La ciutat de sota

Joan Maragall va escriure a l'Oda nova a Barcelona: "Potser dubteu, ciutats, que us van clavegueres per sobre els empedrats?". Malgrat que el ciutad¨¤ sovint ho oblida, sota els peus dels que passegen per la capital catalana hi ha una altra Barcelona, equivalent a la que di¨¤riament trepitgen. Una urbs fosca i humida, per on circulen les deixalles i els residus que cauen del m¨®n de dalt; i sense la qual la vida di¨¤ria a la superf¨ªcie seria impossible.

El clavegueram dibuixa la ciutat que hom no vol veure, la part d'un mateix que menyspreem; un lloc desconegut per a la gran majoria, que garanteix la salut i impedeix que les rieres que creuen el pla de Barcelona entrin a les cases. Per¨° la hist¨°ria d'aquest sistema de t¨²nels i passadissos subterranis ha estat llarga, i ha viscut un munt de transformacions.

A la Barcino ja hi havia funcionaris experts en la conservaci¨® de l'incipient clavegueram: els 'curatore cloacorum'. Per¨°, fins als mortals brots de c¨°lera del XIX, no es plantej¨¤ una xarxa com cal; s'anunci¨¤ per la Merc¨¨ de 1902

Lladres, el conseller Denc¨¤s, feixistes, un poeta que hi passejava, cotxes, motos, cavalls, serps, captaires... Al subs¨°l hi ha de tot; moltes menys rates del que es creu, per¨° s¨ª escarabats rosat clar, mutaci¨® fruit de sabons i productes qu¨ªmics

Ara fa cents anys, l'Ajuntament de Barcelona va decidir encarregar a una empresa el manteniment, la vigil¨¤ncia i la conservaci¨® de la nova xarxa de clavegueram, que feia poc que s'havia posat en marxa. Aprofitant aquesta data, a la Sala Ciutat del carrer Ciutat es pot veure —fins al dia 8 vinent— la mostra FCC i la xarxa de clavegueram de Barcelona 1911-2011. El comissari de l'exposici¨®, l'historiador Daniel Venteo, el director a Barcelona de FCC, Pablo Mart¨ªn, i un veter¨¤ cap de servei, Josep T¨¢rraga, formen un equip de luxe per fer una visita comentada.

El clavegueram era un vell projecte d'Ildefons Cerd¨¤, que va materialitzar l'enginyer Pedro Garc¨ªa Faria. A principis del segle XX ja estaven constru?des les principals instal¡¤lacions, per¨° alg¨² les havia de tenir en perfecte estat. L'empresa escollida va ser Fomento de Obras y Construcciones S.A. (FOCSA), que amb els anys es va convertir en l'actual Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). En un principi, aquesta firma es dedicava a la construcci¨® i a l'explotaci¨® de les canteres de Montju?c. Per¨° al 1911 comen?a a gestionar les clavegueres barcelonines; tasca que ha desenvolupat ininterrompudament des de llavors. FCC va sistematitzar el servei, i quatre anys m¨¦s tard tamb¨¦ es va fer c¨¤rrec de la recollida d'escombraries.

La mostra de la Sala Ciutat ¨¦s petita per¨° molt suggeridora. S'hi poden veure planells, documentaci¨®, fotografies i objectes, com les g¨¤bies d'ocells que es feien servir per detectar fuites de gas, les llanternes i els uniformes que duien els empleats, o els diferents models de tapes de claveguera, que presentaven diversos dissenys segons el signe pol¨ªtic del govern de torn. La pe?a estrella ¨¦s, per¨°, un carro herm¨¨tic anomenat La Patentada, cedit pel Museu del Carruatge, que a partir de 1916 va transportar els residus des de les boques del clavegueram fins a la barcassa G¨¤nguil, que els duia a la sortida del port i all¨ª els abocava al mar.

Les primeres clavegueres. "El clavegueram barcelon¨ª ¨¦s tan antic com la ciutat mateixa"; qui ho diu ¨¦s J¨²lia Beltr¨¢n, conservadora en cap del Museu d'Hist¨°ria de Barcelona. Tot i que ja no estan en funcionament, les primeres clavegueres romanes encara es poden veure en molts trams de Ciutat Vella. "Des del segle I de la nostra era, quan els romans planificaven carrers ja pensaven en l'evacuaci¨® de residus, que sortien per la muralla en direcci¨® cap al mar".

