Una Nova Can?¨® de fa mig segle

Era un acte senzill, simple, celebrat davant poc menys d'un centenar de persones per¨° que engegaria un moviment capa? de canviar radicalment la m¨²sica catalana del segle XX fins a convertir-se en un aut¨¨ntic revulsiu social, les conseq¨¹¨¨ncies del qual s¨®n encara palpables al cap de mig segle. S¨ª, dilluns vinent far¨¤ 50 anys del primer recital d'Els Setze Jutges on, a m¨¦s, per primera vegada, es pronunciava p¨²blicament les paraules Nova Can?¨®.

Sota el t¨ªtol La poes¨ªa de la Nova Can?¨®, el 19 de desembre de 1961 se celebr¨¤ un concert-col¡¤loqui a la primera seu del CICF (Centro de Influencia Cat¨®lica Femenina) barcelon¨ª. Hi van participar Miquel Porter, Josep Maria Espin¨¤s i Llu¨ªs Serrahima. A la sala Joan XXIII de l'actual CIC (Centre Influ¨¨ncia Cat¨°lica), continuadors d'aquell CICF dels anys 60 (via Augusta, 205) se celebrar¨¤ dilluns vinent (20 hores) un acte commemoratiu amb la pres¨¨ncia d'alguns dels jutges originals i el trist record de la defunci¨® dissabte passat d'Enric Barbat, el jutge sis.

Que cant¨¦s Porter al CICF era l'alternativa a la xerrada cl¨¤ssica. Naixia la Nova Can?¨®

"All¨¤ vam triomfar davant l'alta burgesia. ?rem un fet musical", recorda ara Serrahima

Al febrer de 1976, al n¨²mero 682 de la revista Triunfo, el punxant Sixto C¨¢mara, columnista amb una semblan?a innegable (fins i tot coincidia el n¨²mero del DNI) amb Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, en la seva Capilla Sixtina parlava de la can?¨® catalana com "aquest fenomen que qualificar¨¦ fins al martiri i la mort com l'esdeveniment cultural popular m¨¦s important de l'Estat espanyol des del Concili de Toledo". La hist¨°ria, com totes les hist¨°ries, per¨°, es va iniciar una mica abans, a la fi de la d¨¨cada de 1950.

La dictadura havia comen?at a deixar escletxes i per una es van escolar les primeres can?ons modernes en catal¨¤. El 1958, Jos¨¦ Guardiola i les Hermanas Serrano ja van gravar sengles discos de t¨ªtol molt similar, Cantan en catal¨¢n los ¨¦xitos internacionales (en castell¨¤ a la portada de l'EP).

Aquestes traduccions no van satisfer les expectatives de la porci¨® m¨¦s compromesa de la cultura catalana (per no dir catalanista) i va ser l'historiador i activista Josep Benet qui va donar els primers passos convencent, primer, Serrahima de la necessitat de trobar can?ons m¨¦s properes al p¨²blic potencial i, immediatament despr¨¦s, sembrant les bases perqu¨¨ naix¨¦s l'editora EDIGSA.

"Vaig con¨¨ixer Benet gr¨¤cies al meu pare [Maurici Serrahima] i em va conv¨¨ncer de la necessitat de treballar en aquest camp", recorda ara Llu¨ªs Serrahima. "Jo tenia inquietuds per¨° no sabia qu¨¨ fer, em va semblar una bona idea i m'ho vaig plantejar seriosament". Serrahima exercia l'advocacia i escrivia poesia i, tamb¨¦ a trav¨¦s del pare, va con¨¨ixer un altre personatge cabdal, el llibreter i professor universitari Miquel Porter Moix. Junts van comen?ar a crear noves can?ons reunint-se cada dijous a casa de Porter amb la finalitat de no anar al llit fins que sort¨ªs una can?¨® ("la majoria molt dolentes: van ser estripades convenientment; unes altres han seguit el seu curs").

De les converses va n¨¦ixer el document fundacional de la Nova Can?¨®, l'article Ens calen can?ons d'ara, del gener de 1959 al n¨²mero 58 de la revista Germin¨¤bit (predecessora de Serra d'Or). Serrahima hi proclamava: "Hem de cantar can?ons, per¨° nostres i fetes ara. Ens calen can?ons que tinguin una actualitat per a nosaltres (...) Potser amb el temps ho aconseguirem. De moment, per qu¨¨ no intentem de fer les nostres pr¨°pies can?ons i cantar-les?".

La l¨ªnia ideol¨°gica de l'article va marcar el treball de Porter, Serrahima i la seva esposa Remei Margarit, als quals aviat es va unir Espin¨¤s, escriptor ja popular. Al llarg de 1960 i 1961 van anar naixent m¨¦s can?ons que, fins i tot, van ser presentades en p¨²blic en recitals gaireb¨¦ ¨ªntims al domicili de Josep Porter, a l'escola Virtelia i als entreactes de les representacions de Teatre Viu. Per¨° mai actuaren els quatre junts ni van pensar fer-ho.

Va ser el 19 de desembre de 1961 quan un conjunt de casualitats es van unir per marcar el tret de sortida tant de la Nova Can?¨® com d'Els Setze Jutges. Gon?al Lloveras, metge endocrin¨°leg i un dels pilars del CICF, organitzava actes de caire cultural a la primig¨¨nia seu de l'entitat, al carrer de Santal¨®, 27, de Barcelona. "Lloveras va sentir cantar Porter i va pensar de convidar-lo per oferir una alternativa a les confer¨¨ncies habituals", evoca ara Serrahima. El recital es present¨¤ com La poes¨ªa de la Nova Can?¨®: el primer cop que el terme era p¨²blic.

