Els nostres ve?ns de la Camorra

LA GOMORRA CATALANA

Joan Queralt

Angle Editorial

288 p¨¤gines. 19,90 euros

Que ning¨² no s'enganyi: els homes de la Camorra s¨®n aqu¨ª. I no hi s¨®n de pas. Que ning¨² no s'espanti, per¨°: els camorristes s¨®n, b¨¤sicament, homes de negocis. I han vingut a fer diners. O potser s¨ª que cal preocupar-se: a banda del tr¨¤fic de drogues, el grup criminal m¨¦s corrosiu d'It¨¤lia est¨¤ movent diners amb tal habilitat que, hores d'ara, resulta dif¨ªcil distingir els projectes empresarials legals dels que no ho s¨®n. La detenci¨® a la Costa Nostra —nom que ha fet fama per parlar de Catalunya com a refugi de mafiosos— d'importants capos no ha servit per aprofundir en la investigaci¨® d'una organitzaci¨® criminal que amena?a d'estendre la corrupci¨® a les institucions i contaminar l'economia.

No ¨¦s estrany que els Mossos considerin Joan Queralt dels periodistes millor informats en crim organitzat a Catalunya

El periodista Joan Queralt verbalitza aquesta preocupaci¨® a La Gomorra catalana, l'aproximaci¨® m¨¦s aprofundida fins ara al fenomen. Tot i l'evident (i potser inevitable) refer¨¨ncia al supervendes de Roberto Saviano, el procediment que ha emprat l'autor per confegir-ho ¨¦s tot un altre. Queralt evita el subm¨®n criminal que s¨ª que trepitja Saviano —aquesta ¨¦s la seva gran aportaci¨®— i prefereix els despatxos de policies, jutges i fiscals d'aqu¨ª i d'all¨¤. Una opci¨®, per¨°, que no desmereix el valor afegit de La Gomorra catalana: la descripci¨® amena dels episodis m¨¦s destacats del grup criminal —com la detenci¨® de Raffaele Amato, el 2005, a la sortida del Gran Casino de Barcelona— i l'an¨¤lisi de l'estructura dels clans implantats a Catalunya.

Amb un estil am¨¨, una mixtura de cr¨°nica period¨ªstica i relat hist¨°ric, Queralt obt¨¦ la recompensa al seu esfor? i traspassa la superf¨ªcie dels mites ci-nematogr¨¤fics i els llocs comuns sobre la m¨¤fia napolitana. Ofereix al lector —al prof¨¤, per¨° tamb¨¦ a l'especialitzat— un panorama sobre la pres¨¨ncia de la Camorra a Catalunya. No ¨¦s estrany que investigadors de primera l¨ªnia dels Mossos d'Esquadra el considerin un dels periodistes m¨¦s ben informats en mat¨¨ria de crim organitzat. Malgrat que al pr¨°leg, en un exercici de sana honestedat, reconeix que "el que se sap ¨¦s nom¨¦s una part insignificant de la veritat oculta que voldr¨ªem con¨¨ixer".

El llibre ens fa presents (i propers) els membres de la m¨¤fia napolitana. Els situa en poblacions concretes. La primera part del llibre ¨¦s la m¨¦s sucosa. Gira al voltant de les figures de Raffaele Amato, Paolo Di Mauro i Luigi Mocerino. Amato ¨¦s, potser, el personatge m¨¦s interessant. Un boss carism¨¤tic d'arrels humils que, despr¨¦s de contribuir a la fortuna del poder¨®s clan Di Lauro, va caure en desgr¨¤cia i va traslladar-se a Barcelona, on ja disposava de recolzaments. Des d'aqu¨ª, explica Queralt, va dirigir el tr¨¤fic de drogues i va fer negocis immobiliaris amb una empresa ubicada al carrer d'Enric Granados.

Tots aquests mafiosos van ser capturats, s¨ª. Per¨°, com posa de relleu el llibre, de seguida van ser substitu?ts per altres en una versi¨® criminal de la teoria de l'etern retorn. ?s una de les conclusions amb qu¨¨ Queralt ens fa pensar: la policia actua contra la Camorra, s¨ª, per¨° nom¨¦s en la mesura en qu¨¨ rep ordres de detenci¨® internacional per delictes comesos a It¨¤lia. Els seus negocis queden sense indagar. L'ombra no s'ha esva?t, diu Queralt, que ressalta els l¨ªmits de les investigacions: "La policia arribar¨¤ a les portes i, obligada, s'aturar¨¤ a l'entrada".

Queralt repassa el paper estrat¨¨gic de Barcelona a la guerra de Scampia, el 2004, com a refugi d'un dels dos b¨¤ndols, el dels "secessionistes", que van passar a anomenar-se, precisament per la seva fugida, "els espanyols". Ning¨² no va percebre llavors el conflicte ni va donar import¨¤ncia als continus viatges d'anada i tornada entre la capital catalana i N¨¤pols.

Als mafiosos no els reconeixerem pel seu aspecte. Tampoc els veurem en una disputa, amb trets, al passeig de Gr¨¤cia. En p¨²blic, es comporten com un ciutad¨¤ m¨¦s. S¨®n quasi invisibles. Per¨° s¨®n ve?ns. I han vingut a fer negoci i, de pas, a contaminar la societat.