Eren canalitzacions que anaven pel mig de les vies i que aprofitaven les aig¨¹es dels dos aq¨¹eductes que entraven per l'actual carrer del Bisbe. Encara es pot veure aquest sistema en el recorregut subterrani del museu i en determinats enclavaments de la ciutat; com a la pla?a de Sant Miquel, all¨¤ on estaven situades les termes p¨²bliques. Els romans donaven tanta import¨¤ncia a la xarxa que hi havia un impost per conservar-la —el tributum cloacarium—, i fins i tot uns funcionaris especialitzats en aquesta tasca coneguts com els curatore cloacorum.

El clavegueram de Barcelona era una de les meravelles que s'ensenyava als visitants. I un cop caigut l'Imperi, les clavegueres, els aq¨¹eductes i les termes de la ciutat van continuar en funcionament fins al segle VI. Tanmateix, en els seus darrers anys, les canonades ja no desaiguaven a la xarxa sin¨® en pous negres. De fet, en l'¨¨poca medieval les aig¨¹es es van recollir en pous i les clavegueres es van substituir per fosses s¨¨ptiques. El vell sistema rom¨¤ no es va tornar a recuperar t¨ªmidament fins als segles XIII i XIV, amb les primeres clavegueres medievals, situades en les rodalies del Rec Comtal. All¨ª es trobava el carrer de la Claveguera (avui Mestres Casals i Martorell), on van ser instal¡¤lats tubs de fang cuit, situats a cel obert i tapats per llambordes de pedra. Record d'aquella ¨¨poca, a la pla?a de la Llana encara funciona un col¡¤lector medieval.

Fins al segle XVIII, la idea predominant era que cada casa havia de disposar d'un pou d'aigua neta i un altre d'aig¨¹es residuals, que s'havien de netejar i reparar amb freq¨¹¨¨ncia sota l'amena?a de filtracions i contaminacions. La situaci¨® empitjorava pel costum de llen?ar brossa i deposicions directament al carrer per la finestra. Aix¨°, a part de la brut¨ªcia i de les inundacions de les rieres, afavoria l'aparici¨® de grans epid¨¨mies. El creixement de la ciutat durant el segle XIX va for?ar al m¨¤xim aquest principi i la ciutat va patir una s¨¨rie de brots de c¨°lera —els anys 1833-1834, 1854 i 1865—, que van provocar moltes v¨ªctimes.

El clavegueram modern. En el pla d'Ildefons Cerd¨¤ ja figurava la construcci¨® d'una xarxa d'evacuaci¨®, per¨° aquest equipament va haver d'esperar fins al 1885 per ser una prioritat municipal. Aquell any hi va haver la darrera epid¨¨mia de c¨°lera, que va causar m¨¦s de 1.300 morts. L'enginyer Pedro Garc¨ªa Faria —qualificat com el Cerd¨¤ del subs¨°l—, es va oferir al governador per posar-hi mesures, creant-se una comissi¨® t¨¨cnica que va dissenyar el modern clavegueram barcelon¨ª.

Barcelona disposava llavors de 31 quil¨°metres de clavegueres, que el projecte proposava allargar fins als 212 quil¨°metres. El pla es va aprovar l'any 1891, per¨° un empresari mai identificat va provar de subornar-lo per aconseguir la concessi¨® de les obres; i en negar-s'hi, el consistori va rebre pressions fins que Garc¨ªa Faria va ser cessat del seu c¨¤rrec municipal el 1896. No seria fins a l'arribada a l'Ajuntament de la Lliga (al 1901) quan les obres es van posar en marxa. Per les festes de la Merc¨¨ de 1902 es va anunciar la inauguraci¨® del clavegueram de l'Eixample i la futura obertura de la Via Laietana.

Els problemes i les an¨¨cdotes van comen?ar ben aviat. El maig de 1903, una nena de vuit anys va caure pel forat de la claveguera del carrer Aribau. Dos anys despr¨¦s, la policia descobria un t¨²nel excavat per uns malfactors sota una joieria del carrer Ferran; i al 1906, els agents perseguien pel clavegueram de la Gran Via a un lladre que fugia. La xarxa s'estenia als nous barris, mentre un empleat moria ofegat pel gas al Poble-sec (a partir de llavors es portarien g¨¤bies de periquitos per evitar aquest perill). L'any 1911 es feia c¨¤rrec del servei l'empresa FCC; en aquells moments la longitud del sistema ja era de 90 qui-l¨°metres.

