Les fotos d'una Barcelona d'ahir mateix

El Centre Internacional de Fotografia de Barcelona va ser una instituci¨® molt ambiciosa i alhora at¨ªpica, perqu¨¨ es va avan?ar al seu temps, per¨° des d'una perspectiva antiga. Aix¨°, entre altres motius, va ser la causa d'un final prematur". Ho explica Jorge Ribalta, ex cap d'activitats del Macba i comissari, amb Cristina Zelich, de l'exposici¨® Centre Internacional de Fotografia Barcelona (1978-1983), que recorre els cinc intensos anys de vida d'aquesta ins¨°lita experi¨¨ncia. "?s un projecte expositiu d'investigaci¨®, que proposa documentar la d¨¨cada de 1970 des d'un punt de vista microsc¨°pic i a trav¨¦s d'una instituci¨® pionera, l'experi¨¨ncia de la qual va ser truncada pel proc¨¦s d'institucionalitzaci¨® de la cultura fotogr¨¤fica, del qual els seus membres no van voler formar part", explica el comissari.

La mostra, oberta fins al 20 de maig, compr¨¨n unes 600 fotografies. Hi ha 220 c¨°pies de l'¨¨poca i gaireb¨¦ 400 diapositives, que es projecten a les parets del Macba tal com es feia llavors, realitzades per 22 autors: 21 homes, Enric Aguilera, Miquel Arnal, Jes¨²s Atienza, Llu¨ªs Casals, Pep Cunties, Manel Esclusa, grup Extra, Ferran Freixa, Manolo Laguillo, Esteve Lucer¨®n, Xavier Mart¨ª, Eduard Olivella, Lucho Poirot, Jordi Pol, Humberto Rivas, Jordi Sarr¨¤, Eduardo Subias, Josep Tobella i Mari¨¤ Zuzunaga, i nom¨¦s una dona, Anna Boy¨¦.

El director del Macba, Bartomeu Mar¨ª, est¨¤ fent una s¨¨rie de gestions per aconseguir que aquest llegat tan important es quedi al museu, amb un ampli conjunt de material in¨¨dit, (p¨°ster, revistes i publicacions) que —si l'acord prospera— despr¨¦s de la clausura de la mostra es quedaran a disposici¨® del p¨²blic al Centre de Documentaci¨® del Macba. "Aquesta din¨¤mica representa el paradigma de l'actuaci¨® del museu: investigar, conservar, difondre i patrimonialitzar. Una de les nostres tasques consisteix a elaborar el relat d'esdeveniments molt recents i el CIFB t¨¦ un especial inter¨¨s per haver estat una experi¨¨ncia pionera, innovadora i original", segons indica Mar¨ª.

Creat i dirigit per Albert Guspi, el CIFB es va dedicar a la doc¨¨ncia, la divulgaci¨® i la producci¨® de la fotografia, documentant alhora la hist¨°ria d'un pa¨ªs que travessava un dels seus moments m¨¦s delicats: el pas de la dictadura a la democr¨¤cia. "Al principi dels anys 80 la cultura fotogr¨¤fica comen?a a institucionalitzar-se a tot el m¨®n i a generar debats tant pol¨ªtics com est¨¨tics, formals i conceptuals, debats que als membres del CIFB no els interessaven, ni tampoc no van abra?ar la causa nacionalista i van rebutjar els finan?aments p¨²blics", afegeix Ribalta.

Mentre s'obrien pas els partidaris de la fotografia art¨ªstica, conven?uts de la necessitat de conquerir la legitimaci¨® del m¨®n de l'art i del museu, el CIFB va apostar per la imatge documental, per¨° els seus integrants es van anar allunyant, aix¨ª que el 1983 el centre va tancar i dos anys despr¨¦s Guspi va morir inesperadament. Al cor del Raval, al carrer Aurora, 11 bis, hi continua havent l'antic edifici que va acollir la seu del CIFB, sobre la fa?ana del qual llueixen les pintures d'Arranz Bravo i Bartolozzi, restaurades el 1997.