Un carrer cobert

La reforma del mercat municipal de Sant Antoni de Barcelona t¨¦ con-seq¨¹¨¨ncies en aquesta ciutat que permeten fer algunes observacions sobre l'espai p¨²blic i la relaci¨® amb aquest edifici. La primera conseq¨¹¨¨ncia va ser la construcci¨® provisional de dues naus sobre la ronda de Sant Antoni. Aquestes dues naus ocupen la cal?ada i deixen les voreres lliures en tota la seva amplada, tot i que queden afectades per la paret cega de pl¨¤stic que tanca el mercat provisional. De les dues naus, una est¨¤ dedicada b¨¤sicament a l'alimentaci¨® i l'altra acull bona part de les activitats de venda de roba, b¨¤sicament, que es duien a terme en els porxos del mercat original.

Posteriorment, s'ha cobert el tram del carrer d'Urgell entre Tamarit i Floridablanca, per allotjar el mercat de llibre vell dels diumenges. Aquesta operaci¨® ¨¦s diferent ja que no es tracta d'un edifici tancat sin¨® tan sols d'una coberta que sembla com si sorg¨ªs, entre altres coses, d'una reflexi¨® cr¨ªtica del cobert de la ronda. Potser el fet que sigui una coberta sobre la cal?ada ¨¦s a causa de la impossibilitat de tallar el tr¨¤nsit del carrer d'Urgell, que no deixaria de ser una paradoxa interessant.

La coberta a Urgell pel mercat setmanal ¨¦s un ¨²s temporal de l'espai p¨²blic a valorar

Caldr¨¤ veure si la reforma de Sant Antoni resoldr¨¤ l'activitat dels porxos

La coberta, tal com apareix als dibuixos dels projectistes, ¨¦s una coberta amb una superf¨ªcie variable que pot estendre's o recollir-se segons es faci servir com a carrer o com a mercat. Aquesta soluci¨® no sembla haver prosperat malgrat que la coberta est¨¤ parcialment resolta aix¨ª i ha quedat fixa.

?s remarcable el planteig cru de la construcci¨® de la coberta. Podr¨ªem dir que ¨¦s un exemple d'arquitectura de p¨¤gines grogues, en el sentit que no es deu tant a un disseny com a una tria de materials, uns c¨¤lculs i una idea organitzativa. Aquest ¨¦s un aspecte que al meu entendre t¨¦ un notable inter¨¨s. Ens trobem davant d'un cas que pot permetre veure en qu¨¨ consisteix la feina d'un arquitecte. Resoldre la construcci¨® a partir d'elements manufacturats per¨° afegint-hi valor amb una manipulaci¨® lleu d'aquests, en aquest cas l'extensi¨® variable de la coberta. D'aquesta manera, s'accepta amb pragmatisme els elements de proced¨¨ncia industrial i es coordinen fins a muntar la construcci¨® d'una idea clara.

D'altra banda, resulta evident que ¨¦s el predomini d'una idea, en aquest cas, col¡¤locar una coberta sobre el carrer, admetent que l'¨²s d'aquest com a mercat ¨¦s setmanal, un exemple d'¨²s temporal de l'espai p¨²blic que mereix que es tingui en compte. Aquesta ¨¦s tamb¨¦ la feina d'un arquitecte, treballar amb el temps ¨¦s tan important com treballar amb l'espai. La temporalitat ¨¦s un factor determinant i poc explorat en l'espai p¨²blic, en una ciutat, com Barcelona, que t¨¦ la tend¨¨ncia de consolidar, alguns cops innecess¨¤riament, l'espai p¨²blic en favor d'un ¨²s espec¨ªfic.

En aquest sentit, la utilitzaci¨® setmanal del carrer com a mercat obliga a solucions com aquesta i fa plantejar-nos si la tan esmentada flexibilitat no ¨¦s en molts casos un problema d'horaris i programaci¨®. Em pregunto si la reforma del mercat, una ambiciosa reforma veient el volum de l'excavaci¨® que suggereixen les seccions del projecte, resoldr¨¤ tamb¨¦ aquest aspecte temporal del mercat a l'exterior motivat per les diverses activitats que acollien els porxos i que resolien els tendals segons l'¨²s que tenien.

La temporalitat introdueix una component a l'arquitectura que fa prevaldre la necessitat i certa idea pr¨¤ctica per sobre de la forma i que tant li conv¨¦ en aquest moments. I tot i que la construcci¨® no ¨¦s molt acurada, aquest tros de carrer ¨¦s un exemple que cal tenir en compte.