"Parlar de poesia afegia aquest to cultural que dignificava el fet de presentar un recital de can?ons", reflexiona ara Espin¨¤s, un dels quatre int¨¨rprets anunciats en aquell recital. Els altres van ser Serrahima, Porter i Remei Margarit. Aquesta, embarassada, envi¨¤ una cinta gravada a casa; no va actuar, per¨° s¨ª que ho va fer el seu marit llavors, Serrahima, en una de les seves comptades aparicions en p¨²blic. "Vaig passar molta por, era molt t¨ªmid", recorda. "Vaig cantar una sola can?¨® que havia escrit amb Porter: jo, la lletra i ell, la m¨²sica. Despr¨¦s, nom¨¦s vaig tornar a intentar-ho una vegada m¨¦s a Sabadell i ho vaig deixar: la guitarra no se'm donava b¨¦; la can?¨® no era el meu fort". Espin¨¤s, amb guitarra, i Porter, amb el guitarrista Jaume Armengol, van cantar diverses can?ons que tingueren un gran ¨¨xit. "De fet, la gent que va omplir el local no sabia el que anava a veure ni sentir i es va sorprendre molt", recorda l'escriptor.

Dies despr¨¦s, al seu n¨²mero 8 (del 23 al 30 de desembre de 1961), el setmanari Catalu?a Expr¨¦s dedicava un llarg article a l'acte (signat per D. Grabulosa) amb titular expl¨ªcit: "S'est¨¤ modernitzant la can?¨® catalana". Grabulosa comen?a l'escrit demanant-se: "Est¨¤ en crisi la can?¨® catalana?", i s'ho responia: "Les can?ons catalanes ja no poden ser exclusivament nost¨¤lgiques ni rom¨¤ntiques, ja no poden limitar-se a fer pessigolles al cor de les minories floralesques". Despr¨¦s de descriure el treball del nou grup, en cap moment no es fa esment encara del nom d'Els Setze Jutges, el periodista se cenyeix al recital: "Escoltar-los significa submergir-se en un clima intel¡¤ligent, l¨ªric, for?a ir¨°nic, ple de sentit del quotidi¨¤. El p¨²blic els va seguir amb simpatia i agra?ment. El p¨²blic va acabar entusiasmat".

El mateix desembre, Arturo Llopis, a la revista Destino (n¨²mero 1272), parla amb Espin¨¤s del Premi Sant Jordi recent concedit i recorda un recital. Podria ser aquest: "Una vetllada aut¨¨nticament memorable, en el transcurs de la qual va cantar delicioses can?ons, acompanyant-se de la guitarra, i tot va ser dit i fet en la m¨¦s absoluta serietat".

Despr¨¦s del recital del CICF, a preguntes de Grabulosa, Porter defineix la can?¨® del grup com "una cr¨°nica tendra i ir¨°nica de la vida d'un pa¨ªs". I m¨¦s endavant fa una declaraci¨® d'intencions: "El que volem ¨¦s que el tipus de can?¨® que fem arribi al gran p¨²blic, perqu¨¨ creiem que ho necessita".

"El secret de la influ¨¨ncia posterior d'aquell concert va estar tant en les can?ons com en el p¨²blic que hi va assistir, conscient del que estava passant", explica Serrahima. "Penso que el primer pas endavant de deb¨° va ser l'actuaci¨® al CICF", li comentava Porter el 1968 a V¨¢zquez Montalb¨¢n. "All¨¤ vam triomfar davant l'alta burgesa barcelonina. Ja no ¨¦rem uns amics-cantants, ¨¦rem un fet musical. Fins aleshores, les actuacions s'havien limitat als entreactes al Teatre Viu, o davant reunions redu?des. All¨° del CICF va ser un pas endavant immens. A partir del CICF la burgesia va comen?ar a prendre'ns seriosament". Potser per aquest inici burg¨¨s V¨¢zquez Montalb¨¢n (aqu¨ª amb la seva firma) va qualificar el moviment "com un esfor? t¨ªpicament populista d'un grup de burgesos plenament culturitzats, alguns universitaris".

"Entre els assistents", segueix Serrahima, "unes seixanta persones, hi havia una bona representaci¨® de la cultura catalana m¨¦s compromesa; van ser ells qui van donar embranzida al moviment. Formaven part del p¨²blic Benet, Cirici Pellicer, Maurici Serrahima, Maria Aur¨¨lia Capmany, Joan Triad¨² i Delf¨ª Abella, que va quedar tan impressionat que es va llan?ar a escriure i cantar les seves can?ons incorporant-se al grup. Recordo que Jordi Pujol no hi va poder ser perqu¨¨ estava empresonat. Al recital es cant¨¤ La pres¨® de Lleida en honor seu".

Porter, Margarit i Espin¨¤s decidiren seguir. En una reuni¨® a casa de Lloveras, Espin¨¤s propos¨¤ un nom: naixien Els Setze Jutges. Serrahima prefer¨ª mantenir-se fora dels escenaris i, al cap de pocs mesos, Francesc Pi de la Serra substitu¨ª Armengol, acompanyant amb la guitarra Porter. La resta, hist¨°ria.