Un oblit ple de gelosies

Efem¨¨rides recents serviren per revalorar a ulls d'avui l'obra de Josep Pla o de Jacint Verdaguer. Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 1894-1961) encara espera. El 50¨¨ aniversari de la seva mort, d'abans d'ahir, tampoc no haur¨¤ servit. El catedr¨¤tic de filologia catalana de la Universitat Pompeu Fabra i curador de l'obra completa de l'escriptor, Narc¨ªs Garolera, segueix sense divisar a l'horitz¨® ni una sola tesi doctoral sobre l'autor de Vida privada. Negociacions de darrera hora des de la conselleria de Cultura intenten que el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) programi alguna obra del gran dramaturg, oblidat aquesta temporada. A les llibreries, excepte un estudi d'un nord-americ¨¤ que sembla talment extraviat, el buit ¨¦s notable, tret de la flama de l'obra completa que mant¨¦ Tres i Quatre i que aviat donar¨¤ el 20¨¨ llibre. Que hagi de ser una editorial valenciana qui publiqui l'obra d'un autor tan barcelon¨ª com Sagarra, ja fa pensar. "El fill no va arribar a cap acord amb dues de les editorials m¨¦s importants de Catalunya i no nom¨¦s va ser per diners", puntualitza Garolera.

L'estudi¨®s, com tamb¨¦ fa el periodista Llu¨ªs Permanyer a la biografia Sagarra vist pels seus ¨ªntims (La Campana), parla de "mesquinesa moral" i de "gelosies" per intentar explicar-se l'oblit. Un rep¨¤s a alguns episodis de la riqu¨ªssima vida de Sagarra ajuden a trobar causes i efectes de l'amn¨¨sia.

"Fuma ros i agafa taxis". Pell blanqu¨ªssima, bast¨® de luxe; vestits de sastre de firma, generalment anglesos com les sabates; camises i corbates de seda que es canviava cada dia; mitjons comprats de 10 en 10; classes d'esgrima; jugador de bridge, p¨°quer i ruleta; un fix a la terrassa del Col¨®n, a l'Ateneu o al Gambrinus, amb el seu pic¨®n preferit o el whisky o el Pernod; tres mesos d'estiueig, dues minyones i el nen, als Jesu?tes... S¨ª, Sagarra no s'estava de res i fins que es va enamorar i despr¨¦s casar amb Merc¨¨ Devesa tenia un punt d'exhibicionisme snob que segurament era m¨¦s un mecanisme de defensa d'un t¨ªmid que una altra cosa. Venia de fam¨ªlia aristocr¨¤tica rural i va ser home d'¨¨xit des del principi. Es guanyava molt b¨¦ la vida: la seva obra, especialment el teatre, va anar sempre com un tro, tant abans com despr¨¦s de la guerra. "Escrivia en catal¨¤ i guanyava diners, aix¨° era dif¨ªcil de perdonar perqu¨¨ la majoria no podia fer-ho", recorda avui Garolera. ?s la frase que s'acostuma a atribuir a Pla: "Fuma ros i agafa taxis". Tots els defectes possibles. Comen?a l'enveja.

Teatre d'¨¨xit, mem¨°ria tra?dora. "Sagarra era mol astut. Com a dramaturg, va aportar el poema dram¨¤tic, s¨ªntesi del teatre po¨¨tic amb el bo i millor dels Soler, Guimer¨¤, Rusi?ol i Igl¨¦sias amb el millor tamb¨¦ dels Shakespeare, Moli¨¨re, Valle-Incl¨¢n... I hi afeg¨ª un polsim de novetat, per¨° sense traspassar la ratlla vermella de la moralitat admesa; tot aix¨°, acabat amb un happy end fet de penediment i perd¨®, va fer que el teatre de Sagarra fos ideal per al p¨²blic catal¨¤ m¨¦s acomodatici". La f¨®rmula l'apunta el doctor en filologia catalana de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona Francesc Foguet, que no dubta a assenyalar L'Hostal de la Gl¨°ria (1931), El Caf¨¨ de la Marina (1933) i La Rambla de les floristes (1935), com les tres peces majors del teatre sagarri¨¤.

