"L'adulteri ¨¦s l'¨²ltima aventura a la ciutat"

Tarde, mal y nunca va ser una sorpresa formidable, per¨° quan Carlos Zan¨®n la va publicar l'any 2009 gaireb¨¦ va passar desapercebuda. La va treure una petita editorial, Sedmay, que despr¨¦s va tancar. Afortunadament, va c¨®rrer de boca en boca i va guanyar el Premi Brigada 21 a la Primera Millor Novel¡¤la Negra de l'Any i, el 2010, va quedar finalista del Memorial Silverio Ca?ada (Setmana Negra de Gij¨®n). Entre els afeccionats al g¨¨nere negre, la pregunta habitual va ser: "ja has llegit la novel¡¤la d'en Zan¨®n?". La va repescar RBA.

?s una excel¡¤lent novel¡¤la, dura, colpidora, sobre la Barcelona s¨°rdida, on la immigraci¨® fa fora els de sempre, amb uns personatges sense passat ni futur, droga, alcohol, atur, mis¨¨ria, prostituci¨®. Ritme fren¨¨tic. Gens correcta pol¨ªticament. Sense t¨°pics ni moral. Una hist¨°ria reeixida.

"A 'No llames a casa' parlo de gent que vol ser normal, que vol ser feli?"

"El g¨¨nere negre ¨¦s una manera directa d'acostar-te a la realitat"

Doncs b¨¦, No llames a casa (RBA), que acaba de sortir, ¨¦s encara millor. "Tarde, mal y nunca ¨¦s una novel¡¤la contra tot. Estava furi¨®s quan la vaig escriure, tenia tres novel¡¤les al calaix que ning¨² volia publicar, potser per aix¨° va sortir tan b¨¨stia. Ara s¨®c m¨¦s conscient de les meves possibilitats i s¨¦ que ¨¦s m¨¦s ambiciosa".

Les dues novel¡¤les tenen en com¨² hist¨°ries d'amor molt especials, d'amor i d'amistat. A Tarde, mal y nunca, l'Epi s'enamora de la Tiffany, la reina trencacors, amb les celles tatuades de color blau. La Tiffany est¨¤ penjada d'en Tanveer. En Tanveer i l'Epi s¨®n amics, per¨° despr¨¦s d'una nit de bogeria tot se'n va en orris.

A No llames a casa, en Bruno, la Raquel i en Cristian s¨®n un trio singular. En Cristian ¨¦s mig germ¨¤ de la Raquel i potser alguna cosa m¨¦s. En Bruno estima la Raquel i ¨¦s molt amic d'en Cristian. Els tres tenen un negociet que els va prou b¨¦: fan xantatge a parelles que surten de cases de cites. La Raquel est¨¤ molt malalta, per¨° eco-n¨°micament les coses els van millor. Primer dormien en un cotxe, despr¨¦s en caixers, m¨¦s tard de lloguer en un magatzem i per fi acaben tenint un pis baratet. En Bruno t¨¦ una pistola; en Cristian li pren, per¨° no ¨¦s ell qui li dispara.

En Max i la Merche s¨®n amants. En Cristian troba en Max i comen?a una carrera cap a la mort.

"Potser s¨ª que es pot parlar d'hist¨°ries d'amor. Per¨° sobretot es tracta de gent que vol coses. A Tarde, mal y nunca, els personatges lluiten per existir, per ser visibles. A No llames a casa, el problema no ¨¦s sobreviure, aqu¨ª el que volen ¨¦s accedir a la normalitat, a qualsevol preu. S¨®n gent que vol ser feli? i tenir el que tothom t¨¦. L'amor ¨¦s com un passaport a la normalitat. Estimar els d¨®na la sensaci¨® d'estar vius". Per¨°, qui ¨¦s capa? de matar un nano per tal de ser normal? Llegiu la novel¡¤la. Val molt la pena.

Zan¨®n explora els conflictes de cada personatge, les contradiccions, els desitjos i els somnis que tenen. "El llibre parla de l'adulteri com de l'¨²ltima aventura que queda a la ciutat. Hi ha un gran nombre de racons on ning¨² no et coneix i tot plegat t¨¦ una part d'aventura i tamb¨¦ una de s¨°rdida".

La Barcelona d'aquesta novel¡¤la no ¨¦s tan tremenda com la de Tarde, mal y nunca, per¨° D¨¦u n'hi do. "Em porto millor amb la ciutat per¨° Barcelona mai m'ha caigut gaire b¨¦".

En Bruno, la Raquel i en Cristian no s¨®n bons ni dolents. De l'amistat a la tra?ci¨® no hi ha gaire recorregut. "No tot ¨¦s s¨°rdid i terrible, tamb¨¦ hi ha actes de generositat". La novel¡¤la es desenvolupa a estones com una partida de cartes. Hi ha qui vol comen?ar a apostar sol i hi ha qui puja i puja m¨¦s l'aposta per tal de guanyar. Encara que perdi.

L'escriptor explica que no t¨¦ gaires referents de novel¡¤la negra. "No vaig comen?ar a llegir-ne fins a la publicaci¨® de Tarde, mal y nunca. No sabia que aquesta novel¡¤la era negra. M'ho van dir tant, em van donar el Premi Brigada 21, que a la fi, vaig pensar que potser s¨ª que era una novel¡¤la negra. Clar que sempre he llegit Patricia Highsmith".

Ara li agrada el g¨¨nere. "?s una manera directa d'acostar-te a la realitat, de mostrar el el m¨¦s fosc de nosaltres. M'interessen m¨¦s els personatges i les seves contradiccions que els morts i les investigacions, encara que aquests elements et donen un ritme. La novel¡¤la negra et permet parlar de determinats aspectes, diguem de contingut social, sense que estiguis fent un manifest. M'interessa treballar, per exemple, els temps morts, com en un ring, on ja ha tocat la campana i els boxejadors es continuen pegant sense adonar-se de res o el que un personatge pensa mentre condueix".

No fa gaire temps, Zan¨®n era m¨¦s conegut com a poeta que com a novel¡¤lista. No ha deixat mai la poesia. L'any 2010 va publicar Tictac Tictac (Ediciones Carena). "No hi ha difer¨¨ncia de regles de joc entre la poesia i la prosa que escric". En prosa o en poesia a Zan¨®n li agrada explorar la part t¨¨rbola de les persones. De vegades els g¨¨neres es barregen i No llames a casa traspua una po¨¨tica que no li sobra gens ni mica.

Zan¨®n ¨¦s advocat penalista. Qui ho diria, oi? Afortunadament pels seus lectors, nom¨¦s li dedica el 20% del seu temps. La resta ¨¦s per a l'escriptura. "Ara comen?o a viure del que escric. Tarde, mal y nunca s'ha publicat a Nord-am¨¨rica, Fran?a, It¨¤lia i Holanda i el director Daniel Calparsoro ha comprat els drets de No llames a casa per dur-la al cinema".

Explica que ha tingut sort. Ha escrit No llames a casa amb molta tranquil¡¤litat, sense presses ni pressions. "Tarde, mal y nunca ha tingut un ¨¨xit lent, ha anat a poc a poc. Una pressi¨® desmesurada hauria enfonsat les meves expectatives".

Quines expectatives? "Les de ser cada cop m¨¦s bon escriptor".