Un plat ¨¦s un plat

He llegit en un d¡¯aquests suplements dominicals de la premsa un interessant article sobre l¡¯Educaci¨® a Est¨°nia. Est¨°nia, per aclarir-nos, ¨¦s la nova Finl¨¤ndia: el pa¨ªs amb els millors resultats acad¨¨mics d¡¯Europa. L¡¯article el signa Rachel Sylvester en XL Semanal i t¨¦ un t¨ªtol impactant: ¡°El secreto de la Educaci¨®n del siglo XXI est¨¢ en Estonia¡±.

Aquest secret, tanmateix, no ¨¦s res nou. Llegida la pe?a, queden clares algunes caracter¨ªtiques de l¡¯escola estoniana: els seus centres tenen molta autonomia per decidir qu¨¨ i com ensenyar; el sistema ¨¦s descentralitzat i igualitari; el que a Espanya s¡¯anomena educaci¨® ¡°concertada¡± (privada subvencionada) ¨¦s residual i est¨¤ prohibit que els centres seleccionen els seus alumnes; les mat¨¨ries creatives, finalment, s¨®n peces angulars dels plans d¡¯estudi.

Com a conseq¨¹¨¨ncia de tot aix¨°, Est¨°nia t¨¦, ara mateix, els millors resultats de l¡¯Informe Pisa. I aix¨° t¨¦ m¨¨rit, perqu¨¨ la despesa en educaci¨® no hi ¨¦s alta. Naturalment, no se m¡¯escapa que comparar un pa¨ªs petit i del nord (on el clima, i d¡¯altres factors, afavoreixen el recolliment interior) amb els pa?sos grans o mitjans del sud, amb la nostra catastr¨°fica sociabilitat, ¨¦s fer una mica de trampa. Per¨° el balan? ¨¦s el que ¨¦s. I no n¡¯eixim molt ben parats.

Aquest article, en realitat, no tracta d¡¯Educaci¨®. Una cosa que m¡¯ha sorpr¨¦s especialment del fet que tothom ara elogie Est¨°nia i la seua escola ¨¦s saber qu¨¨ s¡¯est¨¤ lloant realment. Al cap i a la fi, vivim en un pa¨ªs on, mentre pass¨¤vem la pand¨¨mia, tot de veus s¡¯escandalitzaven dia s¨ª i dia tamb¨¦ perqu¨¨ la gesti¨® sanit¨¤ria residira en les comunitats aut¨°nomes i no en el Govern central.

La paradoxa, doncs, ¨¦s aquesta: els mateixos que, probablement, ara elogien Est¨°nia pel seu sistema escolar descentralitzat, s¡¯estiren els cabells pel sistema sanitari espanyol... igualment descentralitzat. Alguns d¡¯aquests personatges contradictoris s¡¯anomenen a ells mateixos, a Espanya, ¡°constitucionalistes¡±.

Podr¨ªem plantejar que, donat que vas per la vida de ¡°constitucionalista¡±, estaria b¨¦ haver llegit abans la Constituci¨®. Aquesta, al seu t¨ªtol VIII, que tracta ¡°De l¡¯organitzaci¨® territorial de l¡¯Estat¡±, preveu (article 148, apartat 21), que la Sanitat siga una compet¨¨ncia auton¨°mica... com aix¨ª ¨¦s! D¡¯on se segueix que, les mesures contra la pand¨¨mia estan descentralitzades a Espanya segons normes que s¡¯apliquen des de fa molts anys (com l¡¯Educaci¨® a Est¨°nia, s¨ª!).

La descentralitzaci¨® ¨¦s bona? Dep¨¦n. Al capdavall, no hi ha res m¨¦s diferent que un gallec i un valenci¨¤, per exemple, o un basc i un andal¨²s. El mateix podr¨ªem dir d¡¯un dan¨¦s i un itali¨¤, o un austr¨ªac i un grec. De fet, un vell esl¨°gan (no en s¨¦ la paternitat) afirmava que Espanya ¨¦s el pa¨ªs que m¨¦s s¡¯assembla a Europa. No pot ser m¨¦s exacte: Espanya ¨¦s una Europa en miniatura. No podem aplicar solucions mim¨¨tiques a realitats sovint dissemblants. D¡¯ac¨ª la necessitat de centrifugar el poder pol¨ªtic. Els pa?sos que apliquen aquest principi en diferents ¨¤mbits no n¡¯estan insatisfets, segons sembla. En l¡¯¨¤mbit educatiu, ja veiem que ¨¦s la tend¨¨ncia m¨¦s clara: a Espanya fa temps que es parla de la possibilitat d¡¯augmentar el poder dels centres per a decidir plans d¡¯estudi o contractar professors, fins i tot. Se¡¯n parla, per¨° no ens hi acabem de decidir. Problement perqu¨¨ el nostre sistema pedag¨°gic ¨¦s massa gran i potser massa rovellat per a reaccionar ¨¤gilment. O almenys tan ¨¤gilment com les petites nacions start-up b¨¤ltiques.

Deixeu-me, en tot cas, trencar una llan?a en favor de la Constituci¨® espanyola. T¨¦ mala premsa, perqu¨¨ t¨¦ molts d¨¨ficits: n¡¯hi ha que hi adduir¨¤ que no contempla el dret a l¡¯autodeterminaci¨® dels pobles, o que instaura el predomini del castell¨¤ sobre les altres lleng¨¹es de l¡¯Estat, o que t¨¦ tocs sexistes o antiquats, o el que siga. S¨®n tot cr¨ªtiques raonables, si voleu, i els qui les enarboren hi tenen el seu dret.

Personalment, la primera vegada que la vaig llegir ¨Csencera- tenia d¨¨sset anys. Era la classe d¡¯Hist¨°ria de tercer de BUP i jo, envoltat per militants aferrissats de Fuerza Nueva (que era el que s¡¯estilava a la meua classe dels Salesians de Borriana), vaig creure entreveure en aquell text que acabava d¡¯entrar en vigor un punt de partida molt interessant per a aix¨° que llavors anomenaven Democr¨¤cia. Entre par¨¨ntesis: als amigatxos de Fuerza Nueva, que portaven la bandereta d¡¯Espanya a la corretja del rellotge, la Constituci¨® els provocava urtic¨¤ria. Era un altre motiu per a qu¨¨ el seu articulat em caiguera simp¨¤tic d¡¯entrada. Ara aquells amigatxos s¨®n tots de Vox i es peguen colps al pit amb la mateixa Constituci¨® que els feia vomitar en 1981...

I b¨¦, el fet ¨¦s inapel¡¤lable: la Constituci¨® est¨¤ en vigor i proclama la descentralitzaci¨® de l¡¯Estat. Aix¨° ¨¦s bo o dolent? En l¡¯escola estoniana hi fan virgueries. A Espanya, amb la sanitat pand¨¨mica, algunes comunitats hi excel¡¤lien mentre d¡¯altres enviaven protocols per a evitar que els ancians amb covid de les resid¨¨ncies foren portats a l¡¯hospital.

Per aix¨° Espanya ¨¦s Espanya i Est¨°nia ¨¦s Est¨°nia. O com va dir aquell altre: ¡°Un plat ¨¦s un plat i un got ¨¦s un got¡±. Argument d¡¯autoritat definitiu...