Barcelona, moderna... i de tradicions

Tradici¨® i modernitat, binomi sovint sorprenent, s'abracen en les festes de la Merc¨¨. Un exemple: el parc de la Llum (la Ciutadella) obrir¨¤ al vespre a partir de dijous. De fet, una de les grans atraccions de la festa a la Ciutadella ser¨¤ un carill¨® ambulant arribat de Douai (Fran?a), acompanyat per esbarts dansaires, per¨° tamb¨¦ per ballarins contemporanis.

Un cop d'ull al programa permet adonar-se que les tradicions omplen les festes de Barcelona. El dijous (19 hores), just quan el pregoner doni el tret de sortida a les festes, a la pla?a Nova, davant de la Catedral, hi haur¨¤ sardanes amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.

Podr¨ªem dir que les tradicions tamb¨¦ es renoven. La Porta de l'Infern ocupar¨¤ tota l'amplada de Via Laietana. D'aqu¨ª sortiran els diables i les b¨¨sties de foc que donen vida al Correfoc. A la mateixa hora, des del Palau de la Virreina arrenca la marxa del Seguici Popular de la ciutat: trabucaires, diables, gegants i bestiari hist¨°ric. No val a badar i entre la pla?a de Sant Jaume i els seus voltants hi haur¨¤ danses, pirot¨¨cnia, gegants i b¨¨sties.

El nom de 'correfoc' ve d'un cartell de Joan Brossa de 1980

Les festes de la Merc¨¨ daten de 1871. Segons Xavier Cordom¨ª, director d'Actes Tradicionals de la Merc¨¨, "amb la creaci¨® de les festes de la Merc¨¨, aquesta esdev¨¦ la patrona des de la Renaixen?a despr¨¦s d'un proc¨¦s eclesi¨¤stic llarg". A m¨¦s, est¨¤ molt ben situada al calendari, a meitat de setembre, fet clau per a la seva acceptaci¨® ciutadana.

El 1871, sota el mandat de Rius i Taulet, la ciutat guanya en import¨¤ncia: calen actes festius escaients. Sorgeix la Merc¨¨, tot i que en format ben petit. "Ha tingut molts alts i baixos. A vegades nom¨¦s s'ha mantingut l'aspecte religi¨®s, segons el r¨¨gim pol¨ªtic", apunta Cordom¨ª. "Amb l'alcalde Porcioles, amb la Barcelona de Fiestas y Congresos" recorda el director d'Actes Tradicionals, "es consolida la festa". Llavors s'aglutinava tot, des d'esports a fires que cabien en aquelles dates, que podrien ocupar diverses setmanes. Amb la democr¨¤cia es consolid¨¤ el model d'una setmana llarga amb perfil i activitat festiva.

Sovint els barcelonins incorren en l'error de creure que el folklore catal¨¤ —diables, danses, gegants...— pertany a l'entorn rural o de viles m¨¦s petites. El folklore catal¨¤ neix en bona part a la capital de Catalunya: Barcelona ha generat moltes activitats i les ha exportat, les ha perdut i les ha recuperat. Per exemple, la majoria de balls populars i imatgeria neixen en la festivitat del Corpus. Des de 1320, Barcelona ha estat capdavantera. "Molts dels balls, el de bastons, el bestiari, neixen d'all¨¤. Barcelona, Val¨¨ncia i Girona s¨®n capdavanteres hist¨°ricament en aquest concepte", apunta Cordom¨ª. El Decret de Nova Planta i la Revoluci¨® Industrial farien perdre les tradicions i "despr¨¦s es tornen a anar a buscar en un moment de recuperaci¨® nacional".

De fet, hi ha tradicions que han renascut o s'han modernitzat a la capital catalana. El correfoc ent¨¨s com ara se'l coneix popularment ¨¦s un invent barcelon¨ª. ?s el 1980 quan s'ho inventa el poeta Joan Brossa amb un cartell de trobada de diables i monstres fant¨¤stics d'aquell any. Brossa cre¨¤ un nom nou ja que el ball de diables a Barcelona no era molt popular malgrat que es fan des del XV. A finals dels anys setanta del segle passat, es van recuperar al Clot amb gent del Pened¨¨s i aix¨ª, de nou, la tradici¨® es reinventava.

Els gegants no s'han perdut mai a Barcelona des del segle XV. El gegant del Pi t¨¦ vida des del XVII i avui encara hi ha gegants que tenen m¨¦s de cent anys d'antiguitat. Com tampoc s'ha perdut la Cavalcada del dia de la Merc¨¨. "?s l'acte modernista per excel¡¤l¨¨ncia", mant¨¦ Cordom¨ª.

Tot el que ¨¦s popularment cl¨¤ssic, hi cap. Fins i tot, dem¨¤ hi haur¨¤ una cantada d'havaneres a c¨¤rrec d'Els Pescadors de l'Escala. L'escenari, curiosament, la pla?a de la Merc¨¨