Borgianes

ORBIS TERTIUS

Jordi Tolosa. Atelier Sala d'Art.

Pla?a Rovira i Trias, 9. Barcelona.

Fins al 23 de novembre

AI, PEREJAUME, SI VEIES

LA MUNI? D'OBRES QUE

T'ENVOLTEN, NO EN

FARIES CAP DE NOVA!

Perejaume. Obra Social

Catalunya Caixa. La Pedrera.

Passeig de Gr¨¤cia, 92. Barcelona.

Fins al 12 de febrer

Tl?n, Uqbar, Orbis Tertius ¨¦s el t¨ªtol d'una de les ficcions que Jorge Luis Borges va escriure el 1941 fruit de la complicitat que tenia amb Bioy Casares, un altre fabulador amb qui l'autor d'El Aleph no va dubtar mai d'elaborar precioses i ¨¤rdues conjectures de caire policial sobre les veritats limitades i minvants que validen la ci¨¨ncia. L'escriptor argent¨ª elucubra que el pa¨ªs indocumentat que era Tl?n devia estar situat en una regi¨® de l'?sia menor. All¨¤ no hi existia el temps, o sigui que la vida seria un simple record o reflex crepuscular, falsejat i mutilat, d'un proc¨¦s irrecuperable. La cultura cl¨¤ssica d'aquelles terres prenia una ¨²nica disciplina, la psicologia. Borges va calcular que la geometria de Tl?n era visual i t¨¤ctil, feta de nombres indefinits, i que la persona que s'hi despla?ava podia modificar les formes que ho circumdaven. Una altra veritat d'aquest fabul¨®s regne era que l'¨¦sser hum¨¤, mentre dormia en un lloc, estava despert en un altre costat; i, aix¨ª, cada home era tres homes... Va con¨¨ixer Lewis Carroll aquelles terres? A l'autor d'Al¨ªcia... probablement li haurien atret els seus tigres transparents i les torres de les seves muralles fetes amb sang.

L'artista Jordi Tolosa juga amb una mena de r¨¨plica del 'planeta' borgi¨¤ de Tl?n

El m¨®n ja ¨¦s ple de pintura, diu Perejaume; llibre i contrallibre,en diria l'argent¨ª

A la sala Atelier, l'escultor Jordi Tolosa (1956) s'ha atrevit a crear una r¨¨plica d'aquelles latituds com un vast fragment met¨°dic d'un planeta desconegut, amb les seves topografies i oceans, els emperadors dels mars i els seus estranys dialectes. Unes planimetries fetes d'acer apareixen com el vestigi fonamental de la prova que va existir un planeta ordenat en la seva singularitat, regit per ¨ªntimes lleis f¨ªsiques en els hemisferis boreal i austral. El visitant podr¨¤ llegir, en els sis laber¨ªntics planisferis, els noms de les topografies d'un m¨®n subsistent; n'hi ha de familiars, com el Montnegre, i d'altres s¨®n convocades i dissoltes entre latituds que obeeixen a necessitats po¨¨tiques. La sensaci¨® de qui es deixa endur per la imaginaci¨® i pel somni es transmet en aquest petit univers de metall fred. A la neologia d'Orbis Tertius nom¨¦s ¨¦s veritat el que veiem i llegim en aquell moment (Borges diria que "s¨®lo es verdad lo que sucede durante una sola de las 365 noches del a?o"). Quina ll¨¤stima que aquesta exposici¨® no ¨¦s nocturna: envoltats d'objectes produ?ts per suggesti¨®, podr¨ªem pensar en un m¨®n increat nom¨¦s per la esperan?a.

Tamb¨¦ des del seu Montnegre real, Perejaume ha creat el seu jard¨ª particular de camins que menen a una po¨¨tica del desfer. Si la retrospectiva que ens presenta a la seu de l'Obra Social de Catalunya Caixa no admet cap r¨¨plica —la queixa, ai!, de l'artista per portar el pes de tantes obres, les seves i les dels seus contemporanis i predecessors— tampoc no causa m¨¦s convicci¨®. S'hi apleguen dues-centes obres, la majoria in¨¨dites, creades al llarg dels darrers 20 anys i que de ben segur que complauran els perejaumistes. Per¨°, com qui avan?a una paradoxa, intenten facilitar l'enteniment que la Terra est¨¤ coberta de pintura i que no faria falta imposar m¨¦s colors a una partitura del m¨®n que ja ¨¦s de per si autosuficient. Una tesi inconcebible, de la qual aquesta seria una versi¨® fervorosa. De la mateixa manera que Borges pensava que un llibre que no cont¨¦ el seu contrallibre, ¨¦s a dir, la seva ant¨ªtesi, era un llibre incomplet, amb Perejaume una exposici¨® que no vol deixar de ser-ho no seria una exposici¨®.

Al marge del que el visitant pot elucidar de la seva trobada amb les entranyes del m¨®n pintat, i m¨¦s enll¨¤ d'algun desdeny o alguna suspic¨¤cia cap a la mod¨¨stia del projecte, nom¨¦s queda la possibilitat de guardar en el silenci l'empresa enorme de tal descobriment, ¨¦s a dir, l'edici¨® secreta del desfer en forma de llibre o cartografia redactada en una de les lleng¨¹es de Tl?n. La buscarem en la col¡¤lecci¨® de poemes, Pag¨¨siques, que l'artista acaba de publicar a Edicions 62. Pot ser que hi trobem els llimbs on s'haurien d'haver quedat per sempre tots aquells objectes ideals, convocats i dissolts avui de manera tan poc subliminal a La Pedrera.