Mir¨® solidari

JOAN MIR?. CARTELLS

D'UN TEMPS, D'UN PA?S

Museu d'Hist¨°ria de Catalunya

Fins al mar? del 2012Que Mir¨® fos un artista molt prol¨ªfic i gener¨®s ¨¦s sabut, per¨° nom¨¦s veient la quantitat de cartells que va crear per a associacions, col¡¤lectius i esdeveniments de tot tipus ¨¦s possible fer-se una idea de fins a quin punt estigu¨¦s involucrat en la vida quotidiana de la seva Catalunya natal. Ho il¡¤lustra l'exposici¨® Joan Mir¨®. Cartells d'un temps, d'un pa¨ªs, que aplega al Museu d'Hist¨°ria de Catalunya unes quaranta peces representatives del comprom¨ªs c¨ªvic, pol¨ªtic i cultural de l'artista. Per centrar-se en aquest aspecte, la mostra prescindeix dels cartells vinculats a les seves pr¨°pies exposicions i altres esdeveniments art¨ªstics, excloent-ne els que va fer per a les dues inauguracions de la Fundaci¨® a Montju?c: el juny de 1975 i la definitiva un any despr¨¦s, coincidint amb la donaci¨® dels seus dibuixos preparatoris.

La mostra arrenca amb dues peces emblem¨¤tiques: el segell Aidez l'Espagne, concebut el 1937 amb l'objectiu de recaptar fons per a la causa republicana i una publicitat en catal¨¤ (creada el 1968, encara sota el r¨¨gim franquista) per al diccionari enciclop¨¨dic Salvat Catal¨¤, el nom del qual donava motiu a una doble lectura. "Diversos productes van haver de traduir el seu nom al castell¨¤. En aquella ¨¨poca no era gens habitual veure una publicitat en catal¨¤ pels carrers", assegura Rosa Maria Malet, directora de la Fundaci¨® Mir¨®, on s'exposa la gran antol¨°gica L'escala de l'evasi¨®. Aquell mateix any, el 1968, Mir¨® va fer tamb¨¦ el p¨°ster per a la primera celebraci¨® de l'1 de maig, dia dels treballadors. "Molts d'aquells cartells van ser destru?ts per les autoritats", recorda Agust¨ª Alcoberro, director del museu.

El recorregut inclou anuncis per al m¨²sic experimental John Cage i la companyia de dansa de Merce Cunningham, per¨° tamb¨¦ per al congr¨¦s de pediatria, la tornada ciclista i el Bar?a. "Un cartell per als excursionistes i un cartell per al futbol, no ¨¦s per als excursionistes ni per al futbol, ¨¦s per a Catalunya", va afirmar Mir¨®, que sempre es va definir a si mateix rotundament "un pintor catal¨¤". De vegades els feia per donar suport a causes humanit¨¤ries com els d'Amnistia Internacional i la Unesco (a la imatge), que es van vendre per finan?ar aquests organismes, per¨° ell mai no els va cobrar. Alguns cartells s'exposen amb cartes, dibuixos preparatoris i fotografies de l'¨¨poca. S¨®n els que tenen m¨¦s hist¨°ria, com el del Congr¨¦s de la Cultura Catalana o el c¨¨lebre Volem l'Estatut, amb les ¨²ltimes dues lletres com si caiguessin i la signatura de Mir¨® a dalt, de manera que tamb¨¦ es podria llegir Volem l'Estat, tots dos de 1977.