A partir de 1921, el clavegueram coneix el tram m¨¦s agitat de la seva vida. Alejandro Lerroux sovint hi anava a fer-se publicitat, i les seves profunditats eren visitades pels pistolers de la patronal i dels sindicats, que les feien servir per despla?ar-se. Amb la Segona Rep¨²blica —als anys 1932 i 1933— t¨¦ lloc una remodelaci¨® i modernitzaci¨® molt important de la xarxa, que s'incrementa en un 300%. Es porta a terme la primera mecanitzaci¨®, canviant carros per camions (malgrat que fins al 1970 va estar en funcionament un carruatge tirat per cavalls, que s'encarregava de la neteja de Ciutat Vella). Aix¨ª mateix, hi va haver el projecte de fer servir gas met¨¤ per produir electricitat, i les mat¨¨ries s¨°lides per fer adobs. Al 1934 explotava un artefacte sota les cotxeres de Sant Andreu, enmig d'una vaga; i aquell octubre, el conseller de la Generalitat Josep Denc¨¤s i algun dels seus companys en la proclamaci¨® de l'Estat Catal¨¤ havien de fugir per all¨ª, abandonant moltes armes que serien recollides pels treballadors del servei de neteja —majori-t¨¤riament afiliats a la CNT—, amb les quals els anarquistes formarien els seus primers arsenals.

Un poeta de la foscor. L'any 1936, amb l'escalada de la viol¨¨ncia pol¨ªtica, la policia destina homes per vigilar el clavegueram. Pel mar?, uns nens troben una caixa de bombes de m¨¤ en un albell¨® de Les Corts. Pel maig, localitzen un t¨²nel fet des de la claveguera de la Rambla fins a la botiga d'armes Beristain. Pel juliol esclata un explosiu sota la carretera de Sants. I la gran not¨ªcia als diaris ¨¦s la detenci¨® de la banda del Galleguito de la Coca¨ªna, que aprofitava les clavegueres de Madrid per robar. Al cap d'una setmana, esclatava la Guerra Civil.

Durant el conflicte, aquest espai va ser ocupat per ciutadans que fugien dels bombardejos, per persones de dretes que s'amagaven de les repres¨¤lies republicanes, per combatents en fugida durant els Fets de Maig i, al final, per persones d'esquerres que s'escapaven de la policia franquista. En la postguerra, el clavegueram barcelon¨ª va tenir fins i tot un poeta propi: Jorge Folch —parent de Santiago Rusi?ol, amic d'infantesa de Carlos Barral i membre de la generaci¨® dels Gil de Biedma i els Goytisolo—, que feia excursions pels seus passadissos i que va morir amb nom¨¦s 21 anys, ofegat en una cisterna. Poc despr¨¦s es prohibia llen?ar l¨ªquids i gasos t¨°xics o inflamables a la xarxa, i tamb¨¦ abocar-hi les sobres dels mercats i restaurants, amb les quals s'alimentava una puixant col¨°nia de rates.

Tot i que ja estava previst des de les modificacions de 1933, les depuradores no entrarien en funcionament fins 35 anys m¨¦s tard. La primera seria la del Bogatell, al 1968; i la segona, la del Bes¨°s, al 1972. Tamb¨¦ en aquella mateixa ¨¨poca s'introdueix la neteja amb aigua a pressi¨®. Amb la Transici¨®, la claveguera viu evasions i atracaments famosos. El 1978, 600 presos interns de la Model, dirigits per Juan Diego Redondo —m¨¦s conegut com Dieguito el Malo— s'escapen excavant un t¨²nel que condueix a les clavegueres, per les quals surten al carrer enmig de l'ensurt dels vianants. Set anys despr¨¦s, una banda de lladres italians van accedir al banc Hispano-Americano del carrer Fontanella per la claveguera, des d'on amb una llan?a t¨¨rmica van foradar la caixa forta. "Veniu a les clavegueres", cantava en aquella ¨¨poca la Banda Trapera del R¨ªo. L'any 1986 es digitalitza tot el servei i t¨¦ lloc un accident de bicicleta, quan un ciclista ensopega amb una boca oberta de la claveguera de la Via Laietana. Cinc anys m¨¦s tard, l'accident es torna a repetir; en aquesta ocasi¨®, per¨°, el ciclista va quedar parapl¨¨gic.

