Si crema, crema

A CREMALLENGUA

Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs

Viena Edicions

156 p¨¤gines. 16,50 eur0s

La fal.lera nacional per l'assumpte de la llengua (¨¦s a dir, de la identitat) i la manera de funcionar de la ind¨²stria editorial fan que es publiqui molt sobre la q¨¹esti¨®. Massa. Hi ha for?a morralla.

Per sort, no tot s¨®n pixatinters estufats ni pol¨ªtics intrusos. Tamb¨¦ hi ha ling¨¹istes que escriuen coses que valen molt la pena i interessats-que-no-s¨®n-fil¨°legs-per¨°-com-si-en-fossin. Aquest ¨¦s el cas de Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs, que amb aquesta columna que escriu a Pres¨¨ncia (A Cremallengua n'¨¦s un recull) ha tingut la tra?a de trobar un tema inexplorat que ¨¦s pr¨¤cticament un fil¨®: el llibre ¨¦s una mena de viquip¨¨dia de les lleng¨¹es en perill de mort (i una mica de les que no, tamb¨¦). Dic un fil¨®, malauradament, perqu¨¨ 3.000 idiomes amb un peu al canyet (s¨®n c¨¤lculs de la Unesco) donen per a molts articles. Mal que ens pesi a tots dos.

El subt¨ªtol ja ens estalvia molta feina: Elogi de la diversitat ling¨¹¨ªstica. Per¨°, contr¨¤riament al que s'ha dit, el que fa valu¨®s aquest volum no ¨¦s el punt de vista (o ¨¦s que ning¨² es pensa que un parlant de llengua amena?ada, i per dos estats!, hi podria estar en contra?) sin¨® la informaci¨®. La quantitat que en d¨®na i sobretot com la d¨®na; l'esfor? de destriar-la i l'aparent senzillesa d'explicar-la. L'aire desimbolt amb qu¨¨ l'escriptor perpinyan¨¨s sap disfressar l'erudici¨® i la infreq¨¹ent eleg¨¤ncia de la prosa amb qu¨¨ la concreta en fan, senzillament, una perla.

Com tots els reculls de peces curtes, la corba d'inter¨¨s d'A cremallengua est¨¤ en funci¨® de les afinitats del lector. Els qui trempin amb l'exotisme n'hi trobaran molt (perip¨¨cies del d¨¤lmata, el kamassi¨¤, el yaghan, l'ubick...), els de la veta hist¨°rica tamb¨¦ (de la formaci¨® del llenguatge al jacobinisme franc¨¨s, especialitat de la casa, com ¨¦s natural) i fins i tot els amics de la tafaneria (vicissituds d'un aspirant a glot¨°fag). A mi m'han colpit les incursions en la socioling¨¹¨ªstica, sobretot La mandra dels catalans (s¨ª, nosaltres) i encara m¨¦s Els immigrants heroics, on el Llu¨ªs doble es nega a combregar amb aquella escola de pensament ara tant en voga que desculpabilitza el poble per carregar-li els neulers exclusivament als que manen: "No parlar catal¨¤ a un immigrant ¨¦s el pitjor favor que se li pugui fer. Els immigrants que aprenen i parlen catal¨¤ s¨®n una mena d'herois perqu¨¨ construeixen la Catalunya futura abans mateix que molts catalans s'adonin que aquesta Catalunya ser¨¤ de colors diferents. Pensar que el catal¨¤ d'avui no ¨¦s una llengua que pugui ser parlada per gent vinguda de tots els continents ¨¦s d'un provincianisme miop que posa en perill la identitat d'un pa¨ªs sencer". Perqu¨¨ vols dir que, si ho pogu¨¦ssim comprovar, no resultaria que aquells que s'hi adrecen sis-tem¨¤ticament en foraster no s¨®n els que despr¨¦s escullen mesells i caragirats?

Ara que les urnes, doncs, han demostrat (per si calia) que res ¨¦s m¨¦s ¨²til als poderosos que la ignor¨¤ncia dels sotmesos, la m¨¤xima que JLL segueix al peu de la lletra (primer, saber; despr¨¦s, opinar) pot ser un bon ant¨ªdot. Mentrestant, si la llengua us crema perqu¨¨ voleu dir i no goseu, tingueu present que dos il¡¤lustres cad¨¤vers principatins com el pronom v¨®s i el possessiu llur campen ben vius per la Catalunya Nord. Al capdavall, l'expressi¨® que d¨®na t¨ªtol al llibre tampoc surt a cap mena de diccionari i mira que b¨¦ que s'explica.