El doble exili de Rafael Chirbes

Encara no havia acabat de llegir, com aquell qui diu, Des de dins, de Martin Amis, i ja em trobava embarcat en el segon lliurament dels Diarios de Rafael Chirbes. Sense eixir de la mateixa editorial ¨CAnagrama- dos volums de formidable extensi¨® (600 p¨¤gines l¡¯Amis, 700 el Chirbes) em fornien la millor literatura memorial¨ªstica. I no deixa de resultar paradoxal que aquesta vinga infantada per dos novel¡¤listes i no per recalcitrants practicants de la literatura del jo.

A Chirbes aix¨° de la literatura del jo el deixava m¨¦s b¨¦ fred. Ell concep els seus diaris com un gran magatzem on deixar const¨¤ncia de vicissituds personals per¨° tamb¨¦ ¨Co sobretot- dels llibres que llig, de les exposicions que visita i de les pel¡¤l¨ªcules que veu, i que no vol deixar de la m¨¤ ¨Csempre fr¨¤gil- de la mem¨°ria.

Llegit aquest segon volum d¡¯escriptura dietar¨ªstica (que abarca els anys 2005-2007), sorpr¨¦n, m¨¦s que res, la magnitud de la lluita contra la seua pr¨°pia novel¡¤la. Les refer¨¨ncies a la impossibilitat d¡¯acabar o de trobar un desllorigador a Crematorio desesperen l¡¯autor. Com saben els seus lectors, la novel¡¤la eixir¨¤ finalment a la llum, i es convertir¨¤ fins i tot en una s¨¨rie. Assistim, per¨°, a la llarga batalla d¡¯un escriptor per a trobar el que necessita tot relat: un to. No trobar-lo el desespera: s¡¯hi baralla, retalla, corregeix, rectifica. ¡°Un libro no es bueno por lo que pones, sino por lo que le quitas¡±, remarca.

Chirbes, en aquests moments, ¨¦s un home que pateix un doble exili: per un costat, fa uns anys que viu a Beniarbeig, a la Marina Alta, un poble de tot just 2.000 habitants. Ell, que ve de la soledat extremenya, en realitat es confessa un animal de ciutat, per¨° les arrels tamb¨¦ el capturen. On se sent realment lliure ¨¦s als carrers de les grans capitals: ¡°Madrid. Entre la multitud crezco, me esponjo. ?Por qu¨¦ me empe?o en vivir en el campo, en pueblos peque?os, si me fascina, si me excitan tanto la respiraci¨®n, el ritmo tenso, el anonimato que proporcionan las ciudades?¡±. Enmig d¡¯aquesta contradicci¨® viu.

L¡¯altre exili ¨¦s m¨¦s complex, perqu¨¨ ¨¦s interior. ?s el bandejament propiciat per la inf¨¤ncia als orfenats castellans, lluny del que queda de la seua fam¨ªlia. All¨¤ on li van ensenyar a no deixar-se estimar. Ara que ¨¦s vell, que el cos li falla, que els alifacs se n¡¯apoderen, el doble exili li fa mal. Ni tan sols el sexe hi ¨¦s un lenitiu: ¡°Desde la guarida de la vejez, atisbas el deseo sexual como una b¨²squeda de lo luminoso a trav¨¦s de las pantanosas aguas turbias¡­¡±

Martin Amis va localitzar en D. H. Lawrence el naixement del que anomena ¡°l¡¯escriptura de la vida¡±, ¨¦s a dir, els escriptors que basen els seus personatges en persones reals. El seu admirat Saul Bellow en seria un de destacat. Seria interessat, en aquest sentit, indagar en qu¨¨ hi ha de ¡°real¡± en la ficci¨® de Crematorio. Al capdavall, Chirbes no s¡¯est¨¤ de contar-nos al seu diari la perip¨¨cia ver¨ªdica de la seua germana, a qui la voracitat constructora (que nom¨¦s es deturar¨¤ amb la crisi del 2008) vol expulsar del seu terreny. Per a un autor que vol fer en literatura el que Goya o Ribera havien fet en pintura (segons confessi¨® pr¨°pia), els apunts del natural havien de ser imprescindibles.

Un home que se sent seriosament malalt, que aborda els seus quaderns conscient que escriu ¡°notas de viaje en el camino de la muerte¡± havia de comprendre al final que un diari no t¨¦ per qu¨¨ ser un mal complement d¡¯una novel¡¤la. La novel¡¤la ¨¦s arquitectura, cert, mentre el diari nom¨¦s ¨¦s un al¡¤luvi¨® de materials sense ordre ni concert. Per¨° aquest desordre, que tan bon resultat va donar a Montaigne (els Essais: ¡°uno de los pocos libros que te acompa?an toda la vida¡±), estableix la seua pr¨°pia veritat, funda la seua pr¨°pia gnoseologia.

Chirbes ho va entendre, al final del trajecte. Per aix¨° va passar a ordinador els quaderns solts on anava anotant el dia a dia. El resultat el tenim ja amb nosaltres: els dos volums dietar¨ªstics que ja s¡¯han publicat. N¡¯hi haur¨¤ m¨¦s? Els espere amb ¨¤nsia.

¡°Cada vez tengo m¨¢s la impresi¨®n de que cuandto escribo es solo el borrador de lo que deber¨ªa escribir¡±. Amb aquesta confessi¨®, potser inadvertidament, Rafael Chirbes estava definint l¡¯ofici d¡¯escriptor. I aix¨° no t¨¦ res a veure amb el g¨¨nere literari escollit. Aquesta impot¨¨ncia ¨Caquest exili autoimposat- ¨¦s el que converteix la pura i simple grafomania en Literatura.