Tenir remei, o no tenir-ne

U n conjunt de factors han coincidit al carrer de l'Arc del Teatre fent que un tram d'aquest carrer, entre el de Pere Camps i l'avinguda del Paral.lel, es pugui observar d'una manera particular enmig de dos edificis nous molt singulars per les seves fa?anes.

Un dels dos edificis ¨¦s un nou edifici administratiu encara per inaugurar que pertany a la Seguretat Social i que exhibeix un volum ben delineat col.locat enmig de tot i calculadament separat, tant de la mitgera ve?na com de les cases del davant. ?s un edifici folrat absolutament amb una g¨¤bia met¨¤l.lica de delgues i lames horitzontals que amaguen la veritable fa?ana i impossibiliten qualsevol refer¨¨ncia al nombre de plantes. No ¨¦s un recurs original i, en els temps actuals, hem pogut veure el mateix aplicat a poliesportius, com el de l'entrada del parc de la Ciutadella, de fusta; o en teatres com la reforma d'El Molino. Edificis que amaguen tots la seva condici¨® darrere d'aquestes teranyines que eviten el problema de la composici¨® de la fa?ana. A Barcelona, un dels primers va ser el petit gratacel d'Autopistes de la pla?a Gal.la Plac¨ªdia, revestit amb una g¨¤bia d'alumini de geometria hexagonal concebut encara com m¨¦s pr¨°xim a les gelosies que als camuflatges contemporanis.

Al carrer Arc del Teatre hi ha dos edificis nous molt singulars per les seves fa?anes

L'edifici que ens ocupa utilitza un folre de lames regulars, sense jerarquies i amb una reiterativa component horitzontal, que, en no tenir elements visibles verticals, priva al volum de la necess¨¤ria component gravitat¨°ria, com si no pes¨¦s i per tant esdev¨¦ un volum abstracte. Des d'aquest punt de vista, els gestos que les diverses plantes de l'edifici fan entre elles, desencaixant-les lleugerament amb l'excusa d'introduir refer¨¨ncies a alineacions ve?nes, el fan semblant a un conjunt de capses casualment apilades, per¨° el folre indiscriminat congela la casualitat i el converteix en alguna cosa fict¨ªcia. Hauria de fer-nos pensar que aquest comen?a a ser l'aspecte dels nostres edificis administratius que, amb l'excusa de l'efici¨¨ncia energ¨¨tica i altres esl¨°gans, han adoptat els revestiments de lames que els fan herm¨¨tics i a la fi poc civils i que aviat alg¨² batejar¨¤ com a estil GISA.

Davant, un hotel amb un recurs similar a la fa?ana quedava amagat darrere d'una gran lona de diverses plantes d'al?ada. L'hotel aprofitava les restes del teatre Col¨®n. Fa uns mesos va ser not¨ªcia quan els ve?ns van reclamar que es retir¨¦s la lona que cobria totalment la fa?ana, concebuda com un tendal a mig cam¨ª entre el pragmatisme i la publicitat, per considerar que era una tanca publicit¨¤ria. La lona finalment s'ha retirat i ara es poden veure l'antiga fa?ana del teatre Col¨®n i la nova fa?ana metal.litzada del cos principal de l'hotel reculada un pas enrere. Tot plegat forma un conjunt singular que recorda la proposta per al Centre C¨ªvic de Derby del 1970 del desaparegut arquitecte bri-t¨¤nic James Stirling. L'edifici de l'hotel ara t¨¦ una fa?ana que ¨¦s pura conting¨¨ncia. En primer lloc, per la superposici¨® de les dues fa?anes, la vella, amb pilastres i front¨®, i la nova, tan diferents!, en segon lloc, pel fet d'haver retirat el tendal i que ha deixat a la vista una composici¨® no calculada, per¨° a la fi una fa?ana amb finestres que adquireixen un paper diferent en apar¨¨ixer darrere de la vella i sim¨¨trica fa?ana amb unes ombres potents. De fet, el tendal no deixava fixar-se b¨¦ en la planta baixa, que sembla una t¨ªmida r¨¨plica de l'hom¨°nima del Dispensari Antitubercul¨®s del carrer de Torres Amat, que ara llueix amb les seves formes i colors i l'aparent estructura amb les originals bases i capitells. Aix¨° ¨¦s el m¨¦s singular de l'hotel i el que m¨¦s ajuda al carrer deixant pas a l'interior de l'illa. Cal felicitar-se, doncs, que aquest recurs de les fa?anes embolicades en algun cas sigui reversible com a l'hotel. L'altre no t¨¦ remei