues en compte que T¨¤pies no va cobrar."

(No s¨¦ qu¨¨ li hauria encarregat l'Ajuntament a Antoni T¨¤pies en aquella ocasi¨®, per¨° el pintor de Dau al Set es va encarregar del cartell de la Merc¨¨ al cap d'uns anys, el 2002. Per cert, va seguir molt el seu estil, amb unes paraules-manifest en tinta vermella, sobre fons groc. El missatge consistia en quatre paraules program¨¤tiques, informalment cal¡¤ligrafiades a continuaci¨® d'uns signes de suma: en primer lloc, "+ cantar", bon consell ja que sens dubte cantem molt poc; a continuaci¨®, "+ con¨¨ixer"; a sota, "+ estimar", molt bon consell, efectivament, ja que l'amor, l'afecte, mai no s¨®n sobrers; i, finalment, "+ servir". Un programa no gaire l¨²dic ni festiu, per¨° igualment encomiable, sense cap mena de dubte.)

"Aix¨° va passar a principi de juny", diu Perico Pastor, "i em vaig passar tot l'estiu treballant en l'enc¨¤rrec, fent-ne versions. La imatge la tenia clara, d'entrada: una dona a la finestra, d'esquena, mirant un gegant, en fi, una escena molt pr¨°pia de festa major. B¨¦, vaig venir una setmana a Barcelona, vam presentar el cartell durant un dinar a Pedralbes amb Maria Aur¨¨lia Capmany i Pasqual... En aquella ¨¨poca, fer una feina per a l'Ajuntament, amb la Tatj¨¦ i la Capmany, era molt emocionant, feia molta il¡¤lusi¨®. Com a m¨ªnim a mi me'n feia molta!

Despr¨¦s em vaig endur dues petites decepcions: la primera ¨¦s que estava tan conven?ut de la import¨¤ncia del cartell, que, al cap de dos dies, quan vaig anar a la inauguraci¨® de Vin?on, pensava que quan entr¨¦s es faria un silenci sepulcral. I no, la gent, ¨¦s clar, va seguir amb la seva. La segona decepci¨® va ser que vaig pensar que tot Barcelona estaria tapissada amb el meu cartell. No era conscient que no hi ha cap cartell que duri dos dies. En aquells anys no hi havia tan recurs als fanals, i la teva imatge penjada all¨¤ de seguida era coberta per un anunci d'un concert de Ramonc¨ªn o del que fos..."

Recordo aquella imatge de Perico Pastor, que era elegant, tradicional i alhora contempor¨¤nia en el millor sentit de la paraula. Si n'hagu¨¦s de triar una altra, escolliria la que correspon al 2000, creada per Jordi Benito, artista extremadament comprom¨¨s amb el seu concepte de l'art, seguint la petja de l'austr¨ªac Hermann Nitssch i els seus rituals sacrificials i sagnants. Benito va proposar la imatge d'un ull en primer pla, amb la cella travessada per un p¨ªrcing: "He intentat retratar la Barcelona del carrer", va explicar.

?s el cartell m¨¦s inquietant i m¨¦s desentonant de tota la col¡¤lecci¨®, potser amb el de PereJaume, que recorda de bon grat el paradissenyador o polivalent especialista en disseny ?scar Guayabero quan me'l trobo al carrer i li demano la seva opini¨®: "Com a icona per a la Merc¨¨ no era espl¨¨ndid, i a m¨¦s en general els pitjors s¨®n els dels pintors, ja que una cosa ¨¦s pintar un llen? espl¨¨ndid i una altra, diferent, fer un cartell eficient. Per¨° aquell em va agradar pel gamberrisme, perqu¨¨ criticava un model de Barcelona, que era precisament la que s'estava construint".

Perejaume se centrava en unes quantes preguntes: "Hem de fer-nos els artistes, pagesos? Un turista plantat ¨¦s un pag¨¨s? Pot tornar a pag¨¨s aquell que ha estat turista?" Recordo que aleshores aquesta sopa d'artistes, pagesos i turistes em va semblar, la veritat, desafiant, i m'ho continua semblant, per¨° si li agrada a Guayabero, que ¨¦s un home de criteri i intel¡¤ligent, endavant.

En canvi, sintonitzo del tot amb aquest en la prefer¨¨ncia que t¨¦ pel cartell de l'any passat, a c¨¤rrec del dissenyador Claret Serrahima. A aquest li van demanar que pos¨¦s l'accent en els valors de tradici¨® i d'austeritat, i el que va proposar i es va publicar va ser un abecedari col¡¤lectiu: " El concepte era d'una absoluta austeritat i senzillesa, i ja que es tracta d'una festa major, d'efem¨¨ride col¡¤lectiva, va ser molt apropiat compondre la imatge a partir de mostres cal¡¤ligr¨¤fiques de nombrosos ve?ns de la ciutat, uns famosos, uns altres an¨°nims, organitzant-les en l'espai amb l'efic¨¤cia comunicativa pr¨°pia d'un gran professional."

?s l¨°gic que al 2010 es deman¨¦s una mica de tradici¨® i austeritat, ja que en temps de crisi, la societat, o els missatges que emet, tendeix a la retracci¨®, l'estalvi, l'encongiment. Encara pocs anys abans, el 1999, a Nazario, figura senyera de l'underground dels 70, dibuixant de c¨°mics reciclat en un espl¨¨ndid aquarel¡¤lista, se li va encarregar que el seu cartell accentu¨¦s el valor de la integraci¨® d'¨¨tnies i cultures, que aport¨¦s a la ciutat on aflu?en els immigrants sud-americans, asi¨¤tics i nord-africans, una pinzellada de reconeixement multicultural. El seu, per motius irrisoris, va ser, potser, el cartell m¨¦s pol¨¨mic de tots.

?No em van donar m¨¦s pautes ?recorda Nazario?. Em vaig fixar en qu¨¨ els gegants sempre n'hi ha algun que ¨¦s moro, i els vaig posar al meu cartell, donava una sensaci¨® una mica fantasmag¨°rica de vermells i blaus molt contrastats, com en un concert de m¨²sica moderna, i per a les paraules vaig rec¨®rrer a una cal¡¤ligrafia vagament ar¨¤biga. B¨¦, el bisbe Ricard Maria Carles, al serm¨®, va criticar que no reflect¨ªs els or¨ªgens cristians de la festa, etc¨¨tera.

Tots els diaris recullen la diatriba. L'alcalde Joan Clos va defensar el cartell. En fi, amb la pol¨¨mica, es van exhaurir els cartells, que els regalaven a la Virreina. De vegades a la Boqueria, quan vaig a comprar, encara me'l demanen, com si es reimprim¨ªs cont¨ªnuament...

L'original s'ha exposat a la Virreina, a Cadis, a Sevilla... i Jordi Mart¨ª el guarda com si fos un tresor al despatx. All¨° va ser com un colof¨® del 92, el pen¨²ltim castell dels focs artificials...