Vig¨¨ncia de Plutarc

Ens faria molta il¡¤lusi¨® considerar que els autors de l'Antiguitat que m¨¦s influ¨¨ncia van tenir sobre les lletres medievals, i despr¨¦s les renaixentistes, van ser Plat¨® o Arist¨°til. Per¨° la cosa no va anar aix¨ª. Arist¨°til va ser un redescobriment dels ¨¤rabs a la baixa edat mitjana, i, de Plat¨®, els segles medievals nom¨¦s en van con¨¨ixer, directament i no per al¡¤lusions, el Timeu i el Men¨®. Altra cosa va succeir quan l'obra plat¨°nica, deseixida dels seus propagadors Porfiri o Plot¨ª, va ser tradu?da per Marsilio Ficino, i d'altres, cap al final del segle XV. No: l'autor m¨¦s llegit durant els primers i els ¨²ltims segles medievals, i encara durant els segles d'or de la renaixen?a europea, va ser Plutarc, de Queronea (ca. 45-120): aix¨ª ho acrediten les citacions i gloses constants d'aquest autor grec i rom¨¤ que es troben a les Nits ¨¤tiques, d'Aulus Geli, les de M¨¤xim Planudes a l'Imperi Bizant¨ª, les de Jacques Amyot a Fran?a —que el va traduir in extenso—, i, per fi, les de dos autors majors de la literatura ja moderna, com Shakespeare i Montaigne: aquest darrer, farcint els seus Essais amb tantes citacions de Plutarc com aquest havia farcit les seves dues obres majors, les Vides i les Moralia, amb textos de la seva tradici¨®, l'antiga. Tan important va ser Plutarc durant tots aquests segles, tant de prestigi va tenir en els autors de l'Humanisme que, quan Francesc Camb¨® va impulsar la gloriosa col¡¤lecci¨® Bernat Metge, no va trigar a demanar a Carles Riba (si no li ho va exigir) que tradu¨ªs les Vides paral¡¤leles —sempre he pensat que a Camb¨® li hauria agradat que figur¨¦s, en ap¨¨ndix d'aquesta obra cl¨¤ssica, una comparaci¨® entre la seva vida i els seus fets amb els fastos i les gestes pol¨ªtiques de Sim¨®n Bol¨ªvar, de Churchill o del general De Gaulle.

"Plutarc ja ens alerta dels mals dels pol¨ªtics: de la disbauxa a l'enriquiment il¡¤l¨ªcit"

Fa poc l'editorial Adesiara (Barcelona, 2011) ens ha lliurat, en edici¨® biling¨¹e, dos dels opuscles que formen part de les Moralia plutarquianes —que trobareu, senceres, a l'edici¨® angloamericana de la Loeb Classical Library, i en castell¨¤ a l'editorial Gredos—, ¨¦s a dir, els Consells sobre pol¨ªtica i A un governant incompetent (de fet, "inculte" en llengua grega; per¨° la paraula "incompetent" li escau igualment, o m¨¦s encara).

Tant com serviran aquests opuscles per afilar la consci¨¨ncia dels que es dediquen a l'art de la pol¨ªtica (avui, una ars m¨¦s que mai, ¨¦s a dir, una t¨¨cnica; ja no un saber adre?at a la prosperitat material i espiritual de la ciutadania), hauria servit una tria de Les lleis, de Plat¨®, o la Constituci¨® d'Atenes i la Pol¨ªtica, d'Arist¨°til; per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que Plutarc, que, de fet, ¨¦s un moralista nat —i, d'aqu¨ª que Montaigne el preu¨¦s tant i tant— serveix m¨¦s que ning¨² al fi que, possiblement, ha animat els editors catalans a oferir-nos aquesta edici¨®: la pol¨ªtica s'ha tornat enormement corrupta —vegeu les gresques er¨°tiques del senyor Berlusconi i vegeu el cas G¨¹rtel o el cas Palma Arena, en el qual estaria implicat, segons els indicis, el Duc de Palma mateix, tan alt, tan guapo, tan deportista i, aparentment, tan bon miny¨®. No resultar¨¤ balder, doncs, que els homes i dones que es dediquen al regiment de la res publica llegeixin amb atenci¨® tot el que ens diu Plutarc en aquests dos assaigs, ja cap al segle II de l'era cristiana, per¨° empeltat de saviesa grega.

En efecte: "En primer lloc, a la base de l'activitat pol¨ªtica hi ha d'haver [...] una determinaci¨® basada en el bon judici i el raonament, i no pas en un rampell provocat per un buit afany de gl¨°ria"; "?Que potser les ciutats no criden a governar tamb¨¦ els qui viuen de manera escandalosa i disbauxada?"; "Despulla't de tot afany de riqueses i de diners [...] pensant que qui s'apropia diners p¨²blics roba dels santuaris, de les tombes i dels amics, amb tra?doria i amb fals testimoniatge; ¨¦s un conseller deslleial, un jutge perjur, un magistrat corrupte: senzillament, comet tots els delictes imaginables".

Benvinguda aquesta excel¡¤lent edici¨® de Montserrat Nogueras, i gl¨°ria a aquesta iniciativa quasi inconcebible al pa¨ªs nostre ateses les barbaritats que se li escapen al conseller Boi Ruiz de tant en tant. Llarga vida a la col¡¤lecci¨® Aetas, de l'editorial Adesiara!