La Ven¨¨cia d'un poeta

Mirat hist¨°ricament, Ven¨¨cia va ser, entre el segle IX i la presa de Bizanci pels turcs el 1453, gaireb¨¦ tot el contrari del que va comen?ar a ser arran de la seva decad¨¨ncia, al XVI. Durant aquests segles de l'edat mitjana i el primer renaixement, la ciutat va ser centre comercial de primer ordre —especialment dedicada a la importaci¨® i posterior distribuci¨®, arreu del continent, d'esp¨¨cies, teixits sumptuosos i altres productes—, lloc de pas per a navegants de totes les latituds, i escenari de conteses per conservar la sobirania que els milanesos, ells especialment, li van discutir anys. Passada aquesta hegemonia, Ven¨¨cia inici¨¤ un declivi, molt notable al XVII i XVIII, a causa de l'embat de la major part de les pot¨¨ncies europees.

"Brodsky no va narrar per en¨¨sima vegada Ven¨¨cia; l'esmicol¨¤ per art de la met¨¤fora"

Minvada en la seva realitat de pot¨¨ncia comercial, Ven¨¨cia va comen?ar a ser un mite i un lloc de pelegrinatge per a visitants d'arreu; i encara ho ¨¦s. Els ind¨ªgenes m¨¦s aviat en malparlen a causa de la gran incomoditat que significa viure en un lloc en qu¨¨ no hi ha taxis autom¨°bils, tramvies ni autobusos; lloc en qu¨¨ l'hivern ¨¦s rigor¨®s i l'any sencer carregat d'una humitat que propicia el reuma; ciutat abastable per a tot caminant, ¨¦s cert, per¨° en qu¨¨ hi ha molts dies que nom¨¦s s'hi pot nedar, a causa de les marees. El mite de la seva grandesa —val a dir, de la seva bellesa— inclou, paradoxalment, tots aquests factors tirant a negatius, que no han desanimat els viatgers i glosadors des de segles. Marco Polo ja l'havia preuat; Shakespeare la va utilitzar com a marc del seu Mercader; Vivaldi va ensenyar-hi m¨²sica a noies desvagades, al fam¨®s Ospedale; Casanova va estar-hi tancat, a la dita pres¨® dels Ploms, i va fer-ne bones p¨¤gines; Rushkin va quedar embadalit amb les seves pedres (m¨¦s aviat marbres); Carpaccio, Giorgione i el Canaletto la van pintar profusament; Stendhal la va lloar malgrat la seva prefer¨¨ncia per Mil¨¤; Henry James hi va escriure les seves Cartes de Ven¨¨cia; Maurice Barr¨¨s i Henri de R¨¦gnier en van fer sengles llibres; Thomas Mann la va escollir, atesa la seva morbidesa, per escriure un llibre igual de m¨°rbid, el tot reblat per la malaltissa Mort a Ven¨¨cia, de Visconti; i fins i tot un soci¨°leg, Georg Simmel, la va agermanar amb Roma i amb Flor¨¨ncia, com d'altres viatgers, per fer-ne un assaig fam¨®s. Tot plegat bastaria perqu¨¨ l'escut de la ciutat port¨¦s el lema que Freud assignava a la seva teoria: fluctuat nec mergitur: oscil¡¤la, per¨° no s'enfonsa.

Ara els lectors catalans podran gaudir d'un dels millors llibres mai escrits a l'entorn d'aquesta ciutat estranya, misteriosa, epid¨¨mica i seductora malgrat tot: La marca de l'aigua, de Joseph Brodsky (traducci¨® excel¡¤lent de Marcel Riera, Viena Edicions, Barcelona, 2011). ?s possible que Brodsky tri¨¦s aquest t¨ªtol (Watermark, en la llengua original) no referint-se a les marques que les aig¨¹es assoleixen en aquella ciutat quan puja el mar, sin¨® pensant en el significat tipogr¨¤fic d'aquesta paraula: "filigrana", ¨¦s a dir, aquella marca que tenen els fulls de paper de tot fabricant de qualitat —que es veu a contrallum— en qu¨¨ s'hi observa ad¨¦s una ¨¤ncora, ad¨¦s un llebrer (el paper de la marca Galgo, per exemple). Perqu¨¨ el m¨¨rit d'aquest llibre —un dels ¨²ltims del poeta— resideix en el fet que Brodsky no va narrar aquella ciutat com ho han fet gaireb¨¦ sempre prosistes, assagistes i pintors, ¨¦s a dir, segons una llei de seq¨¹¨¨ncies narratives encadenades —diguem-ne la llei de la meton¨ªmia—, sin¨® segons la llei de la met¨¤fora, que ¨¦s com solen treballar els poetes. La ciutat no hi desfila pr¨°piament, sin¨® que tot d'imatges escadusseres, m¨ªnimes, remeten metaf¨°ricament a un tot urb¨¤ que mai no es perfila del tot.

Brodsky va tenir l'habilitat de presentar el cont¨ªnuum urb¨¤ d'una ciutat que en realitat ¨¦s discont¨ªnua a partir de desenes d'evocacions, juxtaposades. No arriben a construir cap narraci¨®, per¨° s¨®n de les millors expressions liter¨¤ries del seductor trencaclosques d'aquesta m¨ªtica ciutat. Diguem que el mite s'hi esmicola, i en el seu lloc s'alcen, prodigioses, les met¨¤fores d'un conjunt segurament inenarrable.