Occident decapitat

MEDITACIONS

DES DE CATALUNYA

Miquel de Palol

L'arquer

383 p¨¤gines. 22 euros

Abans de l'estiu els diaris anaren plens de les depressives consideracions de Jordi Llovet a prop¨°sit de la decad¨¨ncia de la Universitat i l'extinci¨® de les humanitats com a model formatiu i de futur. No estic segur que ara els diaris se sentin atrets en la mateixa mesura per Meditacions des de Catalunya, estrany germ¨¤ del de Llovet, de Miquel de Palol. Els llibres coincideixen un munt de cops, fins i tot en formulacions literals: des de la nost¨¤lgia i elogi del protocol fins a la den¨²ncia de la informalitat indecent que omple els carrers o "l'anorreament cultural general".

De Palol creu de bona fe que les autopistes catalanes s¨®n fetes "a l'estil" de les de Hitler i creu tamb¨¦ que la destrucci¨® del territori ¨¦s un s¨ªmptoma de devastacions m¨¦s profundes, entre d'altres coses perqu¨¨ l'estat terminal de Catalunya com a societat i com a "ens" no t¨¦ remei plausible, consensuat o legal. Cap al final, l'autor modula la veu per coquetejar amb la viol¨¨ncia com a ¨²ltim recurs d'aquesta cosa tan estranya que anomena "els catalans", com si pertany¨¦ssim a alguna reserva desprotegida o f¨®ssim un tipus de ser intransferible i establement id¨¨ntic a si mateix. ?s risible, per¨° el somriure esc¨¨ptic es desinfla en veure un autor tan reconcentradament seri¨®s com De Palol instar el pas de la revolta a la revoluci¨® i demanar als "catalans" que comprenguem d'un cop que ja est¨¤ b¨¦ de ser els beneits de la Transici¨®, els explotats i oprimits, i que ¨¦s hora de prendre la via directa cap a la independ¨¨ncia sense contemplacions davant les lleis, el marc constitucional, les institucions i el sursuncorda.

La volada incendi¨¤ria de De Palol neutralitza un bon feix d'anotacions ben girbades

Les engrunes d'humor s¨®n tan escadusseres que no deu fer broma quan demana aquest pas de la revolta a la revoluci¨® i comprensi¨® pel sacrifici que significar¨¤. Dic que aix¨° ¨¦s cap al final del llibre, quan el lector s'ha fet el c¨¤rrec del nivell d'impuls derogatori del present que anima l'autor: no se salva ni Cristo, ni a Catalunya, ni a Espanya ni a Occident. Perqu¨¨ el llibre recula cap a Catalunya com a preocupaci¨® essencial per¨° ¨¦s una encesa den¨²ncia de la decad¨¨ncia integral que viu Occident respecte a un passat millor. Espanya fa de bruixota dolenta amb berruga peluda ("terra eixorca, envilida i embrutida") i els espanyols tiren cap a dolents c¨°mics. No se salva la Transici¨®, of course, ni els pol¨ªtics ni els periodistes: tot ¨¦s una mena "d'ex¨¨rcit d'idiotes", en espera del redemptor, i la freq¨¹¨¨ncia amb qu¨¨ tracta a catalans i no catalans d'est¨²pids ¨¦s ben expressiva.

El llibre ¨¦s una murga pedantesca, molt enrevessada d'escriptura i sintaxi: m'ha sonat a un estrany i empipad¨ªssim h¨ªbrid entre el laber¨ªntic raonament de S¨¢nchez Ferlosio i el complex d'elit de l'Ortega i Gasset a La rebeli¨®n de las masas. Diu que hem de reprendre les activitats culturals nobles i rescatar-nos de "la in¨°pia, la fatu?tat i el provincianisme" per fer "de Catalunya un senyal d'identitat mod¨¨lic, efica? i respectat", que est¨¤ b¨¦. Per¨° despr¨¦s diu tranquil¡¤lament que la transici¨® ¨¦s "una cortina de vergonya" perqu¨¨ "en la percepci¨® dels catalans l'actual legalitat espanyola ¨¦s continu?tat de la franquista".

Les anotacions trenades i amb remissions internes neixen d'una pulsi¨® d'higiene ¨ªntima: desfogar-se desbocadament contra un pa¨ªs que riu els acudits de la televisi¨® enlloc de llegir Llull o Xirau, i que neteja carrers amb m¨¤quines sorolloses enlloc de fer-ho com es feia abans, amb escombra, pala i cubell. L'empipament el fa vorejar sovint l'estricte rid¨ªcul per¨° la seq¨¹ela m¨¦s greu ¨¦s una altra: la volada incendi¨¤ria i integralment derogat¨°ria neutralitza i fins i tot anul¡¤la el potencial raonador i anal¨ªtic d'un bon feix d'anotacions ben girbades i plausibles —sobre el nacionalisme espanyol i el passat, sobre el funcionament del poder pol¨ªtic en democr¨¤cia, sobre la proliferaci¨® de morralla cultural, sobre els problemes a l'ensenyament. Per¨° el sotmetiment de tot al paraigua d'un ensorrament integral d'Occident converteix el seu discurs cr¨ªtic en un mantra est¨¨ril. A m¨¦s de ser falsa, aquesta deriva ¨¦s c¨ªvicament perillos¨ªssima, si m¨¦s no per un vulgar burg¨¨s de pa sucat amb oli com jo. Em sembla com a m¨ªnim poc afinat el diagn¨°stic de "la pobra, bruta, trista, lletja, vella, covarda, desunida Catalunya", on "la vulgaritat, la incultura i l'estupidesa s¨®n valors socialment reconeguts i desitjables". Renoi.