M¨²sica contra negocis

U n dels llibre que, temps enrere, m'havia fet l'improbable prop¨°sit d'escriure s'hauria intitulat Ximples, murris i ganduls, conseq¨¹¨¨ncia d'un curs universitari que vaig fer a mitjan dels anys 1980. El llibre hauria tractat dels autors i de les obres, en especial del segle XIX, que, davant la din¨¤mica que llavors semblava imparable del comer?, el mercadeig i el capitalisme, van mostrar una niciesa que no estava a l'altura de la ci¨¨ncia feta amb m¨¨tode (Bouvard i P¨¦cuchet), van decidir fer-se el murri o el rus¨¦, o, simplement, van dedicar-se a gandulejar: d'aquests, el cas del personatge Obl¨°mov, de Gontx¨¤rov, seria el m¨¦s paradigm¨¤tic. Sembla clar que he abandonat el projecte perqu¨¨ ja trobo el m¨®n massa ple de murris, de ganduls i, sobretot, de ximples. Apaga y v¨¢monos, i que D¨¦u hi faci m¨¦s que nosaltres.

"Per fi tenim en catal¨¤ la narraci¨® mestra de Grillparzer, 'El pobre m¨²sic"

El cas ¨¦s que l'editorial Papers amb accent, vinculada als universitaris de Girona, acaba de publicar un conte intradu?t fins ara en catal¨¤, de Franz Grillparzer, El pobre m¨²sic, en magn¨ªfica traducci¨® i ap¨¨ndix de Xavier Jov¨¦ Massana, que presenta un personatge que entra tamb¨¦ en la categoria dels desclassats. (Quant a la traducci¨® nom¨¦s goso preguntar al competent Jov¨¦: on dimonis s'ha sentit que alg¨² digui "mentrimentres", ¨¦s a dir, all¨° que els mortals vulgars en diem "mentrestant"?)

Grillparzer (Viena, 1791-1872) ¨¦s un dels m¨¤xims representants de la literatura en alemany del per¨ªode que els german¨°fils anomenen "la Restauraci¨®", que s'emmarca entre el Congr¨¦s de Viena (1814-1815) i la revoluci¨® de mar? del 1848. Va viure m¨¦s anys, com s'ha indicat, per¨° no hi ha dubte que el to de la seva obra correspon m¨¦s a l'intent de superviv¨¨ncia del classicisme i dels anciens r¨¦gimes —pr¨°pia dels Estats reaccionaris davant el fenomen universalista de la Revoluci¨® francesa i encara m¨¦s de les expansions b¨¨l.liques de Napole¨®— que al moviment, m¨¦s alemany que austr¨ªac, del Vorm?rz (anterior a la revoluci¨® del 48), al qual, amb tots els drets, hi t¨¦ un lloc d'honor la figura, molt m¨¦s coneguda a casa nostra, de Heinrich Heine. Grillparzer, no se sap per qu¨¨, va dedicar-se m¨¦s al teatre (i, en aquest g¨¨nere, m¨¦s a la trag¨¨dia que a la com¨¨dia) i va malaguanyar l'enorme talent que va demostrar tenir amb una obra com la que avui ens ocupa, Der arme Spielmann, en la qual va treballar-hi, per amor del bell estil, durant tres lustres.

All¨° important d'aquesta narraci¨® —que el cr¨ªtic aconsella vivament, tant per la llengua catalana que s'hi empra, lleugerament d¨¦mod¨¦e com escau a un llibre de mitjan segle XIX, com per la categoria intr¨ªnseca de l'obra— resideix en alguna cosa semblant al nostre llibre mai escrit: un passant descobreix la persona d'un pobre m¨²sic, vell, en un lloc d'esbarjo de la ciutat de Viena, s'hi interessa, el visita, acaba fent-hi amistat, i aquest m¨²sic, havent agafat confian?a en el passavolant discret, li explica la hist¨°ria de les seves desventures: d'haver estat fill d'un conseller de la Cort imperial i d'haver heretat una quantitat considerable, ha acabat tocant el viol¨ª, com ho feia de criatura, als carrers i places de la ciutat, despr¨¦s d'haver perdut l'her¨¨ncia per culpa d'un estafador. Aquest material podria convertir-se en una hist¨°ria sentimental i llastimosa a l'estil del nostre gran Josep Maria Folch i Torres; per¨°, en mans de Grillparzer, i at¨¨s el seu moment hist¨°ric —que equival tamb¨¦ a l'apoteosi de la cursileria burgesa Biedermeier— agafa un relleu fenomenal: el violinista s'al?a com la figura imponent i mis¨¨rrima a qui el dest¨ª (per sort) no li ha perm¨¨s d'entrar en el joc ni dels negocis, ni de la burocr¨¤cia, ni de la mil¨ªcia, ni de res semblant. ?s tota la societat puixant i burgesa de la Viena de meitat del segle la que d¨®na l'esquena a aquest m¨²sic desgraciat. La dignitat de l'ofici, com a contrapartida, restitueix en un sol home uns valors embastardits per culpa del Progr¨¦s: mite fatal amb poc menys de dos segles d'antiguitat, a penes viu als nostres dies. El llibre resulta doncs, endem¨¦s, molt oport¨² quan ja resulta clar que dedicar-se als negocis nom¨¦s ¨¦s garantia de maldecaps i de ru?na: econ¨°mica i espiritual.