Pel forat del pany

EN UNA PENSI? ALEMANYA

Katherine Mansfield

Traducci¨® d'Anna Llisterri

L'Aven?

136 p¨¤gines. 13 euros

Claire Tomalin assegura al pr¨°leg de la biografia de Katherine Mansfield (Circe) que la de l'escriptora va ser "una vida dolorosa" i ella, "un personatge en qu¨¨ es combinaven la temeritat i la falta d'escr¨²pols d'una manera extraordin¨¤ria". Pol¨¨mica i poli¨¨drica s¨ª que ho va ser, la seva figura, present als diaris i cartes de la majoria dels membres del grup de Bloomsbury i que, per la seva exc¨¨ntrica personalitat, va servir de model femen¨ª a personatges de novel¡¤les de D.H. Lawrence (Women in Love) o Aldous Huxley (Contrapunt).

Mansfield va n¨¦ixer a Wellington, Nova Zelanda, el 1888 i va morir a Fran?a el 1923, quan no havia fet els 35 anys. La causa fou la tuberculosi, per¨° aquesta nom¨¦s va ser la darrera de les moltes malalties que va patir a causa de la gonorrea que va contraure precisament a la "pensi¨® alemanya", on va con¨¨ixer el seu amant Floryan Sobieniowski, qui li encoman¨¤.

Mansfield dibuixa, eixuta, una despietada radiografia de la doble moral i dels prejudicis

La fam¨ªlia de Mansfield era adinerada i tradicional. L'autora, ja des de molt jove, va sentir que l'entorn l'asfixiava i va voler fer el seu cam¨ª lluny d'aquella rigidesa educativa i moral. Decidida i intr¨¨pida, va canviar de nom (Mansfield en lloc de Beauchamp) i va marxar a Londres el 1908. Aviat es va quedar embarassada, ra¨® per la qual la seva mare, a part de desheretar-la, la va enviar a Baviera, a la "pensi¨® alemanya". Encara no havia publicat res, per¨° quan va arribar a l'Hotel Kreuzeres i es va haver de registrar, ho va fer com a escriptora.

A la pensi¨® alemanya van tenir lloc fets que li van canviar la vida. Va perdre el fill que esperava, va con¨¨ixer Sobieniowski i va trobar l'ambient, els personatges i els fets que donen origen i constitueixen el seu primer llibre, Una pensi¨® alemanya, publicat el 1911.

A la major part dels relats qui narra ¨¦s una escriptora anglesa que observa en silenci la conducta dels visitants del balneari, personatges de la conservadora burgesia alemanya de l'¨¨poca amb qu¨¨ no t¨¦ res a veure i sobre els que ironitza sense pietat.

S¨®n 13 contes, entre els quals La nena que estava cansada, que mereix un cap¨ªtol a part perqu¨¨ ja havia estat publicat abans, per separat, i sobretot perqu¨¨ es tracta d'una versi¨® lliure o traducci¨® personal del conte de Tx¨¦khov Spat' khochetsia, text sobre el treball de menors, el maltractament i l'infanticidi. Mansfield va ser fins i tot acusada de plagi. De fet, quan el 1922 li van proposar de tornar a publicar En una pensi¨® alemanya, es va negar adduint, en una carta, que es tractava "d'un llibre menor". Per¨° ¨¦s molt probable que no fos l'¨²nic motiu. ?s cert que aquest primer llibre no assoleix en tots els relats el nivell magistral de la seva prosa posterior (La Garden-Party, per exemple), per¨° no hi ha dubte que l'autora ja t¨¦ una veu i un estil. Eixuta, de vocabulari senzill i sintaxi ¨¤gil, de di¨¤legs directes i descripcions acurades.

Es dibuixen amb claredat, a m¨¦s a m¨¦s, molts dels temes que ja no l'abandonaran, com ara la solitud, la dificultat per entendre els altres i perqu¨¨ els altres ens entenguin, la incomunicaci¨® entre homes i dones, entre adults i infants, entre classes socials, entre estrangers i nacionals, la mirada obtusa que sobre el m¨®n t¨¦ la burgesia, l'a?llament, el matrimoni, la llibertat, la maternitat, la hipocresia.

A les hist¨°ries d'En una pensi¨® alemanya trobem un conjunt de personatges, alguns que es repeteixen als diferents relats, que permeten Mansfield de fer una despietada radiografia de les convencions, de la doble moral i dels prejudicis d'aquell segment de la societat alemanya que, d'altra banda, considerava els anglesos amb menyspreu. "Ara a Anglaterra ja no tenen mai fam¨ªlies nombroses; suposo que estan massa ocupades fent de sufragistes", fa dir al personatge de la V¨ªdua al conte Alemanys a taula. "Considero que tenir fills ¨¦s la professi¨® m¨¦s ignominiosa que hi ha", contesta la narradora des del relat Frau Fischer. Maneres enfrontades de veure o de mirar el m¨®n que deixen el lector, gr¨¤cies a la plasticitat de la prosa, amb la sensaci¨® d'haver assistit, a trav¨¦s del forat del pany, al que la narradora li explica.