Com a fruit tard¨¤ de l'Olimp¨ªada de Barcelona, el 1993 s'inaugura un espai paradoxal, que va tenir molt mala sort. El Museu del Clavegueram —situat a la conflu¨¨ncia del passeig de Sant Joan amb la Diagonal—, va ser fet per donar a con¨¨ixer les clavegueres als barcelonins i el va gestionar la fundaci¨® Pedro Garc¨ªa Faria. Mostrava una col¡¤lecci¨® d'objectes i permetia fer visites guiades al subs¨°l. La iniciativa no va tenir gaire ¨¨xit i va haver de tancar l'any 2000, despr¨¦s de patir unes inundacions. Cinc anys despr¨¦s, uns v¨¤ndals van entrar-hi, trencant portes i vidres, i durant un mes va estar sotm¨¨s a l'espoli dels seus fons. Al 2008 es va anunciar que tornava a ser propietat municipal, amb el comprom¨ªs de reobrir-lo pel 2010, incorporant suports tecnol¨°gics i mostrant el cicle integral de l'aigua. Des de llavors en?¨¤, aquest museu ha estat tancat i en espera d'una soluci¨®.

El carrer de les rates. Sempre m'ha fascinat Orson Wells. Aix¨ª doncs, malgrat un p¨¤nic cerval a les rates, accepto fer una visita a les clavegueres. No s¨®c cap tercer home ni aix¨° ¨¦s Viena, per¨° la imatge ajuda. Baixo amb T¨¤rraga, un grup de treballadors i el fot¨°graf. La primera impressi¨® ¨¦s de xafogor, d'aire estancat i olor de sentina.

Les rates s¨®n l'altra gran llegenda urbana d'aquest lloc. Com diu T¨¤rraga: "Sempre he sentit a dir que hi havia una rata per cada habitant, per¨° com pot comprovar no se'n veu cap. Aqu¨ª no tenen res per menjar; elles prefereixen viure en els parcs, on hi ha aliment i poden ca?ar els ous de les cotorres pujant als arbres. Aqu¨ª no es coneix cap cas de ning¨² que hagi estat mossegat per una rata".

Tanmateix, aix¨° no vol pas dir que en aquests passadissos no hi hagin altres animals: "A mitjans dels anys 80 es va escapar una boa del zool¨°gic que va anar a parar aqu¨ª, i va donar molta feina ca?ar-la de nou. De serps, se n'han trobat; fa poc en van localitzar una de tres metres amagada sota el nus de la Trinitat. El m¨¦s perill¨®s s¨®n els gats que cauen: s'espanten i ataquen si t'hi acostes. De fauna pr¨°pia hi ha els escarabats de color rosat clar, mutaci¨® produ?da pels sabons i els productes qu¨ªmics que circulen pels canals. Formen grans nius, el m¨¦s aparat¨®s de tots el vam trobar a sota dels lavabos p¨²blics que hi havia a la pla?a d'Espanya".

Segons explica T¨¤rraga, hi han arribat a trobar autom¨°bils i motos; fins i tot dos cavalls que es van perdre. Encara que les troballes m¨¦s freq¨¹ents s¨®n claus, carteres, rellotges i m¨°bils. "Regularment hem de desallotjar a captaires que fan casa seva en un dels col¡¤lectors situat al Poble Nou, pel greu perill que suposa per a les seves vides. Als anys 70, en el carrer d'Escudellers un turista japon¨¨s va perdre la dentadura postissa. Avisat el servei de clavegueres, li van tornar. I aquell pobre home, sense netejar-les, molt agra?t i fent rever¨¨ncies, es va tornar a posar les dents a la boca, deixant bocabadats a tots els empleats".

Quan estem a punt de marxar, a l'altre extrem del passad¨ªs apareix una rata molt grossa que avan?a cap a nosaltres. Per sort, s'espanta en sentir-nos. En una hora ¨¦s l'¨²nica que hem vist. Sortim una altra vegada a la superf¨ªcie, suats i contents de respirar aire fresc. Mentre, all¨¤ al fons, entre la remor de l'aigua, la ciutat de sota torna a la seva activitat desconeguda.