Vitalitat negra

L'HORA ZEN

Teresa Solana. Edicions 62

273 p¨¤gines. 18,50 euros

QUAN LA NIT MATA EL DIA

Agust¨ª Veh¨ª. La Magrana

221 p¨¤gines. 16 euros

UN INTR?S A L'ESTANY

Joan Marc¨¦. Edicions 62

429 p¨¤gines. 19,50 euros

La novel¡¤la negra en catal¨¤ ja t¨¦ una tradici¨® pr¨°pia. Aquesta primera d¨¨cada del segle XXI ha estat la m¨¦s reeixida i prol¨ªfica que es coneix a casa nostra", escriu ?lex Mart¨ªn Escrib¨¤ al pr¨°leg de Pot semblar un accident (Meteora), recomanable treball de Sebasti¨¤ Bennassar. El llibre ho demostra. ?s un suggeridor exercici on es lliga l'evoluci¨® del g¨¨nere negre a les transformacions que s'han produ?t als Pa?sos Catalans en els darrers decennis.

Es diria que els autors han perdut els complexos tant pel que fa als arguments com a la llengua. Teresa Solana (Barcelona, 1962), llicenciada en Filosofia, amb estudis de Filologia Cl¨¤ssica i traductora, es mata perqu¨¨ la llengua escrita s'assembli cada vegada m¨¦s a la parlada, fet que li ha valgut cr¨ªtiques, per¨° que ¨¦s bo per a la novel¡¤la negra que vol reflectir la realitat. A L'hora Zen fins i tot en fa broma.

Els autors catalans han perdut complexos en llengua i tem¨¤tica en el g¨¨nere polic¨ªac

Agust¨ª Veh¨ª (Figueres, 1958) barreja amb habilitat la Hist¨°ria amb el g¨¨nere negre i no t¨¦ cap inconvenient que a la seva darrera novel¡¤la, Quan la nit mata el dia (IV Premi Crims de Tinta), estigui escrita en catal¨¤ i castell¨¤, segons els personatges. La primera novel¡¤la de Joan Marc¨¦ (Viladecans, 1965), Un intr¨²s a l'estany, t¨¦ ambici¨® de best-seller, a cavall entre el thriller cient¨ªfic i el g¨¨nere negre.

L'Hora Zen ¨¦s la tercera entrega de la s¨¨rie protagonitzada per dos germans bessons, l'Eduard i el Borja, que no s'assemblen gens ni mica. No s¨®n detectius professionals ni tenen cap mena de llic¨¨ncia; les seves feines sovint freguen la il¡¤legalitat. La ironia, un humor salvatge i la cr¨ªtica permanent s¨®n els principals ingredients de les aventures dels germans. A L'Hora Zen dispara contra les ter¨¤pies alternatives i les destrossa amb la seva habitual sornegueria. La Barcelona de Solana ¨¦s plena de turistes i... d'espies, i aqu¨ª la novel¡¤la es perd una mica: hi ha un grup d'espies d'ag¨¨ncies internacionals que s'han posat d'acord per salvar el m¨®n de la corrupci¨® dels governs i de l'especulaci¨® dels mercats. ?s una picada d'ullet als lectors, per¨° no es gens versemblant.

Veh¨ª ha passat en molt poc temps de ser un autor emergent a un de consolidat. Doctor en Hist¨°ria per la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, ¨¦s sotsinspector de la Gu¨¤rdia Urbana. A les seves novel¡¤les (Abans del silenci i Ginesta per als morts), gaireb¨¦ sempre hi s¨®n presents la guerra i la postguerra. Quan la nit mata el dia t¨¦ lloc al mar? de 1958 a Figueres. ?s un excel¡¤lent retrat de la dura postguerra en una ciutat petita, i ¨¦s ple de matisos: la ciutat oficial i la que encara se sent republicana; no hi ha personatges absolutament bons ni dolents. En aquesta entrega, el delegat local d'Informaci¨® i Investigaci¨® de Falange ¨¦s trobat mort amb un crucifix de metall i de fusta clavat al cap.

El dilema es planteja aviat: ¨¦s un crim passional o pol¨ªtic? En qualsevol cas, la consigna ¨¦s amagar-ho. La novel¡¤la ens porta per dos arguments que es creuen. La investigaci¨®, plena d'entrebancs, i la dif¨ªcil hist¨°ria de l'amor secret entre un inspector de policia, que arrib¨¤ a Figueres amb les forces d'ocupaci¨®, i una republicana a qui van matar la fam¨ªlia durant la guerra. La hist¨°ria ¨¦s bona, per¨° el final ¨¦s una mica for?at i Veh¨ª passa per alt una de les pistes aparentment m¨¦s importants de la novel¡¤la.

A Un intr¨²s a l'estany hi passa de tot i hi ha una pila de morts. Ramon Verdaguer, que investiga el genoma hum¨¤ en un laboratori de l'Am¨¨rica del Nord, troba una seq¨¹¨¨ncia d'ADN repetida que amaga un missatge encriptat que t¨¦ alguna cosa a veure amb la possibilitat que hi hagi vida intel¡¤ligent a l'espai exterior. ?s una cosa molt grossa. L'amic que l'ajuda mor sobtadament. La seva companya, Eva, desapareix. Verdaguer torna a Catalunya. Per¨°, aqu¨ª s¨ª que hi ha bons bon¨ªssims i dolents dolent¨ªssims: nom¨¦s amb un peu a l'aeroport del Prat comencen a perseguir-lo les forces del mal (la multinacional farmac¨¨utica).

?s m¨¦s entretinguda la persecuci¨® que la recerca, plena d'introns i codons, que resulta molt feixuga. Els personatges estan treballats i tenen vida. Eva, per citar-ne un, de passat fosc, que sap recuperar documents robats d'un ordinador i per a qui les armes no tenen secrets, recorda vagament la Lisbeth Salander de Larsson. A Un intr¨²s a l'estany li sobren planes, per¨° ¨¦s una primera novel¡¤la i Marc¨¦ t¨¦ fusta.