'Cartes' de 1710

SUITE BARCELONA

Jordi Carri¨® i Figuerola

Editorial Fonoll

124 p¨¤gines. 15 euros

Cada 11 de setembre hi ha algun malintencionat que repeteix la brometa que els catalans celebren les derrotes, com si no fos propi de tots els pobles commemorar moments decisius de la seva hist¨°ria —que potser el 2 de maig que evoquen a Madrid va ser cap vict¨°ria?—. L'anomenada Guerra de Successi¨® espanyola era un conflicte internacional en qu¨¨, entre altres coses, estava en joc la mateixa exist¨¨ncia del sistema institucional catal¨¤. La idea de "reducir estos reinos de que se compone Espa?a al estilo y las leyes de Castilla", explicitada en el programa de govern del conde duque de Olivares el 1624, es va realitzar plenament un segle despr¨¦s mitjan?ant els decrets de Nova Planta, amb una altra dinastia en el poder.

Jordi Carri¨® imita la llengua del barroc i la precisi¨® noucentista a 'Suite Barcelona'

A Catalunya es va anar a la guerra contra aquesta tend¨¨ncia pol¨ªtica, que venia de lluny, a suprimir el seu autogovern, i tres segles despr¨¦s el record del dret i les institucions perdudes informa encara l'activitat pol¨ªtica catalana, per uns amb vista a recuperar-los, per altres per fer irreversible l'assimilaci¨®. La derrota de 1714 ¨¦s, encara ara, ineludible.

Suite Barcelona ¨¦s una narraci¨® en fragments que ens porta a la realitat quotidiana de la Barcelona d'aquests anys. En forma de cartes enviades per un notable barcelon¨ª a la seva amant napolitana —46 textos que abasten el per¨ªode que va de mitjan 1710 a l'inici de 1715—, se'ns desplega una acurada recreaci¨® de llocs i moments de la ciutat —un aparat cr¨ªtic d¨®na ra¨® d'historicitat dels personatges secundaris—. Del protagonista redactor anem coneixent que ¨¦s un professional del dret i que t¨¦ un paper important en la confer¨¨ncia dels tres comuns (¨°rgan de govern decisiu en la defensa de les constitucions catalanes); sap d'hist¨°ria, de filosofia, de m¨²sica i de literatura, i tot i tenir ja una certa edat, viu una apassionada relaci¨® amb una dona m¨¦s jove. No ens ofereix cap cr¨°nica dels esdeveniments, sin¨® una mirada subjectiva a la intrahist¨°ria; ni tampoc cap elegia del pa¨ªs encaminat al desastre, si no ¨¦s per defecte: mitjan?ant el contrast entre la vitalitat erudita, musical i festiva dels primers moments i la desolaci¨® a mesura que augmenten les hostilitats. La seva personalitat se'ns va dibuixant a trav¨¦s del conflicte —"em voldria savi, amb virtut i coratge per servar una monarquia m¨¦s noble o perfer una rep¨²blica independent"— i sobretot de l'idil¡¤li que hi fa de contrapunt i al qual s'aferra —"mentre el meu m¨®n es perd i els neguits creixen, insisteixo a escriure nom¨¦s ens separa una mar que compartim".

La llengua que s¨¤viament ha fet servir Jordi Carri¨® (Barcelona, 1949), poeta abans que res, no ¨¦s el catal¨¤ de llavors ni tampoc no ¨¦s ben b¨¦ l'actual; d'una banda imita el barroc, i de l'altra t¨¦ la contenci¨® i la capacitat de s¨ªntesi d'un noucentista. L'artifici, per¨°, ¨¦s consistent; potser no resistiria la prova d'una novel¡¤la llarga per¨° tractant-se d'episodis molt sint¨¨tics, que f¨¤cilment es poden qualificar de poemes en prosa, aconsegueix transportar-nos a aquella ¨¨poca sense caure en un pastitx de les maneres de fer del set-cents. Finalment, cal remarcar el breu tiratge, l'atenci¨® posada en els aspectes gr¨¤fics i tipogr¨¤fics i l'acurada edici¨® quasi de bibli¨°fil que se n'ha fet, digna d'una altra ¨¨poca. Ara que tant es parla dels perills que amenacen el llibre en el m¨®n digital, potser aquest ¨¦s un dels camins a seguir: entendre com una obra d'art tant el contingut com el continent.