Tots s¨®n ¨¨xits rotunds, i ho escriu amb una facilitat espaterrant: La Rambla de les floristes, recorda el seu fill Joan de Sagarra, la girba en nom¨¦s quatre nits (la novel¡¤la Vida privada, de 1932, en dos mesos). Fins i tot Pla, ja al seu llibre Coses vistes, li recrimina que ho faci tot tan f¨¤cil i de pressa: "En Sagarra fa un drama en tres dies. Acte per dia. Per qu¨¨ no ho fa en quatre?" Consell o envej¨®s retret? En qualsevol cas, Sagarra tamb¨¦ va ensopegar, a finals dels anys 40, amb obres com La fortuna de S¨ªlvia (1947) o Galatea (1948), m¨¦s modernes i existencialistes. "Tornat de l'exili, Sagarra ser¨¤ captiu de la seva f¨®rmula i del seu seguidor. Entre la dictadura i la degradaci¨® del teatre comercial, el p¨²blic no est¨¤ preparat per experiments i per aix¨° ell torna al poema dram¨¤tic m¨¦s demod¨¦. Una ll¨¤stima: hauria pogut ser un dramaturg de primera fila en el teatre universal, per¨°, per mandra, des¨ªdia, estrat¨¨gia o negoci, va fer el que li reclamava el p¨²blic". Permanyer apunta: la botiga del seu teatre, ve a dir, ¨¦s l'¨²nica que li permet viure durant el primer franquisme, en no poder sortir-se'n amb els llibres i el periodisme. No podia fer experiments.

En qualsevol cas, Sagarra monopolitza el fervor del p¨²blic i aquesta popularitat es tradu?a en ¨¨xit i diners. I aix¨° feia mal a gent com Carles Riba, m¨¦s elitista i minoritari, que la passava magra. Aquesta remor es va anar filtrant al seu cercle. I a cr¨ªtics influents com Joan Triad¨² i Joaquim Molas. I, en la cadena, l'efecte arribar¨¤ a "generacions de professors deformats per la universitat que ja no difonen Sagarra: aix¨° explica la seva minsa pres¨¨ncia avui a instituts i universitats i, en conseq¨¹¨¨ncia, a les llibreries", diu Garolera.

L'estocada final arriba el 1954, quan Sagarra es treu de la butxaca (en nom¨¦s set mesos!) un dels llibres cabdals de la narrativa catalana de tots els temps: les Mem¨°ries (1954). Quedava dinamitat l'statu quo literari catal¨¤ del moment. "Aix¨° no s'ho esperava ning¨² —diu Garolera— perqu¨¨ Sagarra estava encaixat en els versets i el teatre. Tinc la hip¨°tesi que aquest llibre, elogiat sense reserves arreu, ¨¦s el que obliga Pla a fer el do de pit, que es traduir¨¤ en el Quadern Gris de 1966".

Catalanista o franquista? "S¨ª, la q¨¹esti¨® pol¨ªtica tamb¨¦ havia de sortir i se'l considera, per alguns actes, un home poc catalanista", resumeix Garolera. No tot ¨¦s tan clar. Els anys 30 col¡¤laborar¨¤ a les campanyes electorals de la Lliga de Francesc Camb¨®; i per la Rep¨²blica, militar¨¤ a ERC. Per la guerra civil, es dedicar¨¤ a salvar gent de la vor¨¤gine roja; des d'una germana monja a ajudar a amagar al periodista Josep Maria Planes. Els anarquistes de la CNT-FAI el buscaran i haur¨¤ de fugir de Catalunya. A l'exili viur¨¤ les dues cares de la moneda: mentre la Generalitat, via Josep Tarradellas i Joan Puig i Ferrater, li facilita diners i mitjan?ant els seus contactes aconsegueix passar-se mesos en un viatge de nuvis pels mars del Sud (d'on sorgiran La ruta blava i Entre l'Equador i els tr¨°pics), els seus germans es van desentendre d'ell a l'hora de tornar el 1940. Va ser Carles Sent¨ªs i un nebot de l'escriptor capit¨¤ franquista els que, gr¨¤cies a l'esfor? reclutador de la seva dona, va aconseguir que pogu¨¦s tornar a Catalunya.

