"M'agrada pintar el que desapareix"

Poques vegades el violent m¨®n de la l¨ªdia s'ha vist tan bonic, sensual i melanc¨°lic, i a la vegada tan exacte. Pedro Moreno Meyerhoff l'ha pintat (en aquests temps!) meticulosament, amb una commovedora bellesa, nos-t¨¤lgica i fragmentada, que remet a l'estatu¨¤ria cl¨¤ssica i als frescos antics. La meravellosa i fascinant taurom¨¤quia de l'artista queda condensada en 42 obres —20 dibuixos en diferents t¨¨cniques i 22 olis que et deixen literalment bocabadat— i s'exposa a partir d'avui dijous a la galeria Claude Bernard de Par¨ªs (7-9 rue des Beaux Arts). Aquesta darrera producci¨® ¨¦s realment el s¨²mmum del treball de Moreno Meyerhoff, pintor barcelon¨ª a qui una vegada Vicky Combal¨ªa va batejar com l'Antonio L¨®pez catal¨¤, ni m¨¦s ni menys.

Recordo el Pedro quan comen?ava, ens pintava als seus amics aguantant mussols dissecats del Mas Noguer de Viladrau o violins, la seva ¨¨poca dels dibuixos d'ibis, eines absortes i pedres wagnerianes, i penso en el cam¨ª fet fins aquesta explosi¨® de llum i color a l'arena que t'incita a cridar-li: "maestro!" "Vaig comen?ar a pintar fa 25 anys arran d'una depressi¨®, m'hauria agradat escriure per¨° no era el meu fort. Al principi va ser com una ter¨¤pia. Despr¨¦s em van animar a mostrar-ne el resultat i va agradar, i llavors m'hi vaig dedicar seriosament". Autodidacta, va comen?ar, diu, dibuixant insectes i el m¨®n del camp. A poc a poc es va anar connectant amb l'univers de la gran pintura. "La pintura italiana primitiva va ser una revelaci¨®. I Fra Ang¨¦lico, que continua sent un dels meus preferits. I Van Eyck per la utilitzaci¨® del color". Des de l'inici, Pedro Moreno va optar pel realisme. "M'encanta la pintura abstracta, per¨° a mi el que em surt de manera natural ¨¦s la reproducci¨® fidel. Encara que no ¨¦s l'hiperrealisme nord-americ¨¤". B¨¦, aquells dibuixos minuciosos..." Al principi s¨ª, era un repte. Les fulles picades per un insecte, el deteriorament. Per¨° m'he anat allunyant de la fidelitat absoluta, provo d'interpretar la realitat com un m¨²sic que s'enfronta a la partitura i li d¨®na una forma".

Amb el temps, el pintor veu unes constants en la seva obra. "Les coses que m'interessen, la hist¨°ria, l'arqueologia, la nit, el que ¨¦s meu. Jo torno sempre a Pompeia. Em fascina aquell temps detingut, la vida immobilitzada, els cossos conservats. I Egipte i l'escultura grega. D'aqu¨ª ve en part el meu inter¨¨s pels cossos dels toreros, l'actitud hier¨¤tica, els peus ferms". Els seus esculturals diestros tamb¨¦ apareixen incomplets, el pit, les cames, les natges, les ajustades (!) malles com dor¨ªfors i diadumens de l'antiga estatu¨¤ria per¨° vestits amb traje de luces. "Un fil conductor en la meva pintura ¨¦s l'atracci¨® pel que desapareix, pel que es perd, per la desolaci¨®". ?s aix¨ª; sigui per les escultures del passat o pels paisatges urbans de la Barcelona anterior als Jocs Ol¨ªmpics, els edificis dels quals "s'anaven esvaint mentre els pintava".

Admira Antonio L¨®pez, per¨° marca unes dist¨¤ncies. "No comparteixo la seva actitud de dubte davant del quadre; la lentitud en part s¨ª, el realisme ja ho t¨¦, aix¨°". Observa en la pr¨°pia pintura elements fixos com l'amor a la t¨¨cnica i l'ofici, la influ¨¨ncia dels mestres —Giorgione, Piero della Francesca, m¨¦s sorprenentment Rothko—, i una evoluci¨®, cap a aquell anhel d'arribar a interpretar "la dura realitat que ens envolta, aquesta Edat del Ferro en qu¨¨ vivim".

Li dic que emociona en la seva taurom¨¤quia el contrast entre l'euf¨°rica brillantor i els colors dels vestits de torero i la sensaci¨® de p¨¨rdua, d'aflicci¨®, d'obscura recan?a que tamb¨¦ emanen. "?s de nou un m¨®n que desapareix. La l¨ªdia sempre m'ha agradat tot i que no com a pur aficionat sin¨® des del punt de vista est¨¨tic. No se m'havia ocorregut pintar-la abans, em semblava que podia quedar kitsch. I va ser quan m'ho va recomanar el meu pare, que tenia un bon ull per la pintura, 'per qu¨¨ no t'apropes al m¨®n dels toros?'. Fent-ho, he descobert la meravella de l'or i la plata dels vestits antics. Els dels duxs venecians, dels arist¨°crates de Flandes o dels magistrats romans. Ara, aquests ornaments nom¨¦s es veuen en la l¨ªdia o en els casaments de la monarquia brit¨¤nica. El plaer d'un vestit turquesa o un brillant verd lloro en un home".

Moreno ha essencialitzat la taurom¨¤quia en l'home solitari envoltat d'or. No ¨¦s, destaca, "una reinvindicaci¨® de la festa", ni "una melancolia concreta de la mort de la festa". Ell aprofita aquest sentiment crepuscular i aquells cossos de ballar¨ª, d'atletes antics de crater grec. No hi ha, malgrat el detall de capes, banderilles, monteres i cossos, gens de sang als seus quadres.

El pintor ¨¦s conscient que la seva bonica col.lecci¨® es pot utilitzar per reivindicar la festa. "Entenc la gent que s'hi aferra", diu, per¨° matisa que el seu inter¨¨s es mou en el que ¨¦s antic, en all¨° etern que comparteix la l¨ªdia amb els sacrificis etruscos i els secrets del passat.