Les contradiccions de Camb¨®

CAMB?

Heribert Barrera

D¨¨ria Editors

972 p¨¤gines. 26,90 euros

Molt s'ha escrit de la poli¨¨drica figura de Francesc Camb¨® (Verges, 1876 - Buenos Aires, 1947). A la seva obra bibliogr¨¤fica, completada amb les Mem¨°ries, s'hi poden llegir hagiografies com la de Josep Pla, extenses biografies com la de Jes¨²s Pab¨®n i investigacions com les de l'historiador Borja de Riquer, potser qui ha anat m¨¦s enll¨¤ en l'estudi d'un dels pol¨ªtics catalans m¨¦s influents del segle XX. La fascinaci¨® per la figura de Camb¨® port¨¤ a un altre pol¨ªtic de pes com Heribert Barrera (Barcelona, 1917-2011) a estudiar en profunditat la seva traject¨°ria. Barrera hi esmer?¨¤ deu anys, fins la seva mort l'agost passat. El resultat, Camb¨® (D¨¨ria, 2011), ¨¦s un rigor¨®s an¨¤lisi en el qual qui va ser president del Parlament intenta respondre als sentiments contradictoris que li desperta Camb¨®.

Barrera i Camb¨® s¨®n ideol¨°gicament irreconciliables, per¨° de dest¨ª pol¨ªtic similar

Barrera va iniciar l'estudi de Camb¨® amb l'objectiu d'escriure un llibre on se subratllessin les seves diverg¨¨ncies, per¨° acaba captivat per Camb¨®. Per cert, en un estudi prec¨ªs, amb exquisida cura amb les cites, tal com mana la seva formaci¨® cient¨ªfica. Per¨° l'an¨¤lisi no ¨¦s freda ni desapassionada: Barrera es mulla, jutjant severament la pr¨¤ctica pol¨ªtica d'un home que acaba lloant per la seva talla intel¡¤lectual per¨° censurant per la seva tasca.

L'obra es divideix en dues parts: la inicial ¨¦s un quadre pintat amb les pinzellades que selecciona Barrera del pensament de Camb¨®. El conjunt s'amplia al detall amb l'explicaci¨® cronol¨°gica de la seva vessant pol¨ªtica. Una i altra combinen a la perfecci¨® per arrodonir l'obra i explicar el que conclou Barrera: que el problema m¨¦s gran de Camb¨® va ser sentir-se catal¨¤ i espanyol. "Catal¨¤ de soca-rel, Camb¨® desgraciadament va voler tenir dues p¨¤tries. Malgrat voler treballar per la seva m¨¦s aut¨¨ntica, la que ¨ªntimament m¨¦s estimava (per¨° que amb la seva ambici¨® li semblava petita), va fer per ella molt menys del que amb els seus grans dons hauria pogut fer. Al capdavall, excel¡¤l¨ª al servei de la p¨¤tria que li era postissa i que mai el va voler recon¨¨ixer com un dels seus".

Barrera dibuixa un Camb¨® brillant, amb talent, les debilitats del qual el porten, diu l'autor, al frac¨¤s: ambici¨®s, estratega, maquinador i obsessionat per l'ordre social. Una obsessi¨® que el port¨¤ a ser l'¨²ltim defensor de la monarquia durant el naixement de la Segona Rep¨²blica, un dels grans errors que assenyala. Temps on Barrera comen?ava a forjar el seu esperit pol¨ªtic (al 1934 s'enrola a la Federaci¨® Nacional d'Estudiants de Catalunya, i un any m¨¦s tard, a les joventuts d'Esquerra). En paral¡¤lel, Camb¨® perdia for?a, sentint com la Rep¨²blica es rebia al 1931 als crits de "Visca Maci¨¤, mori Camb¨®!", imprecacions censurades per Barrera.

Barrera i Camb¨® s¨®n ideol¨°gicament irreconciliables, per¨° de dest¨ª pol¨ªtic similar. El de ser un l¨ªder de primera fila en moments importants de la hist¨°ria per¨° no complir els seus objectius. Ambd¨®s eren al moment adequat, per¨° no al lloc: Camb¨® fracass¨¤ en la seva ambici¨® de dirigir Espanya abans de la Rep¨²blica; Barrera, tot i presidir el Parlament, va ser protagonista en el gran enfonsament d'Esquerra despr¨¦s de la Transici¨®. Sorpr¨¨n un dels pocs paral¡¤lelismes: la visi¨® de la immigraci¨®. Camb¨® reclamava mantenir l'hegemonia dels catalans sobre els immigrants. "Cas contrari, assistirem a la mort de la Catalunya-naci¨®", va escriure a les Meditacions, el dietari que comen?¨¤ el 1936. "Si continuen les corrents migrat¨°ries actuals, Catalunya desapareixer¨¤", agregava Barrera 65 anys despr¨¦s al pol¨¨mic llibre-entrevista d'Enric Vila: Qu¨¨ pensa Heribert Barrera? (Proa / D¨¨ria Editors, 2001).

La biografia acaba sobtadament al 1936, tot i que Barrera va tenir temps de finalitzar-lo abans de morir. L'autor no aprofundeix en la relaci¨® de Camb¨® amb el franquisme. Es limita a ressenyar la conniv¨¨ncia amb el r¨¨gim, per¨° no s'est¨¦n m¨¦s enll¨¤ de 1936. ?s el final dels sentiments contradictoris que persegueixen l'autor. En l'admiraci¨® que Barrera sent per Camb¨®, en l'esperan?a que d'entre les dues p¨¤tries, es decanti per la catalana, la tria ¨²ltima de Camb¨® ¨¦s l'¨²ltim frac¨¤s dels assenyalats per Barrera. I sentencia: "El Camb¨® pol¨ªtic s'acaba el 1936".