El seu retorn el 1940 era un senyal d'esperan?a i d'exemple. Se'l veur¨¤ a sessions clandestines de l'Institut d'Estudis Catalans i a la Comissi¨® Abat Oliva per a l'entronitzaci¨® de la mare de D¨¦u de Montserrat. O, com ha descobert m¨¦s recentment Garolera, deixar¨¤ caure versos contra l'estraperlo, els tra?dors o els afusellaments al llargu¨ªssim (16.000 versos, 25 mesos de feina) El poema de Montserrat, que seran censurats.

Cansat de retrets i for?at parcialment per les necessitats econ¨°miques, Sagarra anir¨¤ deixant la resist¨¨ncia pol¨ªtica catalanista i acabar¨¤ essent nomenat conseller de la Sociedad General de Autores, que l'obligar¨¤ a anar molt a Madrid; far¨¤ el preg¨® de les festes de la Merc¨¨ en castell¨¤ i comen?ar¨¤ a col¡¤laborar a la revista Destino (1951): els atacs dels ribians creixeran. I encara m¨¦s quan rebi la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio (1961) i l'escriptor visiti Franco per donar-li les gr¨¤cies. Un darrer atac des de la mateixa Destino on col¡¤laborava on es defensava Pla com a gran escriptor que tenia la revista el va fer plegar i pensar-se de marxar a Roma, que la malaltia i posterior mort avort¨¤.

Traduir per menjar. "Camb¨® ens ha enredat a tots", deia Sagarra als de casa a partir de 1945. Es referia al tema pol¨ªtic, ¨¦s clar, per¨° l'industrial i pol¨ªtic havia fet molt per ell. D'entrada, des de 1935, li pagava la traducci¨® de la Divina Com¨¨dia de Dant. "No ¨¦s una versi¨® erudita, sin¨® una obra po¨¨tica", argumentava ja a l'inici el traductor preveient, segurament, les cr¨ªtiques que rebria, malgrat tenir gaireb¨¦ tot el diccionari Fabra al cap i dominar m¨¦s de 600 noms d'esp¨¨cies d'aus. Acabat aquest suport vindria, el 1942, la traducci¨® de les obres dram¨¤tiques de Shakespeare, que en aquest cas pagaria F¨¨lix Millet. Sagarra, sempre, aconseguia mecenes, un altre element de disc¨°rdia entre l'intel¡¤lectualitat catalana i ell.

L'obra i l'esperan?a. A la Biblioteca de Catalunya est¨¤ en proc¨¦s de catalogaci¨® un poema circumstancial, in¨¨dit, adquirit fa poques setmanes, que el poeta, el gener de 1932, dedic¨¤ a un amic seu del Segri¨¤, Josep Maria Fontanals, amb motiu que aquest l'havia convidat a una cacera. "Una matinada freda..." comen?a l'original, d'un foli, i que fa il¡¤lusi¨® als responsables del centre perqu¨¨ "costa trobar coses de Sagarra al mercat d'originals". ?s una mostra m¨¦s de l'inter¨¨s que t¨¦ l'obra de Sagarra, que desperta entusiasmes com el de Garolera, que treballa en un manuscrit in¨¨dit amb un centenar de sonets, compost per Sagarra als 16 anys i titulat "De l'hort de Mnemosyne" i que es conserva, a l'Institut del Teatre. Garolera mateix, amb experts com Carme Arnau, Permanyer, Anton Maria Espadaler i Josep Maria Espin¨¤s, participaran a la jornada d'homenatge a Sagarra que el 27 d'octubre tindr¨¤ lloc a l'IEC. All¨¤ parlaran del Sagarra etern: el de La ruta blava, Vida privada, les Mem¨°ries, l'articulisme, el de Can?ons de rem i de vela... Fins i tot, Foguet proposa, per si alg¨² vol recuperar alguna cosa, l'estrena de La m¨¤scara (1925), pe?a teatral moderna de Sagarra: "Carrega les tintes contra el fariseisme i el cinisme dels especuladors amb els diners i la moral d'altri. ?s un tema ben vigent, oi?". Per obra, que ¨¦s el que val, no quedar¨¤. Sagarra, doncs, encara espera.